Poble
Cullera és la capital turística de la comarca de la Ribera Baixa, a la província de València, situada a la costa mediterrània entre la desembocadura del riu Xúquer i la muntanya dels Zorros. Té uns 24.700 habitants. En època romana va ser un port conegut com Portum Sucrone, vinculat al comerç marítim, i al barri de la Ràpita s'han trobat restes d'una factoria de salaons; sota domini musulmà es va anomenar Qulayra, nom del qual deriva l'actual. Va ser conquerida el 1239. El riu Xúquer rega bona part de la comarca, i vora el mar s'estenen la llacuna de l'Estany, al sud, i la de Sant Llorenç, al nord, prop del parc natural de l'Albufera. Conserva el seu castell, les seves muralles i el far sobre el promontori vora el mar.
Monument
Conjunt d'arquitectura militar musulmana alçat al segle X, en època califal, sobre la muntanya de los Zorros de Cullera (València), des d'on es controla el litoral i la desembocadura del Júcar. Apareix citat al Cantar de Mio Cid, que narra el seu saqueig pel Cid; va passar a mans cristianes el 1239 amb Jaume I i va servir de defensa davant els pirates berberiscos al segle XVI. Constava d'un primer recinte emmurallat, l'albacar vell, amb una torre principal de deu metres, i un albacar nou amb cinc torres. Conserva a més una capella gòtica dels segles XV-XVI, avui seu del Museu Arqueològic municipal. El conjunt, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1983, alberga des de 1997 el Museu Municipal d'Història i Arqueologia de Cullera.
Monument
El far de Cullera s'alça al cap de Cullera, al promontori que domina la desembocadura del riu Xúquer, al costat del castell de la localitat. Construït el 1858, va donar nom al llogaret del Far, que s'estén pels contraforts de la muntanya de Cullera des de la platja de Cap Blanc fins a la zona del Dosel. Al seu voltant es va formar primer un caseriu de pescadors i, des dels anys seixanta del segle XX, una urbanització de segona residència amb edificis en altura al costat de les seues platges.
Activitat
Cullera celebra San Antonio Abad el 17 de gener, i la seva patrona, la Virgen de la Encarnación (la Moreneta), des del dissabte de Pasqua fins al diumenge de la setmana següent.
Monument
Santuari del segle XIX de Cullera, també conegut com a Virgen de la Encarnación, situat vora el castell de la localitat.
Monument
La torre del Marenyet és una torre defensiva circular d'uns vint metres d'alçada al marge dret del Júcar, prop de la seva desembocadura a Cullera, construïda el 1577, ja en ple segle XVI, regnant Felip II, per vigilar la costa davant els freqüents atacs de pirates turcs i berberiscos. Formava part d'un sistema defensiu d'uns quinze quilòmetres que enllaçava les costes de l'antic Regne de València, reforçat després de la destrucció que va patir Cullera el 1550 a mans del pirata Turgut Reis. De maçoneria, amb uns deu metres de diàmetre, té dues plantes comunicades per una escala estreta i rematades per una terrassa emmerletada des d'on s'avisava amb coloms o foc de l'arribada de naus enemigues.
Activitat
Mercat construït entre 1896 i 1900 per l'arquitecte Luis Ferreres, considerat un dels millors exemples d'arquitectura modernista conservats a Cullera.
Monument
Antic ajuntament de Cullera construït el 1781 amb aires de palauet d'estil italià, situat al nucli històric al costat de l'església dels Sants Joans.
Monument
Ermita històrica de Cullera dedicada als santos Abdón y Senén, patrons dels agricultors, que durant anys va acollir l'antic Museu de l'Arròs de la localitat. El museu s'organitzava en tres zones temàtiques: les eines antigues usades en el conreu de l'arròs, les feines de preparació de la terra, sembra i recol·lecció, i l'origen del conreu arrosser, la seua presència en la gastronomia local i la indumentària tradicional dels agricultors.
Curiositat
La cuina marinera de Cullera és cèlebre per la seva versió de paella amb llagostins i moll fresc del dia, servida tradicionalment als restaurants vora la platja de Sant Antoni.
Curiositat
Llogaret de Cullera situat al sud de l'Estany, entre horts de tarongers, que conserva l'ermita de Sant Vicent Ferrer i celebra les seves festes patronals coincidint amb el Dilluns de Pasqua.
Curiositat
El nucli històric de Cullera conserva un traçat medieval als peus del castell, amb carrers estrets que baixen cap al port i la desembocadura del riu Xúquer.
Fita
El 1550 l'esquadra del corsari berberesc Dragut va desembarcar a la platja, va assaltar la vila i se'n va endur captius bona part del veïnat. L'episodi explica la xarxa de torres de guaita aixecada després al llarg d'aquest tram de costa.
Fita
Presa la plaça islàmica de Qulayra el 1239, la instal·lació de colons cristians es va prolongar durant dècades. El 1290 Jaume II va intervenir personalment en el repartiment de cases i terres per assentar de manera estable la nova població.
Gastronomia
La flota local desembarca a diari sípia, moll, llagostí i peix de roca que se subhasta a la llotja del port. D'aquest gènere surten els arrossos i suquets que serveixen els restaurants del far i del barri mariner.