Poble
Boiro és un concello de la província de A Coruña, a la comarca del Barbanza, amb uns 19.000 habitants i 86,58 quilòmetres quadrats que combinen la serra do Barbanza amb una franja costanera d'uns 37 quilòmetres a la ria d'Arousa, amb platges com les de Carragueiros i Barraña. Juntament amb Ribeira, A Pobra do Caramiñal i Rianxo forma la Mancomunitat Arosa Norte, comunicada per l'AG-11 i, mitjançant el pont entre Catoira i Rianxo, amb l'AP-9. Les seves muntanyes, que a Fontefría freguen els 600 metres, deixen gairebé despoblat l'interior, mentre la població es concentra a la costa i a les valls dels rius Coroño i Grande. Conserva el castro de Neixón, un dels jaciments de l'edat del ferro més estudiats de Galícia, i la torre de Goiáns.
Natura
Dos poblats fortificats a la península de Punta Neixón, a la parròquia de Cespón, municipi de Boiro, sobre la riba nord de la ria d'Arousa: el Castro Pequeno, dels segles VI al IV abans de Crist, i el Castro Grande, habitat fins al segle IV de la nostra era; els va excavar Florentino López Cuevillas als anys vint, i després Fernando Acuña Castroviejo als anys setanta i Xurxo Ayán Vila entre 2004 i 2007. El conjunt, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2011, conserva cases circulars de pedra i, al Castro Grande, un fossat defensiu de més de tres metres de profunditat. Entre les troballes destaquen fragments de vidre i ceràmica púnica, prova de contacte amb el comerç mediterrani. Al costat del jaciment es troba el Centro Arqueolóxico do Barbanza, inaugurat el 2002.
Monument
Inaugurat el 2002 al peu dels castros de Neixón, funciona alhora com a centre de recepció de visitants i com a seu de les campanyes d'excavació i investigació arqueològica de tota la península. Se situa a l'istme de Punta Neixón, al lloc de Nine, al costat dels castros gran i petit de Neixón. Estructurat en tres plantes, mostra reproduccions de les principals evidències de les ocupacions prehistòriques que van transformar el paisatge des del Neolític fins a l'edat del Ferro: un habitatge castrexo, petròglifs i còpies d'algunes de les restes trobades a les excavacions. A més de l'exposició permanent, organitza conferències, projeccions i rutes arqueològiques, històriques, ambientals i etnogràfiques per la comarca.
Monument
Pazo mariner a la vora del riu Coroño, a Escarís, manat aixecar al segle XVI pels Fandiño Gayoso sobre una torre defensiva anterior arrasada durant les revoltes irmandiñas i reconstruït al segle XVII.
Monument
Parroquial que conserva un baldaquí de pedra, peça poc freqüent al món rural gallec, i un retaule barroc que custodia una relíquia de sant Vicenç; al seu costat s'alça el calvari de Cespón.
Natura
El castro de Achadizo és un poblat fortificat de l'edat del Ferro, a la parròquia de Castro, a Boiro, prop de Cabo de Cruz, un dels castros costaners de la comarca. Va estar habitat entre els segles VI i II abans de Crist, i el seu emplaçament va poder respondre no només a criteris defensius, sinó també a la producció i l'intercanvi d'objectes metàl·lics. Les excavacions van treure a la llum habitatges, una muralla de pedra i diversos conquillers que revelen una economia marisquera; entre les troballes destaquen molins rotatoris que contradiuen la idea que van ser els romans qui els van introduir a Galícia. El jaciment va ser descobert el 1991 per alumnat de quart curs de l'escola local, i les excavacions, dirigides per l'arqueòleg Anxo Concheiro, es van prolongar fins al 1994.
Monument
A les planes d'altura de la serra s'hi van catalogar més de setanta mámoas, una de les majors concentracions megalítiques de Galícia per nombre i varietat, amb túmuls, dòlmens i cistes repartits pel monte comunal.
Natura
Dorsal granítica que separa la ria de Muros e Noia, al nord-oest, de la ria d'Arousa, al sud-est, esquitxada de mámoas i petròglifs i amb llargues rases de matollar i torbera a les seves planes de cim.
Natura
L'Iroite és el sostre de la serra del Barbanza, entre les ries de Muros e Noia i d'Arousa, amb una altitud de 687 metres; el seu cim el comparteixen els concellos de Boiro, Porto do Son i Lousame, i des d'allà s'abasten d'una sola mirada les dues ries que flanquegen la península. Al cim té la seu l'Escuadrón de Vigilancia Aérea número 10, una base militar creada el 1980 i inaugurada oficialment el 1985, que col·labora en missions amb el Centro de Coordinación de Salvamento Marítimo de Fisterra i altres institucions. Al seu peu, cap al sud i el ponent, s'estenen les Chans do Iroite, una penillanura coneguda per la seva necròpolis megalítica, en què destaquen les mámoas amb cambra de la Casota do Páramo i l'Arca de Barbanza.
Natura
Sorral semiurbà d'uns 2.150 metres de llarg per 35 d'ample, d'aigües somes i tranquil·les a l'aixopluc de la ria d'Arousa, amb passeig marítim i pineda a la seva esquena i distingit de manera habitual amb la bandera blava; és la platja més concorreguda del municipi i escenari habitual de festes marineres.
Curiositat
Galícia manté prop de 3.400 bateas repartides en 44 polígons, i gairebé el setanta per cent flota a la ria d'Arousa; d'aquestes plataformes de fusta hi pengen les cordes on engreixa el musclo durant mesos.
Monument
Temple rural que conserva la traça romànica de la seva capçalera a la parròquia de Lampón; al seu entorn pertany un dels conjunts de cruceiros més notables del municipi, encapçalat pel de A Madalena.
Monument
Resta de la casa forta del llinatge dels Mariño, que va dominar aquesta riba de la ria d'Arousa; del recinte medieval perviu el cos torrejat, testimoni del poder senyorial que la revolta irmandiña va combatre al segle XV.
Curiositat
Cruceiro de la parròquia de Lampón que sobresurt per la seva alçada excepcional entre els milers de creus de camí repartides per Galícia; juntament amb el calvari de Cespón forma el conjunt més valuós del municipi.
Curiositat
Plana de la serra d'O Barbanza amb una de les majors concentracions de mámoas de Galícia, túmuls funeraris aixecats entre el 4500 i el 2800 aC i recorreguts avui per una ruta megalítica senyalitzada.
Activitat
Festa gastronòmica del port bateeiro de Cabo da Cruz, a la parròquia de Castro, al sud de Boiro i a la vora de la ria d'Arousa, on el cultiu del musclo en bateas és el sector econòmic majoritari d'una població bolcada en el mar. Coneguda com Exaltación do Mexillón, se celebra cada 15 d'agost i homenatja el mol·lusc criat a les bateas de la ria d'Arousa, considerada la principal zona musclera d'Europa, que se serveix al vapor, en escabetx i en empanada. S'afegeix així a altres festes del calendari local de Cabo da Cruz, com la de Sant Joan o la del Carme, en una localitat que també viu de l'extracció de bivalves i de la indústria conservera.
Monument
Temple del segle XIII en trànsit del romànic al gòtic, rematat en clau barroca ja al XVIII; conserva una llinda renaixentista sota arc ogival i presideix la parròquia de Bealo, terra endins del concello.
Natura
El rego Lampreeira, afluent del riu Cañoto, es despenja més de trenta metres per un escalonat de roca al vessant de la serra do Barbanza; és de les cascades més altes de Galícia i baixa amb tota la seva força en els mesos de pluja.