Poble
Ribeira, també anomenat Riveira, és un concello d'uns 27.000 habitants situat a l'extrem més meridional de la província de A Coruña, a la punta de la península do Barbanza, entre les ries d'Arousa i Muros-Noia. La seva capital és Santa Uxía de Ribeira, i el municipi, dividit en nou parròquies, compta amb un dels ports pesquers de baixura més actius de Galícia i d'Europa, amb important activitat conservera. El seu litoral reuneix platges com les de Coroso, Touro, Castiñeiras o Aguiño, a més de les de Corrubedo, dins el parc natural dunar que porta el seu nom. Al seu terme s'obren també aquest espai protegit i el dolmen d'Axeitos. El topònim Ribeira, documentat des de 1387, prové del llatí riparia, 'vora del riu o del mar'.
Natura
El dolmen d'Axeitos, també anomenat anta de Axeitos o Pedra do Mouro, és un dels monuments funeraris megalítics més coneguts de Galícia. Se situa a la parròquia de San Martiño de Oleiros, al municipi de Ribeira, dins la península de Barbanza, i és un sepulcre de corredor amb cambra datat en el IV mil·lenni abans de Crist, format per set ortòstats que sostenen una gran llosa de coberta i amb el passadís orientat a l'est. De dimensions petites, destaca per l'equilibri de les seves formes; no es coneixen troballes al seu interior, atribuït a espolis patits al llarg del temps. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) l'11 de març de 1978, és propietat de la Diputación de La Coruña.
Monument
El far de Cabo Corrubedo es va encendre el 20 de febrer de 1854 a l'entrada sud de la ria de Muros, a la península de Cabo Corrubedo (parròquia de Corrubedo, Ribeira), sobre un cap baix i pla, per avisar dels baixos que envolten la punta; portava òptica de tercer ordre i quinze milles d'abast, i el 1882 se'n va reforçar el sector vermell de perill. Diversos accidents, deguts a la confusió dels navegants amb el far de Sálvora, van obligar a reformar-lo el 1921. Està gestionat per l'Autoridad Portuaria de Villagarcía de Arosa.
Monument
Un primer fanal va il·luminar la punta de Besugueiros des del 1852, però es va decidir traslladar-lo a una cota més alta i el far actual es va inaugurar el desembre del 1921, a penes uns dies abans del naufragi del vapor Santa Isabel.
Monument
Roca aïllada en un pinar proper a Figueirido, a la parròquia de Palmeira, amb dues figures zoomorfes gravades que representen sengles cabres; cada animal té sis potes, potser un recurs per suggerir el moviment. Els gravats es van fer a l'edat del Coure, entre el 2200 i el 1800 abans de Crist, sobre un gran bloc de granit.
Natura
El parque natural do Complexo Dunar de Corrubedo, declarat el 15 de juny de 1992 com a segon parc natural de Galícia, protegeix 996 hectàrees de sistema dunar, aiguamolls i llacunes al vèrtex occidental de la península do Barbanza, dins de Ribeira, entre la ria d'Arousa i la de Muros e Noia. Està reconegut a més com a zona especial de conservació, zona de protecció per a les aus, aiguamoll protegit gallec i aiguamoll Ramsar; l'arxipèlag de Sálvora i el seu entorn marí, juntament amb part del litoral de Porto do Son, també queden dins la zona de conservació, que amplia la superfície protegida fins a prop de 9.265 hectàrees. Així, la costa entre el cap de Corrubedo i el castro de Baroña i les llacunes de Carregal i Vixán queden sota aquesta protecció conjunta.
Natura
Cordó de sorra viu de prop d'un quilòmetre de llarg, 250 metres d'ample i una quinzena de metres d'alçada, que el vent desplaça terra endins; és la duna mòbil de major mida de la costa gallega.
Natura
Les llacunes de Carregal i Vixán formen part del parque natural de las Dunas de Corrubedo y Lagunas de Carregal y Vixán, al vèrtex occidental de la península del Barbanza, entre la ria d'Arousa i la de Muros i Noya, dins el municipi de Ribeira. Són dos aiguamolls contraposats: el de Carregal, salabrós i comunicat amb el mar després de la barra de sorra, i el de Vixán, d'aigua dolça i envoltat de joncars on hivernen milers d'aus. El conjunt, de 996 hectàrees, està declarat zona especial de conservació i zona d'especial protecció per a les aus, a més de zona humida d'importància internacional Ramsar, i el seu àmbit s'ha proposat ampliar fins a les 9.264 hectàrees per incloure també l'arxipèlag de Sálvora i les aigües que l'envolten.
Natura
Arenal d'uns 3.500 metres de longitud i trenta d'amplada, principal platja del parc natural de Corrubedo, reforçat per vegetació dunar; el seu vent constant i el seu onatge la fan habitual entre surfistes.
Natura
La illa de Sálvora és una petita illa situada a la bocana de la ria d'Arousa que, juntament amb les illes de Vionta, Herbosa i Noro i les illes Sagres, forma l'arxipèlag de Sálvora, integrat des de 2002 al Parque Nacional das Illas Atlánticas de Galicia. Va estar poblada, amb activitat agrícola, ramadera i pesquera, fins al 1972, i va ser de titularitat privada fins al 2007; avui conserva un llogaret gairebé deshabitat amb vuit hórreos, un safareig, un magatzem de finals del segle XVIII ampliat als anys seixanta amb torres d'aire de pazo, una antiga taverna convertida en capella, el far, un embarcador, un cruceiro, dos molins i una estàtua de sirena. Conserva també matollars atlàntics poblats per cavalls i cérvols.
Curiositat
A la matinada del 2 de gener de 1921 el vapor Santa Isabel es va enfonsar davant de Sálvora; amb gairebé tots els homes a terra per les festes, van ser les dones de l'illa les que van sortir a rem i van salvar 48 persones.
