Poble
Sueca és la capital de la comarca de la Ribera Baixa, al cor del Parc Natural de l'Albufera, entre aquesta, el riu Xúquer i el mar Mediterrani; té 29.194 habitants (INE 2025). El seu origen es remunta a una alqueria andalusina a la qual el 1245 Pere Guerau, cap de l'Orde de Sant Joan, va atorgar carta pobla; va obtenir el títol de ciutat el 1899, concedit per la reina regent Maria Cristina. La seva economia s'ha centrat en l'agricultura, sobretot el conreu de l'arròs, tan estès a la zona que des de 1961 la ciutat celebra el Concurs Internacional de Paella Valenciana. Durant el primer terç del segle XX va viure una esplendor econòmica i cultural que va deixar arquitectura modernista i de la qual va ser fruit l'assagista Joan Fuster, una de les figures més influents en llengua valenciana.
Natura
Sueca, a 32 km de València, concentra unes 5.000 de les 14.000 hectàrees d'arrossar del Parque Natural de la Albufera i alberga una de les cooperatives arrosseres més importants d'Espanya. La Muntanyeta dels Sants, mirador principal sobre la plana arrossera, articula les rutes senyalitzades del sector sud del parc.
Curiositat
El paisatge de la Ribera Baixa està definit pels arrossars de l'Albufera, que canvien de color amb les estacions, del verd intens de la primavera al daurat de l'estiu.
Activitat
Festa principal de Sueca (València), al setembre, que gira entorn del Concurs Internacional de Paella Valenciana. Es va crear el 1961, quan l'alcalde Francisco Segarra Fabià va impulsar un homenatge a l'arròs i a la paella aprofitant el 600 aniversari de la Troballa de la Mare de Déu; va nàixer com un concurs nacional de paella i, tot just cinc anys després, va ser declarada d'interés turístic. La participació va créixer amb els anys —el 1974 hi van arribar a competir 1.600 comensals— i des de 1990 el concurs reuneix també cuiners d'Europa, Amèrica i el Japó, amb la recepta de la paella valenciana de Sueca certificada com l'original. El guanyador s'alça amb el títol de Millor Paella del Món, i la festa es completa amb degustacions d'arrossos, tapes i dolços tradicionals.
Monument
La reial església de la Mare de Déu de Sales, principal de Sueca, es va construir entre 1753 i 1772 segons projecte de l'arquitecte fra Luis de Cabezas, en estil neoclàssic, i destaca per la seva cúpula coberta de teules blaves. Al seu interior guarda un gran llenç atribuït al taller de Juan de Juanes. El papa Lleó XIII va nomenar patrona de la ciutat la Mare de Déu de Sales el 12 d'agost de 1902. El temple s'alça al costat del convent franciscà fundat per Juan de Ribera a començaments del segle XVII, i tots dos edificis estan declarats Bienes de Relevancia Local (béns de rellevància local) des de 1998.
Monument
Església arxiprestal de Sant Pere Apòstol de Sueca, temple neoclàssic construït el 1721, situat a la cèntrica plaça de Sant Pere i catalogat com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). Ha patit al llarg del temps grans remodelacions: va conservar un retaule gòtic de finals del segle XIV fins que el 1550 va ser substituït per un de renaixentista, i aquest al seu torn per un altre divuitesc, obra d'Andrés Robles, reemplaçat el 1929 i destruït el 1936, durant la guerra civil. Té planta de tres naus, creuer amb una gran cúpula sobre tambor octogonal, i capçalera amb girola; el campanar, de cinc cossos, s'atribueix a cap al 1700. La façana, coberta a principis del segle XX, té dues torres laterals rematades amb teula blava, com la cúpula.
Monument
La Muntanyeta dels Sants, o cabeçol dels Sants, és un petit promontori calcari de 27 metres d'alçada situat al nord de Sueca, dins del Parc Natural de l'Albufera de València. Al seu cim s'alça el santuari dels Sants de la Pedra, d'origen medieval i reconstruït al llarg dels segles, dedicat als sants Abdó i Senén, patrons del municipi des de 1902, la construcció del qual van sufragar amb les seves almoines els pagesos de Sueca. El temple, d'estil gòtic popular tardà, compta amb una hostatgeria annexa. El petit turó, envoltat d'arrossars, va ser explotat com a pedrera a la postguerra i des de 2006 està protegit com a microreserva de flora (una petita àrea protegida per a la conservació de plantes). Juntament amb la Montaña de las Raboses de Cullera, és un dels dos únics ressalts muntanyosos de tot el parc natural.
