Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Chulilla

Què veure i què fer a Chulilla (Los Serranos, València): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Natura · 1 Activitats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Chulilla és cada lloc

Castell de Chulilla 150 m

Pobles a prop de Chulilla

Què veure a Sot de Chera 4 km · 7 llocs
Què veure a Losa del Obispo 4,9 km · 4 llocs
Què veure a Gestalgar 7,8 km · 9 llocs
Què veure a Chera 9,6 km · 5 llocs
Què veure a Calles 10 km · 2 llocs
Què veure a Villar del Arzobispo 10 km · 9 llocs
Què veure a Bugarra 12 km · 2 llocs
Què veure a Chelva 14 km · 10 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › Los Serranos › Chulilla

Què veure i què fer a Chulilla

Chulilla
Poble
Chulilla és un municipi de Los Serranos, a la província de València, encaixat en un canyó excavat pel riu Túria, a 60 quilòmetres de la capital, amb 710 habitants (INE 2025) i predomini lingüístic del castellà reconegut legalment. El poble s'assenta al vessant d'un promontori dominat per un castell àrab que conserva torres i muralles, mentre cap al riu s'obre un canyó inexpugnable, al costat del Salto de Chulilla, de 160 metres de profunditat, esculpit per l'erosió del Túria sobre el terreny calcari. El seu poblament es remunta al primer mil·lenni abans de Crist, amb vestigis de l'edat del bronze al Monte del Castillo i pintures rupestres de caça properes; en la romanització, el Monte del Castillo es va mantenir com a castre, amb un aljub d'aquella època.
Castell de Chulilla
Monument
El castell de Chulilla, anomenat també castell Relámpago, corona el turó que domina la població i és el nucli embrionari de la vila: d'època romana es conserva l'aljub, i durant el domini musulmà va ser un dels castells més rellevants de la regió, juntament amb el d'Alpuente, amb funció de controlar les vies de la vall i donar refugi a les alqueries properes. Després de la Reconquesta i la seva incorporació a la Corona d'Aragó, es va reformar als segles XIV, XV i XVI, i es va fer servir com a residència senyorial i després com a presó per a eclesiàstics. A les guerres carlines del segle XIX va servir tres vegades les tropes carlines, i el setge final de l'exèrcit governamental va iniciar la seva ruïna. Conserva antemural, torre barbacana, un bastió circular, torres cantoneres i quatre aljubs.
Charco Azul de Chulilla
Natura
El Charco Azul de Chulilla, també anomenat assut del Salt, és una gorga d'aigües turqueses encaixada al Salt de Chulilla, la gorja que el riu Túria ha excavat al seu pas pel municipi, amb 160 metres de profunditat i tot just 10 d'amplada. El seu origen és en un antic assut que regulava l'aigua del riu per al sistema de regadiu de la vall, del qual pren el nom popular. Avui és un dels punts més coneguts per al bany i l'excursió pel canó del Túria.
Festes de Chulilla
Activitat
Chulilla celebra les seves festes patronals el 15 d'agost, amb trasllat de la Virgen de los Ángeles des de la seva ermita, i les festes del Santísimo Cristo al setembre.
Gorges del riu Túria a Los Serranos
Natura
Trams del riu Turia encaixonats en gorges estretes de gran valor paisatgístic al seu pas per la comarca de Los Serranos. A Chulilla, l'erosió del riu sobre un altiplà calcari ha obert una gorja i l'anomenat Salt de Chulilla, de 160 metres de profunditat i només 10 d'amplada, un canó tan tancat que fa inexpugnable el castell àrab que domina el poble des del seu promontori. Els cingles estan poblats de rapinyaires diürnes i nocturnes, i als seus vessants conviuen perdius, conills, llebres, guineus, toixons, fagines, genetes i senglars, mentre que a les aigües del Turia habiten barbs i truites. La vegetació combina pinedes de pi blanc amb sotabosc mediterrani.
El lliurament del castell de Chulilla a l'Església de Segorbe
Fita
Abú Zayd, l'antic governador almohade de València convertit al cristianisme, va cedir la fortalesa sobre el congost del Túria a l'Església de Sogorb; el 1274 va quedar constituïda la baronia del bisbe de València.
La carta de població de Chulilla
Fita
Després de l'abandonament del lloc pels seus veïns musulmans arran de les revoltes de 1331, Pere IV va atorgar carta de poblament per assentar un centenar de pobladors cristians al terme.
La mistela de Chulilla
Gastronomia
Vi dolç de moscatell obtingut encapçalant el most, que es pren de postres i a les festes del poble; el terme també va tenir fama pels seus vins rancis elaborats a la manera antiga.