Curiositat
Escultura coneguda com a Mariña que Joaquín Otero Goyanes, marquès de Revilla, va manar aixecar el 1956 vora el moll de l'illa en record de la llegenda que fa descendir d'una sirena el llinatge dels Mariño.
Curiositat
Embarcació tradicional de les Rías Bajas, petita, de taules solapades i vela al terç, utilitzada en la pesca de baixura i el marisqueig; des de 1952 se sortegen i es regalen dornas a mariners de pocs recursos. Fa uns 4,5 metres d'eslora i 1,5 de mànega, amb proa arrodonida que sobresurt de coberta, popa plana i quilla pronunciada; es construeix a clínquer, amb les taules de fusta solapades les unes sobre les altres per reduir les vies d'aigua. Porta una sola vela i dos rems de suport per quan falta el vent, i la tripulen un patró, a la canya, i un mariner encarregat d'hissar la vela. Diversos estudis apunten a un origen viking, introduïda a les ries com a còpia a menor escala del drakkar durant les incursions que cercaven Santiago de Compostela.
Activitat
Nascuda el 1948, quan uns veïns van posar en comú els seus diners per comprar una dorna i regalar-la a una persona pobra tot organitzant una festa, se celebra cada any a Ribeira al voltant del 24 de juliol i està declarada Fiesta de Interés Turístico de Galicia (distinció turística oficial atorgada a festes destacades) des de 2005. Organitzada per colles sota la coordinació de l'associació Lajareu por Barlovento i la Real e Ilustre Cofradía da Dorna, reuneix activitats com una regata de dornas a vela, curses de carrilanas, una regata d'embarcacions fetes a mà i salts des del port amb ginys que ajuden a volar, a més d'un recital de cançons de colles pels bars. Compta amb un himne propi, compost per Santi Páramo i interpretat per Os Diplomáticos de Montealto i Ancoradoiro.
Activitat
Excursió en vaixell que salpa dels molls de la ria cap a la major illa de l'arxipèlag; el desembarcament exigeix l'autorització prèvia que imposa el parc nacional i es recorre en rutes guiades pel llogaret i el far.
Monument
Església parroquial de la vila de Ribeira, capital de la comarca del Barbanza, documentada ja l'any 1200, construïda entre 1861 i 1864 segons disseny de l'arquitecte Faustino Domínguez Domínguez, autor també de les esglésies de Santa María de Oza, Santa María de Ordes i San Nicolás de A Coruña, amb façanes semblants entre si. Té planta de creu llatina amb capelles laterals, nau central coberta amb volta de canó sobre arcs faixons i creuer rematat en cúpula. Els murs són de maçoneria careada i la façana principal de carreuada de granit, de decoració austera, flanquejada per dues torres campanar sense ornament excepte les cornises. Sobre la porta rectangular s'obre una finestra semicircular que il·lumina el cor.
Natura
Poblat fortificat de l'Edat del Ferro assentat en un alt des del qual es domina la boca de la ria d'Arousa i les seves illes; forma parella amb el castro costaner do Porto de Baixo, ja a la vora del mar. Se situa entre les parròquies de San Xián de Artes i San Paio de Carreira, al cim del mont, i conserva un recinte ovalat d'uns 98 per 65 metres, protegit al nord i a l'oest per terraplens i a l'est i al sud per roques naturals a manera de muralla. Les excavacions de 2014 i 2015 van treure a la llum quinze habitatges d'època castrenya, a més d'una cabana de vigilància de vaixells del segle XVII construïda a sobre d'elles. Als seus vessants es conserven també restes de mámoas, enterraments deteriorats per tales i extraccions de pedra del segle XX.
Curiositat
La Pedra das Cabras és un petròglif situat al lloc de Figueirido, a la parròquia de Palmeira, dins del municipi de Ribeira, a la comarca del Barbanza. Els gravats es van realitzar a l'Edat del Coure, entre el 2200 i el 1800 abans de Crist, sobre un gran batòlit de granit: el dibuix representa dos animals, possiblement cabres, cadascun amb sis potes, un tret que podria figurar el moviment dels animals. La peça forma part del dens conjunt rupestre del Barbanza, on nombroses roques gravades amb figures animals i cercles concèntrics es reparteixen pels munts que miren cap a la ria.
Natura
Llacuna d'aigua dolça separada del mar pel cordó dunar de Corrubedo i refugi d'ocells aquàtics hivernants; juntament amb la llacuna salabrosa de Carregal completa el complex protegit com a parc natural.
Activitat
Festa organitzada des del 1997 per la confraria de pescadors d'Aguiño entorn del percebe arrencat de les roques batudes de la costa, un marisc l'extracció del qual es reparteix per torns i quotes entre els percebeiros.
Gastronomia
La rula de Ribeira és la que més peix fresc i marisc descarrega de Galícia, prop de vint-i-nou mil tones l'any; a la seva subhasta de matinada es fixa el preu de sardina, sorell, lluceta i maire.
Fita
Alfons XIII va concedir el títol de ciutat a Santa Uxía de Ribeira, capital municipal des del 1836 i ja aleshores gran port pesquer de la comarca; el 1820 havien arribat a existir concellos separats a Carreira, Olveira, Palmeira i Ribeira.
Activitat
A la parròquia marinera de Palmeira l'empanada es pasta amb farina de blat de moro, com és característic en aquesta comarca, i cada any una festa la converteix en protagonista d'un dinar popular a l'aire lliure.
Curiositat
Al monte da Cidá, parròquia de Carreira, una mola granítica d'uns quinze metres recolzada sobre blocs menors dibuixa vista des de l'oest el perfil d'una granota amb la boca oberta; el mirador es va refer el 2016.