Poble
Requena és el municipi més extens de la província de València, amb 814,46 km², i capital de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, a l'interior occidental de la província. Entre els segles XIII i XIX va pertànyer a Castella, per la qual cosa el seu territori és conegut com la València castellana, i avui continua sent majoritàriament castellanoparlant, amb reconeixement legal d'aquest predomini lingüístic. Compta amb 20.982 habitants (INE 2025) i el seu nucli urbà s'alça a 692 metres, en la prolongació de l'altiplà castellà cap a les serres del sistema Ibérico, amb el río Cabriel marcant profundes gorges al seu límit sud-occidental. El clima és mediterrani continental, amb estius que superen sovint els 35°C. És cèlebre pel seu barrio de La Villa i les seves coves subterrànies.
Monument
El Barrio de la Villa, també anomenat recinte medieval, és el nucli més antic de Requena i el lloc on es troben els primers indicis de població. Ja en època almohade tenia l'estructura urbana pròpia de les ciutats hispanomusulmanes, assentada sobre un promontori calcari que li donava defensa natural, amb muralla, torres i portes d'accés. Va ser declarat conjunt històric-artístic de caràcter nacional (la màxima figura de protecció d'un nucli urbà a Espanya) el 1966. Al seu interior es conserven carrers empedrats i cases amb blasons, així com la plaza de la Villa -avui plaza del Albornoz-, antiga plaza Mayor oberta al segle XVI, i tres esglésies reformades al XVII: Santa Maria, Sant Nicolau i el Salvador. Sota el barri s'estén a més una xarxa de coves usades antigament com a magatzems i sitges.
Natura
Conegudes com a Coves de La Villa, recorren el subsòl de la plaça de La Villa i de la majoria de les cases adjacents al nucli històric de Requena. Construïdes pels àrabs, es van utilitzar com a refugi en diverses guerres i com a sitges per al gra, i conserven elements per a l'elaboració de vi: trulls, piqueres, trulletes, respiralls i tenalles del segle XII. Després de tasques de condicionament, es van obrir al públic el 2016.
Curiositat
Una de les denominacions d'origen vitivinícoles més importants d'Espanya, cèlebre per la varietat autòctona Bobal, amb la qual s'elaboren vins negres i rosats de gran qualitat.
Activitat
La Fiesta de la Vendimia és la celebració central i més popular de Requena, dedicada al vi i a la verema, motor econòmic tradicional de la ciutat. Va néixer el 1948 per iniciativa del grup Arrabal, en un país que encara es recuperava de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, amb el propòsit d'insuflar alegria i esperança. Se celebra durant cinc dies entre finals d'agost i principis de setembre, precedida per la fira en honor a la patrona, la Virgen de los Dolores. Entre els seus actes destaquen la proclamació de la reina, la trepitjada de raïm i benedicció del most, l'ofrena de flors i fruits a la Verge, i la gran cavalcada de carrosses per l'avinguda de l'Arrabal, juntament amb la Feria Requenense del Vino, on els productors locals presenten els seus vins.
Monument
Torre de l'Homenatge de Requena (València), únic vestigi que es conserva del recinte emmurallat musulmà d'època califal, entre els segles VIII i XI. La torre original, alçada amb morter, va ser substituïda el 1423 per una altra de carreu de pedra. Restaurada, avui es pot visitar per dins, convertida en un espai obert amb plafons digitals que expliquen la seva història.
Monument
L'església de Santa María, al Barri de la Vila de Requena, és un dels dos temples gòtics del nucli històric, juntament amb la propera església d'El Salvador, i està dedicada a l'Assumpció de Nostra Senyora. Es va començar a construir al segle XIV, tot i que el seu interior no es va rematar fins al segle XVIII, la qual cosa explica la barreja d'estils: gòtic florit isabelí a l'exterior i barroc a l'interior. Té una sola nau amb capelles entre els contraforts, una torre de planta rectangular a la qual es puja per una escala de caragol, i una portada dedicada a l'Anunciació amb una Mare de Déu amb el Nen al mainell. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1931. A començaments del segle XXI va deixar d'estar dedicada al culte i avui s'utilitza com a sala d'exposicions i concerts.
Monument
L'església d'El Salvador és l'arxiprestal de Requena des de 1649 i el temple més destacat de la ciutat, al històric barri de la Vila. És un edifici d'estil gòtic, construït entre els segles XIV i XVI sobre el solar d'una antiga ermita dedicada a Santa Bárbara; les obres es van iniciar el 1380 i van concloure el 1533, i el 1931 va ser declarat monumento histórico-artístico (figura de protecció del patrimoni, precedent de l'actual Bien de Interés Cultural). Té tres naus, la central més ampla i alta, amb capelles entre els contraforts. Destaca la façana principal, d'estil gòtic flamíger isabelí, amb una portada flanquejada per pedestals que antany sostenien escultures dels dotze apòstols, avui incompletes. Al segle XVIII es va afegir la capella de la Comunió, de planta octogonal i estil neoclàssic.
