Poble
Vilagarcía de Arousa és una ciutat portuària d'uns 38.000 habitants al fons de la ria d'Arousa, a la província de Pontevedra, i el desè municipi més poblat de Galícia. El seu origen està lligat a l'antic port de Carril, actiu des de mitjan segle XIX i amb tanta puixança comercial que va arribar a acollir diversos consolats estrangers; el 1873 es va convertir a més en la primera localitat gallega connectada per ferrocarril amb Santiago de Compostel·la. Avui el port continua sent clau per a l'exportació, la pesca i l'oci, i la ciutat acull FEXDEGA, un dels majors recintes firals de Galícia. Nascuda el 1913 de la fusió de tres concellos, davant la seva costa s'estén la illa de Cortegada, i cada 16 d'agost la Festa da Auga inunda els carrers a mànegades.
Natura
L'illa de Cortegada, de 54 hectàrees, se situa a la ria d'Arousa, prop de la desembocadura del riu Ulla i davant les costes de Carril, al terme de Vilagarcía de Arousa; és la més gran de l'arxipèlag de Cortegada, que inclou també les illes Malveiras o Briñas, i forma part del parc nacional de les Illes Atlàntiques. És gairebé una illa de marea: en baixamar s'uneix a terra pels vivers i es pot travessar caminant. Té algunes platges i dos petits turons de poc més de vint metres coberts d'abundant vegetació, entre la qual destaca el bosc de llorers més gran de la península ibèrica, juntament amb pinedes i altres espècies. L'illa va ser cedida a Alfons XIII el 1910, es va integrar al parc nacional el 2002 i va tornar a mans públiques el 2007.
Monument
Casa pairal situada al lloc de Rubiáns de Arriba, molt a prop de Vilagarcía de Arousa, documentada des de 1411, quan hi vivien els Caamaño, fundadors de la vila el 1441. El seu origen és una torre-fortalesa del segle XII, convertida en pazo al segle XV i reformada al segle XVIII per un arquitecte francès, i conserva els escuts de García de Caamaño i Mendoza. Compta amb una finca de 70 hectàrees amb vinya d'albariño emparada per la D.O. (denominació d'origen) Rías Baixas i celler del segle XV encara en ús. El seu jardí històric, amb més de vuit-centes varietats de camèlies centenàries incloses a la Ruta de la Camèlia de Galícia, va ser reconegut com a Jardí d'Excel·lència Internacional el 2014. És propietat privada, però es visita, amb recorreguts guiats pel pazo, els cellers i els jardins.
Monument
Temple romànic del segle XII a Vilaxoán, hereu d'un monestir dúplex citat al segle X; conserva íntegres les voltes de la nau i de la capella major, cosa poc comuna en el romànic rural gallec.
Natura
Muntanya situada entre els concellos de Caldas de Reis, Catoira i Vilagarcía de Arousa, que assoleix 641 metres d'altitud al punt conegut com a Alto da Meda i separa la comarca del Salnés de la vall de l'Ulla. Des del seu vessant oest es domina Vilagarcía de Arousa i la ria d'Arousa, amb les seves illes i bateas. Els seus vessants, d'abundant vegetació per les pluges anuals d'uns 1.500 mil·límetres, conserven túmuls funeraris de probable cronologia neolítica -el més gran a l'esperó de Fonte Loureiro- i un poblat castrexo al cim de la Gaiba. La muntanya és punt de partida de diverses rutes de senderisme, tot i que ha patit grans incendis forestals, com els de 2005 i 2006.
Natura
Sorral urbà que s'estén al costat del passeig marítim de Vilagarcía mirant a l'illa de Cortegada; el seu nom recorda el paper del veí port de Carril com a sortida de mar de Santiago de Compostela. També coneguda com a praia da Cuncha, se situa entre el nucli urbà i el lloc d'O Carril, i té una longitud de més de dos quilòmetres recorreguts per un passeig marítim complet. Està urbanitzada, amb edificis de fins a deu plantes a peu de platja a l'avinguda de Rosalía de Castro. Durant un temps hi va onejar la bandera vermella a causa de la contaminació procedent del port proper.
Curiositat
La cloïssa rossa criada als bancs de Carril, vila independent fins al 1913, sosté centenars de famílies marisqueres; la seva festa, organitzada per la confraria de pescadors de la parròquia per donar a conèixer el mol·lusc, neix el 1992 i se celebra la segona quinzena d'agost, tot i que no es va poder celebrar el 2000 i el 2001 per l'escassetat de cloïssa deguda al mal temps. En les seves últimes edicions s'han servit unes 5.000 racions, prop de 1.800 quilos, de cloïssa babosa, l'espècie autòctona, juntament amb rossa i japonesa, acompanyades de vi albariño.
Activitat
Cada 16 d'agost, dia de Sant Roc, veïns i visitants es mullen els uns als altres amb galledes i mànegues pels carrers del centre en una celebració sorgida a finals dels anys setanta del segle XX. La festa arrenca amb el trasllat de la imatge del patró des de l'església parroquial de Santa Eulalia de Arealonga fins a la capella de San Roque, moment en què els romeus demanen aigua als veïns per refrescar-se; els equips de Protecció Civil solen sumar-s'hi llançant aigua amb mànegues. La nit anterior, coneguda com la Vigília de la Festa de l'Aigua, té també la seva pròpia celebració. Malgrat la polèmica que suscita la despesa d'aigua, la festa està declarada d'interès turístic i guanya adeptes cada any.
Natura
Grup d'illots davant la costa de Vilagarcía de Arousa que forma part de l'arxipèlag de Cortegada, integrat al Parc Nacional de les Illes Atlàntiques, i que juntament amb l'illa de Cortegada constitueix l'arxipèlag interior de la ria de Arousa. El componen dues illes petites, Malveira Grande i Malveira Pequena, i l'illot de As Cabras, amb 5,5 hectàrees en total; la més gran, arenosa al sud i rocosa al nord, està coberta d'argelaga, falgueres, figueres silvestres i llorers, i coronada per una vella creu de pedra, mentre que a la més petita només hi creix l'argelaga. Cobert de matoll i freqüentat per aus marines, aquest subarxipèlag és protagonista d'una coneguda cantiga popular que el situa entre Rianxo i Vilagarcía.
Natura
El castro de Alobre, en ple nucli urbà de Vilagarcía de Arousa, és un assentament fortificat de l'edat del ferro que els romans van reutilitzar després de la cultura castrexa, i està considerat un dels castros costaners més importants de la ria de Arousa. Assentat sobre un promontori granític a prop del parc Valdés Bermejo i del Pazo de Vista Alegre, ocupa una superfície aproximada d'1,5 hectàrees repartida en tres recintes d'alçades diferenciades, amb un recinte superior o croa de planta oval, i conserva restes d'estructures circulars i rectangulars, murs de maçoneria i una muralla perimetral de 110 metres. És un dels quatre castros de Vilagarcía, juntament amb els de O Carril, Castroagudín i Monte Lobeira, i el seu nom perviu en la toponímia urbana de la vila.