Poble
Laxe és una vila d'uns 2.900 habitants de la província de A Coruña, a la comarca de Bergantiños, situada al centre de la Costa da Morte, al costat sud de la ria de Corme i Laxe. El seu nom gallec, laxe, significa pedra plana i prové de la forma altmedieval lagena, d'origen cèltic. Les seves fonts de riquesa tradicionals són l'agricultura i la pesca, que va viure un gran auge a mitjan segle XX amb una àmplia flota de baixura; avui el seu port continua sent l'únic de la Costa da Morte que augmenta tant captures com embarcacions i treballadors, i els darrers anys s'hi ha sumat el turisme, atret per la seva cèntrica platja i la seva gastronomia. A la seva badia va naufragar el 1830 el vaixell anglès Adelaide, i terra endins es protegeixen els Penedos de Pasarela e Traba.
Monument
Església gòtica del segle XV alçada sobre el port, amb murs concebuts en part per a la defensa davant dels atacs que patia aquesta costa; presideix la vila marinera des del promontori que li dona nom.
Monument
Casa senyorial del segle XVI, construïda el 1570 per Gonzalo Posse el Vell a la parròquia de Soesto, dins del municipi de Laxe, a la Costa da Morte, a poca distància de la platja homònima i del gran arenal de Traba. La tradició, recolzada segons alguns en documents de l'època, situa en aquest mateix indret una antiga residència règia ocupada en certes ocasions per Alfons VII i Alfons IX. També anomenat Pazo de Leis, presideix la vall de Soesto, entre les valls de Traba i de Laxe. És un edifici de carreu de granit, de sòbria elegància i sense merlets, amb l'escut d'armes de la família Leis —un pi i unes llances— com a principal element decoratiu de la façana. Compta amb jardí d'hortènsies i palmeres, un colomar i un robust mur de pedra que l'envolta.
Monument
Parroquial romànica de l'interior del concello, a la vall que s'obre rere la platja i la llacuna de Traba; juntament amb Santa María de Serantes, que combina fàbrica del segle XV amb elements del XII, completa el romànic de Laxe.
Natura
El sorral més gran del concello, d'uns tres quilòmetres de longitud, protegit per un cordó dunar i per una llacuna litoral que reté les aigües de la vall abans que es filtrin cap al mar obert. Se situa al lloc de Boaño, parròquia de Traba, entre la Punta Arnao i la Punta Traba, i hi passa la quarta etapa del Camiño dos Faros. El conjunt de platja, dunes i llacuna està protegit com a espai natural des de 1990 pel seu interès ecològic; a la llacuna, envoltada d'un espès canyissar amb observatori d'ocells, destaquen agrons, ànecs i gavines. El lloc dona nom als antics comtes de Traba, poderosa família nobiliària de la qual descendeixen llinatges com els Moscoso o els Andrade. L'any 2000, la marea negra del Prestige va afectar greument aquesta platja.
Natura
Els penedos de Pasarela e Traba formen un aflorament granític singular compartit entre els concellos de Laxe i Vimianzo, declarat paisatge protegit el 2008 dins d'una superfície de 212 hectàrees de la Xarxa Gallega d'Espais Protegits. El granit rosat, conegut com a tipus Traba, s'ha erosionat fins a formar blocs que la gent del lloc va batejar amb noms d'animals i objectes: la Pedra da Barca, semblant a una nau, i la Pedra da Cachucha, com una boina gegant. Els seus tres cims més destacats són a Cachucha, a Galla da Pena Forcada, el més alt amb 273 metres, i a Torre da Moa, al cim de la qual s'han trobat restes d'un recinte castrexo i d'una possible fortalesa medieval, prop de mámoas que apunten a un antic culte megalític.
Natura
Sorral de 850 metres obert a l'Atlàntic entre penya-segats, un dels punts de surf més freqüentats de la Costa da Morte i escala del sender de llarg recorregut que enllaça Malpica amb Fisterra.
Curiositat
Petita torre d'onze metres sobre el cap de Laxe, encesa el 1924 el mateix any que el seu bessó del Roncudo; assenyala l'entrada a la ria de Corme e Laxe en un dels trams més temuts de la Costa da Morte.
Natura
Platja situada al lloc de Boaño, parròquia de Traba (concello de Laxe), entre la Punta Arnao, al sud, i la Punta Traba, al nord, amb una longitud d'uns 2.650 metres. La recolza un camp de dunes, una maresma i la llacuna de Traba, de gran valor ecològic i protegida des de 1990 com a Espazo natural da Lagoa e Dunas de Traba; es va formar per una barrera de dunes entre el mar i els rierols que hi desembocaven, i acull agrons, ànecs i gavines junt amb un observatori d'ocells. Per la platja passa la quarta etapa del sender Camiño dos Faros. És la platja més gran del concello i un dels sistemes platja-llacuna i dunars més ben conservats de la Costa da Morte.
Fita
Neix el 1900 el geòleg que aixecaria el mapa petrogràfic de Galícia i fundaria a la seva vila natal un laboratori geològic que es va convertir en centre de referència per a l'estudi del massís gallec. Isidro Parga Pondal va néixer a Laxe el 17 de desembre de 1900, nebot net del poeta Eduardo Pondal. Va estudiar Química a Madrid, es va doctorar el 1934 i des de 1923 va ser professor a la Universitat de Santiago de Compostel·la, on va impulsar el Laboratorio de Xeoquímica i va formar els primers geoquímics espanyols. Al començament de la Guerra Civil va ser expulsat de la seva càtedra després de ser denunciat per Tomás Batuecas Marugán i no va tornar a la docència universitària; es va retirar a Laxe, on el 1938 es va fer càrrec de la direcció de l'empresa Kaolines de Lage S.A. Va morir a La Coruña el 1986.