Poble
A Pobra do Caramiñal és una vila d'uns 9.500 habitants situada al marge nord-oest de la ria d'Arousa, a la comarca do Barbanza, al sud-oest de la província de A Coruña. Queda encaixada entre les aigües de la ria i la serra do Barbanza, on s'alcen altures com A Curotiña (368 m), A Curota (498 m) —mirador sobre les Rías Baixas—, Os Forcados (590 m) i el mateix mont Barbanza (656 m), a més del canyó que forma el riu homònim. El seu nom recorda la caramiña, un arbust costaner avui escàs que també va donar nom a Camariñas. La vila actual va néixer el 1841 de la unió d'O Castelo i Caramiñal, i cada setembre la seva festa del Nazareno treu als carrers la processó das mortallas.
Monument
Torre renaixentista d'estil plateresc construïda entre 1540 i 1545, un dels pocs exemples de palau renaixentista gallec conservats fins avui; s'atribueix tradicionalment al mercader Juan Domínguez Giance, encara que altres fonts apunten al senyor del lloc, Gómez Pérez das Mariñas, que el 1554 va elevar A Pobra do Caramiñal a vila. Va estar lligada a la família de Valle-Inclán, els pares del qual en van ser els darrers habitants abans de vendre-la el 1898 a l'empresari Manuel Lojo, que la va convertir en magatzem de salaó i la va malmetre seriosament; el mateix Valle-Inclán va intentar sense èxit recuperar-la de mans d'Alfons XIII. Arruïnada després de la crisi de la salaó, va ser adquirida el 1981 pel Concello, que la va restaurar. Declarada monument històric-artístic (antiga categoria de protecció patrimonial espanyola, precursora del BIC) el 1976, acull el Museu Valle-Inclán des de 1987.
Monument
Fortalesa medieval aixecada pels Xunqueiras i molt malmesa en la revolta irmandiña del segle XV, de la qual es va salvar la torre de l'homenatge; el conjunt va ser declarat monumento histórico-artístico (figura de protecció patrimonial espanyola vigent entre 1931 i 1985) el 27 de març de 1981.
Monument
Temple de gòtic mariner iniciat a finals del segle XIV, amb nau única dividida en cinc trams per arcs apuntats i una capella major poligonal de començaments del XV coberta per volta de ventall sobre columnetes.
Natura
El mirador da Curota corona el mont de A Curota, de 512 metres, a l'extrem sud-oest de la serra del Barbanza, dins el terme d'A Pobra do Caramiñal. És un dels miradors de més visibilitat de les Rías Bajas: des del seu cim es distingeixen la ria d'Arousa, les dunes de Corrubedo, l'illa de Sálvora i les illes d'Ons i Cíes, i en dies clars també es poden veure el mont Galiñeiro sobre Vigo i la Serra da Groba sobre Bayona. La muntanya, de roques granítiques, té a les parts altes prats i argelagues de floració groga a la primavera, i entre la seva fauna destaca una espècie de llimac, Geomalacus maculosus, catalogada com a vulnerable. Als seus vessants s'hi han trobat mámoas i dos conjunts de petròglifs, possiblement d'època medieval.
Natura
Rosari de gorgs excavats per l'aigua al granit de la vall de A Curota, enllaçats pel sender circular PRG-91 d'uns vint-i-dos quilòmetres que puja entre bosc de ribera i molins rehabilitats.
Natura
Platja que es prolonga a l'arenal de A Lombiña sobre la ria d'Arousa, la més extensa del concello i una de les que reben amb regularitat la bandera blava; la tanca una pineda sobre sòl dunar.
Activitat
Celebració de setembre declarada de Interés Turístico de Galicia (distinció turística oficial atorgada a festes destacades) el 2000, cèlebre per la processó das mortallas: des del segle XV els devots desfilen amortallats dins el seu taüt per agrair haver sobreviscut a una malaltia. Se celebra el tercer diumenge de setembre i la tradició local situa el seu origen en la llegenda del regidor Juan Linares, que després de condemnar a mort diversos lladres va emmalaltir greument; recuperada la salut gràcies al Nazareno, va desfilar amortallat i va ordenar als condemnats carregar el seu fèretre, als quals després va indultar. Ramón María del Valle-Inclán va recollir la tradició a les seves Comedias Bárbaras, prova de la seva fama ja a començaments del segle XX.
Activitat
Festa de la tercera setmana d'agost en honor de la patrona dels mariners, que combina la processó del Carme amb els Sanxuerguíns, una celebració de l'aigua en què la vila acaba xopa.
Monument
Torre-fortalesa d'origen medieval aixecada pel llinatge de Xunqueiras i reconstruïda després de ser assaltada pels irmandiños el 1467; el conjunt, amb capella i recinte emmurallat, va passar després de casa forta a pazo residencial.
Monument
Temple del segle XVI de nau única i arcs apuntats, mostra de l'anomenat gòtic mariner costejat amb les rendes del mar; va ser la parroquial del nucli del Caramiñal quan encara era vila separada de la Pobra do Deán.
Natura
Balcó rocós de la serra d'O Barbanza, a gairebé cinc-cents metres sobre la ria d'Arousa, des del qual es divisen les boques de diverses Rías Baixas; el seu valor panoràmic li va valer la declaració de lloc natural d'interès nacional.
Natura
Successió de gorgs i petits salts en el curs que baixa de la serra per la parròquia de Lesón, jalonat per antics molins fariners de pedra que aprofitaven la força de l'aigua; avui és un bany fluvial molt freqüentat.
Curiositat
A la festa de Xesús Nazareno desfilen taüts buits portats per aquells que es van lliurar d'una malaltia greu o de la mort; la tradició enfonsa les arrels al segle XV, la va citar Valle-Inclán i està declarada d'interès turístic de Galícia.
Gastronomia
Mostra estiuenca dedicada al marisc de la ria d'Arousa, amb escopinyes, zamburiñas, navalles, musclos i nècores servits en parades al costat del port i acompanyats d'empanada i vi de la comarca.
Fita
Els irmandiños van enderrocar la fortalesa des de la qual el degà de Compostel·la governava la vila; el lloc que ocupava va donar nom a la parròquia d'O Castelo, i aquell mateix any, 1467, va ser assaltada també la torre de Xunqueiras.
Fita
O Caramiñal, vila des del 1554 i concello des del 1813, es va unir a la veïna Pobra do Deán, nascuda al segle XIV sota senyoriu del degà compostel·là; d'aquell acord, no consolidat fins al 1840, va sortir el nom compost que porta avui la vila.
Activitat
Se celebra l'últim diumenge d'agost, dins de les festes de Sant Bartomeu, i el seu plat fort és un certamen al qual particulars i establiments porten les seves empanades per competir per la millor de la vila.