Monument
El Museu Municipal de Requena, a la província de València, ocupa des de 1975 l'antic Reial Convent d'El Carmen, al costat de l'església del mateix nom. Fundat el 1968 com a Museu Històric Artístic de Requena i la seva comarca, des de 2017 forma part de la Xarxa de Museus Etnològics Locals. Les seves col·leccions permanents recorren la indumentària tradicional del Campo de Requena-Utiel entre 1789 i 1914, la producció vinícola de la comarca des de la plantació de la vinya fins a l'embotellat —amb una sala dedicada al vi que reuneix 1.200 ampolles—, un habitatge rural i urbà amb mobiliari dels segles XVIII al XX, i una mostra arqueològica sobre la vida quotidiana i el món funerari romà de la comarca, amb la reconstrucció del monument funerari de La Calerilla de Hortunas.
Natura
Sota els carrers de La Vila de Requena (València) s'estenen nombroses galeries i coves d'època àrab, construïdes pels àrabs, que recorren el subsòl de la plaça de La Vila i la majoria de les cases adjacents. Utilitzades històricament com a habitatges i cellers, també van servir de refugi en les diverses guerres i com a sitges per als cereals. S'hi conserven elements per a l'elaboració de vi: trulls, piqueres, trulletes, respiralls i tenalles del segle XII.
Curiositat
Festival que combina vi, música, natura i patrimoni, celebrat en diversos municipis de la comarca de La Plana d'Utiel-Requena entorn de la varietat de raïm Bobal. L'organitza la Mancomunitat Tierra Bobal, constituïda el 1990 i formada per Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena, Sinarcas, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel. La marca 'Tierra Bobal' es va adoptar el 2020 per diferenciar el territori d'altres zones espanyoles anomenades Tierra del Vino, prenent el nom de la varietat de raïm característica de la comarca des de fa 2.500 anys, encara que poc coneguda fins a finals del segle XX. Entre el patrimoni cultural de la destinació, a més de l'arquitectònic i paisatgístic, hi ha cinc torres del sistema de telegrafia òptica de José María Mathé.
Activitat
La Fira de l'Embotit Artesà i de Qualitat de Requena se celebra al febrer, al voltant del receptari de matança protegit pel seu propi consell regulador, juntament amb altres cites com la Festa de la Verema i Ferevin.
Curiositat
Pedania de Requena fundada al segle XV al voltant d'un abeurador de bestiar anomenat Balsa de Campo Haçis, al paratge que avui ocupa el parc de La Balsilla. Comptava amb 430 habitants al cens de 2010, xifra que creix a l'estiu amb els qui hi tenen segona residència. Viu de l'agricultura, sobretot del cultiu de la vinya, juntament amb l'ametller, l'olivera i el xampinyó en quantitats considerables, a més de granges de porcs i conills. Compta amb quatre cellers -Luis Torres, Casa Pastor, Sebirán i San Isidro Labrador, aquest darrer cooperatiu- dedicats a la producció vitivinícola.
Monument
Temple aixecat el 1914 sobre una primitiva ermita de 1773 dedicada al Cristo de la Agonía i ampliada el 1779 sota l'advocació de San Isidro Labrador, patró del llogaret de Campo Arcís.
Curiositat
El Rebollar és una de les vint-i-cinc pedanies de Requena, a uns vuit quilòmetres de la capital, l'origen de la qual es remunta a una antiga ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser al voltant de la qual va créixer el caseriu; en el seu honor se celebren cada 1 de maig les festes patronals, a les quals des de principis del segle XXI s'hi sumen altres a l'estiu. Al seu terme s'alça el pic d'El Tejo i La Herrada, amb 1250 metres el més alt del municipi, al qual s'ascendeix per un camí empinat des del qual, en dies clars, es divisa el mar; als seus peus s'estén la Herrada del Gallego, reserva de caça on es reprodueixen cérvols i cabres muntanyenques. També hi és l'aeròdrom de Requena, amb escola de pilots i la col·lecció d'avions de la Fundación Aérea de la Comunidad Valenciana.
Monument
Ermita de nau única coberta amb volta ogival i cor de fusta, construïda a finals del segle XVIII amb aportacions de veïns del llogaret d'El Rebollar.