Monument
El Museu Joan Fuster, a Sueca, està dedicat a la memòria de l'escriptor i assagista valencià Joan Fuster i Ortells, nascut i mort en aquesta localitat de la Ribera Baixa (1922-1992). Fuster va escriure sobretot en valencià i es va convertir en figura clau del pancatalanisme i en la definició dels anomenats Països Catalans; la seva obra més influent va ser l'assaig Nosaltres, els valencians (1962), i la seva tasca investigadora i editorial va abastar la lingüística, la història i la filosofia, la qual cosa li va valer ser considerat l'assagista més important en valencià del segle XX. Va ser també una figura polèmica: en dues ocasions va patir atemptats atribuïts a l'extrema dreta anticatalanista local, els autors dels quals mai no van arribar a conèixer-se.
Curiositat
L'assagista i intel·lectual Joan Fuster va néixer al número 30 del carrer de la Punta de Sueca, abans de traslladar-se a la casa modernista del carrer de Sant Josep on avui hi ha el seu museu.
Monument
Creada el 7 de febrer de 1913 com a Granja Arrossera per combatre una greu crisi del conreu, avui és el Departament d'Arròs de l'IVIA i va desenvolupar varietats històriques com la Benlloch.
Activitat
Concurs gastronòmic que se celebra anualment a Sueca (València) des dels anys 1960, concretament des de 1961, quan el llavors alcalde Francisco Segarra Fabiá va impulsar una festa dedicada a la paella coincidint amb el sisè centenari de la troballa de la imatge de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de Sales. Declarat d'interès turístic el 1966 i d'interès turístic nacional el 1990, any en què també es va certificar la recepta oficial de paella valenciana per al certamen i es va obrir la participació a cuiners internacionals. Els concursants, professionals de l'hostaleria espanyola i estrangera, elaboren una paella per a quinze comensals seguint els ingredients i la recepta fixats pel comitè organitzador, que desqualifica qualsevol paella amb elements aliens a ella.
Curiositat
Petit llogaret marítim de Sueca d'origen pesquer, el nom del qual recorda les antigues barraques de canyís i fang aixecades vora la platja, avui reconeguda amb bandera blava.
Fita
L'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que havia rebut el lloc després de la conquesta de Cullera, va atorgar el 24 de febrer de 1245 la carta de població que autoritzava a establir-s'hi setze famílies cristianes i repartia entre elles la marjal i el secà.
Fita
Durant la revolta de les Germanies la vila va patir el 1522 dos assalts que van deixar destrosses i víctimes entre el veïnat. La localitat pertanyia llavors a l'Orde de Montesa, un dels senyorius contra els quals es dirigia el descontentament.
Fita
Nascut a la vila el 1873, va signar títols com La canción del olvido i La Dolorosa i va compondre l'himne que avui és oficial de la Comunitat Valenciana. Va morir a Madrid el 1941 i el seu nom el porten la banda i el teatre de la seva localitat natal.
Fita
Escriptor i polític nascut aquí el 1809, va conrear el sainet i la poesia satírica en valencià i va signar els primers llibrets explicatius de les falles. La seva obra va fixar bona part del to burleta que encara conserva la festa.
Gastronomia
Empara l'arròs conreat als marjals de l'Albufera i empara varietats com bomba, sènia, bahia i albufera. El gra d'aquests camps absorbeix brou sense desfer-se, qualitat que explica el seu ús a la paella i als arrossos caldosos.
Gastronomia
L'espardenyà, o espardenyot, és un plat valencià nascut a les vores del llac de l'Albufera, prop de Sueca, que deu el seu nom —espardenyada, cop amb espardenya— a la barreja poc ortodoxa dels seus ingredients. És una recepta relativament jove, de començaments del segle XX, i d'origen casual: la tradició explica que, en l'època de la recollida de l'arròs, dues colles de jornalers que havien quedat per dinar a la marjal es van trobar sense arròs per preparar una paella, així que van ajuntar el que portaven —anguila per a un all i pebre i carn, sobretot pollastre, encara que també ànec o conill— i d'aquell batibull, al qual algú va anomenar espardenyot, va sortir el plat, que se serveix amb patata, all, pebre vermell i un ou escalfat per comensal, tal com surt del foc.