Poble
Carballo és la capital de la comarca de Bergantiños, a la província de A Coruña, amb uns 31.000 habitants, situada entre Las Mariñas i la Costa da Morte, vora el riu Anllóns. El seu litoral guarda l'arenal de Razo-Baldaio, d'uns cinc quilòmetres, envoltat per les marismes de Baldaio, riques en aus. El poblament es remunta al Paleolític, i conserva restes megalítiques com el dolmen de Pedra Moura i nombrosos castros, entre ells el de Torre Pardiñas, prop del qual passava la calçada romana Per Loca Maritima. El seu desenvolupament modern deu molt a una font d'aigües sulfurades hipertermals, properes als 42 graus, coneguda com els Baños Vellos i aprofitada des del segle XVIII, època de la qual es conserven restes d'una vil·la termal.
Natura
El dolmen de Pedra Moura, a la parròquia d'Aldemunde (Carballo), és un dels dòlmens més grans de Galícia, amb unes dimensions de 2,40 per 3,20 metres; forma part del futur Parc Arqueològic del Megalitisme de la Costa da Morte i de la densa concentració megalítica de Bergantiños. Construït entre el 3500 i el 2700 abans de la nostra era, ha perdut el túmul que el cobria i diversos dels seus ortòstats han estat desplaçats de la posició original: només dos es conserven al seu emplaçament inicial, i dels set chantos que el formaven se'n mantenen cinc, el més alt de 2,30 metres d'alçada. Segons la llegenda, la gran pedra va ser portada sobre el cap per una moura, mentre filava en una filosa i alletava un nadó.
Monument
Casa senyorial els orígens de la qual es remunten al regnat de Carles V i la fàbrica actual de la qual és del segle XVII, amb capella pròpia; a la seva finca es conserva el Carballo de Santo Antonio, un roure monumental de gran port.
Monument
Parroquial reconstruïda el 1925 en clau modernista sobre un temple l'existència del qual està documentada almenys des del segle XII; la seva façana és un dels pocs exemples de modernisme religiós que conserva la comarca.
Natura
Complex de platja, dunes, maresma i llacuna litoral amb un sorral d'uns cinc quilòmetres, un dels majors de Galícia i l'aiguamoll més valuós de Bergantiños; declarat zona d'especial protecció per a les aus, separa el mar obert d'un sistema dunar en moviment i acull limícoles hivernants i un actiu marisqueig tradicional a peu.
Natura
La fervenza de Entrecruces, també coneguda com a salto da Férveda, férveda de Sampaio o fervenza de San Paio, és un salt d'aigua natural del riu Outón, situat a la parròquia d'Entrecruces, al concello de Carballo, prop de la desembocadura d'aquest riu al Grande. Supera els quaranta metres de caiguda entre bosc de ribera i està considerada la cascada més gran del concello, un dels racons humits més destacats de la comarca de Bergantiños.
Curiositat
Font d'aigües sulfurades l'ús de la qual es remunta a època romana: el 1777 l'arquitecte Miguel Ferro Caaveiro va aixecar els plànols de les termes antigues durant un plet per la seva propietat, i avui es té per l'únic balneari actiu de la província.
Activitat
Certamen teatral celebrat a l'octubre de manera ininterrompuda des de 1992, que reuneix a Carballo companyies gallegues, espanyoles i internacionals amb funcions al Pazo da Cultura i activitats de carrer durant diverses setmanes; és una de les cites escèniques més veteranes del nord-oest peninsular. L'organitza l'Asociación Cultural Telón e Aparte amb la col·laboració del Concello de Carballo, i va néixer amb la voluntat d'omplir un buit en la programació teatral de la província de A Coruña i d'impulsar la feble estructura teatral de la comarca de Bergantiños, que fins aleshores no tenia programació estable. El 2018 va rebre el Premio Cultura Galega de Artes Escénicas.
Activitat
Festival internacional d'art públic nascut el 2014 que convida cada any muralistes de països diferents a intervenir murs i mitgeres abandonades de la vila, convertint el casc urbà en una galeria a l'aire lliure.
Natura
Salt d'aigua d'uns quaranta metres sobre el riu Outón, a la parròquia d'Entrecruces i a poca distància del nucli urbà, encaixat en un tram de bosc de ribera amb verns i freixes que el manté a l'ombra bona part del dia; és la major caiguda d'aigua del concello.
Natura
El dolmen de Pedra Moura, a la muntanya de la parròquia d'Aldemunde, és un dels més grans de Galícia per la mida de les seves lloses, amb unes dimensions de 2,40 per 3,20 metres; el túmul ha desaparegut i els ortòstats s'han desplaçat, de manera que només dos conserven la seva posició original i queden cinc dels set chantos que el formaven, el més alt de 2,30 metres d'alçada. Es va aixecar entre el 3500 i el 2700 abans de Crist i forma part del futur Parque Arqueolóxico do Megalitismo da Costa da Morte. Segons la llegenda, la pedra la va portar una moura que la duia sobre el cap mentre filava i alletava un nadó.
Curiositat
Antiga explotació de wolframi les pedreres abandonades de la qual es van omplir d'aigua i van formar llacunes de color turquesa; el mineral es va extreure aquí sobretot durant la Segona Guerra Mundial, des que la mina va obrir el 1915, i des de 1980 la muntanya s'explota també com a pedrera de quars i àrids. A prop del cim, a 387 metres, es conservava un cromlec conegut com la Eira de las Brujas, pedres disposades en cercle que la tradició oral associava a aquelarres de la Nit de Sant Joan, destruït per la mineria i per la carretera d'accés oberta als anys seixanta. La muntanya, habitada ja al Neolític, va donar també l'Arracada de Cances, peça d'orfebreria castrexa trobada el 1950 en els treballs miners i avui al Museu de Pontevedra.
Fita
Alfredo Brañas, ideòleg del regionalisme gallec del segle XIX, neix a Carballo l'11 de gener de 1859, fill d'un registrador de la propietat, i mor a Santiago de Compostel·la el 21 de febrer de 1900. Va cursar Dret a la Universitat de Santiago, on va arribar a ser secretari general, i va exercir com a advocat i catedràtic de Dret Natural a Oviedo i d'Economia Política a Santiago. El 1889 va publicar a Barcelona El regionalismo. Estudio sociológico, histórico y literario, obra acceptada per tots els sectors del gallequisme com a referència obligada i que va tenir també gran repercussió entre el regionalisme català; el 1890 va ser homenatjat a Santiago en un acte que va unir per primera vegada totes les corrents gallequistes, i aquell mateix any va participar en la creació de l'Asociación Regionalista Gallega.
Activitat
El Festival Internacional Outono de Teatro se celebra cada octubre des del 1992 i ha convertit la vila en una referència escènica del nord-oest, amb companyies gallegues, estatals i internacionals.