Curiositat
Los Ruices és una de les pedanies més allunyades de Requena, ja al límit amb el terme de Venta del Moro, en un punt gairebé equidistant de Venta del Moro (10 quilòmetres), Utiel (14) i la mateixa Requena (18). Els seus habitants se senten requenencs, i molts mantenen a més un habitatge a Requena on resideixen bona part de l'any. Amb prou feines sumen una mica més de 50 els censats, i a l'hivern no arriben a 12 o 14 els qui dormen al llogaret, mentre la resta acudeix de dia a treballar les vinyes; a l'estiu s'omple de gent que busca tranquil·litat. Malgrat l'escàs cens, amb prou feines hi ha cases abandonades i continua havent-hi demanda d'habitatge. El llogaret compta també amb una piscina amb zona de gespa arbrada, construïda gràcies a les aportacions d'un grup de socis.
Monument
Temple construït el 1982 al costat d'una plaça arbrada, que va substituir l'ermita aixecada el 1943 i elevada a parròquia el 1965 al llogaret de Los Ruices.
Curiositat
La Portera és un llogaret o pedania de Requena el nom de la qual prové d'una masia del segle XVII propietat d'un pagès la filla única del qual va ingressar com a religiosa al convent de les Agustines de Requena, al qual va llegar la finca com a dot; la nova monja va ocupar el càrrec de portera del convent i va continuar administrant la propietat. El 1870 el llogaret comptava amb prou feines amb 20 cases, xifra que va créixer fins als 447 habitants el 1950 abans de reduir-se per l'emigració a uns 150 en l'actualitat. La seva economia gira entorn de la viticultura, amb els vins de la seva cooperativa com a senya d'identitat en les festes locals, entre elles la de Sant Josep, patró de la pedania, i la de la Mare de Déu de l'Assumpció, cada 15 d'agost, amb ofrena de flors i fruits des de 1994.
Monument
Primitiva ermita fundada el 1808, substituïda com a temple parroquial el 1963 i reconvertida des d'aleshores en espai cultural i social del llogaret de La Portera, catalogada com a Bé de Rellevància Local.
Curiositat
Los Pedrones és una pedania de Requena, a uns 20 quilòmetres al sud per la N-330, que fa de capçalera dels nuclis veïns pels seus serveis i el seu dinamisme comercial: compta amb la Cooperativa Agrícola Purísima Concepción, una petita indústria de formatges i iogurts de cabra tradicionals, comerços, bars, gasolinera i una pensió, a més d'autobusos fins a Requena i València. El seu origen es remunta al segle XVII, quan els colons Tomás, Francisco i Antonio Pedrón, arribats des de La Manxa, van roturar aquestes terres; els barris de Dalt i de Baix es van unir el 1911 en traçar la carretera. Conserva una ermita, restaurada el 2002, entorn de la qual se celebren les festes de la Puríssima Concepció (8 de desembre) i de Sant Antoni Abat (17 de gener).
Monument
El Pontón és la pedania de Requena (València) més propera al nucli urbà, a uns tres quilòmetres, a la cruïlla de les carreteres d'Almansa i d'Albacete, d'on neix també la carretera de La Vega. Compta amb 469 habitants censats (INE 2023), xifra que creix en els mesos d'estiu amb l'arribada de visitants. Disposa de petits comerços, una gasolinera, bars i un Centre Social amb servei de bar i una zona enjardinada amb gronxadors i una pista de bàsquet, que s'ha convertit en lloc de trobada dels pontoneros. Les seves festes principals, en honor de la Mare de Déu del Carme, se celebren del 8 al 17 de juliol.
Monument
Ermita construïda el 1943 dedicada a la Virgen del Carmen, centre religiós del llogaret d'El Pontón, al terme de Requena.
Fita
Presa per les tropes de Ferran III cap al 1238, la vila va rebre d'Alfons X el fur que va organitzar el seu consell i el seu extens alfoz. Aquell terme va arribar a abastar bona part de l'actual comarca i d'ell es van anar segregant després les altres poblacions.
Fita
Durant sis segles la vila va pertànyer a Castella i va quedar fora del Regne de València, amb furs i moneda castellans. El 1851 va passar, juntament amb Utiel, de la província de Conca a la de València per raons de comunicacions i de comerç.
Fita
Al segle XVIII la vila va arribar a reunir uns vuit-cents telers de seda i es va situar entre els majors centres seders del país. La crisi del sector al segle XIX va empènyer els propietaris a substituir moreres per vinya, origen de la comarca vitícola actual.
Gastronomia
Requena és l'únic municipi de la Comunitat Valenciana inclòs a la Denominació d'Origen Cava. Els seus cellers elaboren escumosos pel mètode tradicional amb macabeu, chardonnay i bobal, i diversos conserven caves de criança excavades sota terra.
Gastronomia
El clima sec i fred de la meseta va permetre curar a l'aire llonganisses, xoriços i morcillas de ceba elaborats a la matança domèstica. La tradició sosté avui una indústria d'embotit artesà que abasteix tota la comarca i la ciutat de València.