Poble
Malpica de Bergantiños és un concello d'uns 5.200 habitants a la Costa da Morte, el port pesquer del qual està documentat des del segle XIII, quan la vila pertanyia al senyoriu de l'arquebisbe de Compostel·la; al segle XV, Sancho de Ulloa, comte de Monterrey, la hi va arrabassar a l'arquebisbe Alonso II de Fonseca. Fins al 1916 es va anomenar simplement Malpica, any en què va prendre el seu nom actual per distingir-la d'altres municipis homònims. La seva capital s'assenta en una península amb el port pesquer a un costat i la platja d'Arena Mayor a l'altre, davant les illes Sisargas, refugi d'aus marines. A la parròquia de Buño perviu una terrisseria tradicional, i a Mens queden torres medievals i edificis romànics.
Monument
Les Torres de Mens són un castell aixecat al segle XV per Lope Sánchez de Moscoso després de les revoltes irmandiñas, sobre una fortalesa anterior arrasada a la revolta irmandiña de 1467 i assentada al seu torn en un antic castro, al llogaret de Mens, municipi de Malpica de Bergantiños. El conjunt el formen un habitatge i tres torres de planta quadrada que van perdre els seus merlets, envoltades d'un recinte circular emmurallat; la planta principal, en forma d'L, s'acaba amb un torreó girat, i en una cantonada sobresurt un balconatge de fusta sobre mènsules de pedra. L'entrada s'obre per un arc gòtic en una de les torres. Al segle XX la família Abelenda la va rehabilitar com a habitatge; la restauració va rebre el 1993 el premi Europa Nostra, i des de 1994 està registrada com a bé d'interès cultural.
Monument
Temple romànic de planta basilical els orígens del qual es remunten al segle X, veí de les Torres de Mens; la tradició popular sosté que un passadís subterrani unia la fortalesa senyorial amb l'església parroquial. Va ser declarada Monument Nacional el 1979 i va formar part d'un antic monestir l'abat del qual, Recamundo, consta documentat des de 1078; el 1499 va passar a ser priorat del monestir benedictí de San Martiño Pinario i després va dependre de la Col·legiata d'A Corunya. De les seves tres naus paral·leles i tres absis sobreviu una planta gairebé quadrada, ja que al segle XIX una reforma va eliminar els primers trams de les naus laterals i la façana romànica original.
Natura
Arxipèlag de tres illes, Sisarga Grande, Sisarga Pequena i Malante, que suma 0,8 quilòmetres quadrats a 750 metres del cap de Santo Hadrián, a la Costa da Morte, i pertany al concello de Malpica de Bergantiños; disposades en forma d'ela invertida i separades per canals estrets, la més gran de les tres, Sisarga Grande, arriba als 100 metres d'altitud i alberga un far i un petit embarcador. Està declarat ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus) per les seves colònies de gavià fosc, gavina tridàctila i gavot, ocells escassos a Galícia i al conjunt de la península ibèrica que aquí troben una de les seves colònies més grans, juntament amb poblacions importants de corb marí emplomallat, falciot ventreblanc, gavià de potes grogues i gralla de bec vermell.
Natura
La praia de Area Maior se situa al costat del port pesquer de Malpica de Bergantiños, en un sorral exposat al nord, batut pel onatge durant tot l'any, cosa que la va convertir en escola i punt de trobada de surfistes. A prop del passeig marítim del poble, és també espai de descans per al viatger; cap al nord-oest se succeeixen la platja de Seaia i el cap de San Adrián. Juntament amb Seaia i Baldaio, completa el front de platges obertes del concello.
Curiositat
Conjunt etnogràfic del barri terrisser de Buño on es conserva un forn tradicional de llenya; s'hi mostren les tècniques de cocció del fang que van fer del llogaret la capital de la ceràmica popular gallega.
Activitat
Fira terrissera celebrada entre finals de juliol i començaments d'agost al llogaret de Buño, amb més de quaranta edicions a les espatlles; reuneix els últims tallers de fang cuit de Galícia amb demostracions de torn i cocció.
Curiositat
Torre de formigó i granit aixecada el 1995 sobre un cap obert al mar, obra de l'arquitecte César Portela; la seva proa apuntada cap a l'oceà i l'escultura de bronze que l'acompanya el fan inconfusible.
Activitat
Romeria que se celebra el primer diumenge després del 16 de juny i aplega els veïns de les parròquies del concello al voltant de l'ermita, amb processó, subhastes d'ofrenes i berbena posterior.
Fita
A principis del segle XVII Malpica de Bergantiños va assolir fama per la caça de la balena, feina practicada des de terra en col·laboració amb mariners càntabres i bascos, albirant els cetacis i sortint darrere seu en xalupes; l'oli es comercialitzava terra endins.
Activitat
Festa portuària en honor dels treballadors del mar en què es cuinen i es reparteixen els peixos i mariscs descarregats a la llotja local, des del bonítol fins al pop i la sardina.
Curiositat
L'aldea de Buño manté viva la major tradició terrissera de Galícia: fang roig treballat encara en torn de peu i cuit en forns tradicionals de llenya per fer cassoles, olas i potas, una ceràmica d'ús domèstic de tons ocres i vidriada per dins que es ven per tota Galícia. Cada estiu celebra una mostra que reuneix els terrissers del país.