Poble
Corbera és un municipi de la Ribera Baixa valenciana, a la riba dreta del Júcar i al peu de la serra de Corbera, el cim de la qual, el Cavall Bernat, arriba als 584 metres. El seu castell, l'antiga Qurbáyra musulmana, va ser conquerit per Jaume I el 1248, que va atorgar franquícies als pobladors i va impulsar la construcció de cases al voltant de la fortalesa; després va pertànyer a Pedro de Jérica i a les famílies Terranova i Carroç de Vilaragut, que el 1418 el van vendre a Alfons el Magnànim. Conserva una torre albarrana almohade considerada de les millor conservades d'Europa. L'església parroquial dels Sants Vicents, construïda entre 1940 i 1953 sobre una altra de 1596, venera la imatge de la Mare de Déu del Castell, traslladada des de la capella del castell.
Monument
L'ermita de Sant Miquel de Corbera s'alça sobre el turó conegut com de Sant Miquel, al costat de la població, i va ser construïda sobre una antiga torre islàmica de vigilància. És una ermita de reconquesta, aixecada cap al 1273 o 1276 segons els historiadors, per disposició reial de Jaume I. El lloc, punt de trobada entre els cristians de les alqueries disperses abans que existís la població de Corbera, va acollir també la Mare de Déu del Castell. El culte es va mantenir fins a finals del segle XIX, reduït després a la festivitat de Sant Miquel. Avui només es conserven restes de la paret lateral que servia d'habitatge a l'ermità, sobre una base de tàpia i planta gairebé quadrada d'uns 8 per 9,5 metres. Des de 1996 està catalogada com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Activitat
Les festes patronals d'hivern de Corbera, a la Ribera Baixa, se celebren del 20 al 23 de gener en honor a San Vicente Mártir i San Vicente Ferrer. El municipi guarda a més una altra festa patronal, de l'1 al 9 de setembre, dedicada a la Virgen del Castillo.
Natura
La sierra de Corbera és una alineació muntanyosa de cims aguts i cantelluts que s'estén uns 20 quilòmetres al voltant de la ribera del riu Júcar, entre els termes d'Alzira i Tavernes de la Valldigna, al sud-est de la província de València. Pertany al nucli meridional del sistema Ibèric, i el seu cim més alt, compartit amb el municipi de Llaurí, és el Cavall Bernat, de 584 metres, situat dins del terme de Corbera. Al seu vessant s'assenten, sobre la primera terrassa al·luvial del riu Júcar, els pobles d'Alzira, Corbera, Llaurí i Favareta, mentre que Tavernes de la Valldigna i la Barraca d'Aigües Vives se situen ja a les valls de la Valldigna.
Monument
Església principal de Corbera, un dels edificis religiosos més venerats del municipi. Dedicada als Sants Vicents (San Vicente Mártir i San Vicente Ferrer), l'edifici actual es va construir entre 1940 i 1953 en substitució d'un temple anterior que datava de 1596. En ella es venerava la Mare de Déu del Castell, una talla de fusta procedent de la capella del castell de Corbera, traslladada més tard a l'ermita de San Miguel.
Monument
El castell de Corbera, el nom del qual significa niu de corbs, és una fortalesa musulmana del segle XI edificada sobre restes romanes en un promontori des del qual es domina la Ribera Baixa i la costa. Nomenat per primera vegada el 1229, va formar part d'un entramat defensiu amb els castells d'Alzira i Cullera, i va quedar en poder musulmà fins a la seua conquesta per Jaume I el 1248. Al juny de 1521, durant la Guerra de les Germanies, va ser assetjat i ocupat per agermanats arribats des d'Alzira, que el van abandonar a finals de mes davant l'arribada de les tropes reialistes, quedant molt malmès; el 1640 Felip IV va autoritzar els veïns a usar-ne els materials en un carrer del poble. Conserva l'accés, amb arc i volta de canó, i la torre albarrana, de setze metres.
Activitat
Les festes patronals d'hivern de Corbera, a la comarca de la Ribera Baixa (València), estan dedicades a San Vicente Ferrer i San Vicente Mártir i se celebren del 20 al 23 de gener, en contrast amb la festa major d'estiu del municipi, dedicada a la Mare de Déu del Castell entre l'1 i el 9 de setembre.
Fita
Conquerida el 1248 i en mans dels Vilaragut durant generacions, la baronia va ser adquirida pel rei Alfons el Magnànim el 1418 i incorporada al patrimoni reial. El castell sobre la serra va continuar controlant el pas cap al sud.
Gastronomia
El regadiu del Xúquer permet alternar al terme taronger, arròs, patata i hortalissa en un espai reduït. Els tarongerars del vessant de la serra donen fruita de recol·lecció esglaonada que es confecciona en magatzems de la mateixa comarca.