Poble
Utiel és un municipi valencià d'11.663 habitants, situat a la vora del río Magro, a la comarca d'Utiel-Requena, ja a prop del límit amb la província de Cuenca, a la qual va pertànyer fins al 1851; és un municipi de predomini lingüístic castellà. El poble s'alça a 735 metres d'altitud, en una plana tancada al nord-est per la sierra del Negrete, el pico del Remedio de la qual, amb 1.307 metres, és l'alçada més gran de la comarca. És cor de la Denominació d'Origen Utiel-Requena i un important nus de comunicacions, al costat de l'autovia A-3 Madrid-València, amb estació de ferrocarril des de finals del segle XIX i, des de desembre de 2010, parada de la línia d'alta velocitat Madrid-Levante. La seva Bodega Redonda, de 1891, és una de les tres úniques bodegues circulars productives d'Espanya.
Monument
Cellers històrics de la comarca vinculats a la Denominació d'Origen Utiel-Requena, testimoni de la tradició vitivinícola de la zona basada en la varietat autòctona Bobal.
Activitat
Utiel celebra la seva festa i fira major en honor de la Virgen del Remedio, des del primer cap de setmana de setembre fins al segon diumenge següent, amb processó des del santuari el dia 8; també festeja San Isidro Labrador (15 de maig) i San Juan Bautista (24 de juny).
Monument
La Bodega Redonda d'Utiel és un edifici de 1891 construït al costat de la línia de ferrocarril Utiel-València per encàrrec d'una família collitera; va funcionar com a celler fins al 1957, arrendat primer a comerciants suïssos i francesos i comprat després per la Cooperativa Agrícola d'Utiel. La seva nau circular, obra de l'arquitecte Demetrio Ribes, deixeble d'Eiffel, se sosté sense pilar central amb una armadura de bigues i arcs de ferro i fusta sota una teulada cònica, i conserva rajoles valencianes als seus antics dipòsits. És un dels quatre cellers circulars productius d'Espanya, junt amb Cariñena, Jerez i Tomelloso. Avui acull el Museu del Vi i, des de 1986, les oficines del Consell Regulador de la D.O. Utiel-Requena.
Activitat
Fira gastronòmica d'Utiel, una de les cites culinàries més destacades de la comarca de la Plana de Utiel-Requena.
Natura
Llogaret més poblat, extens i productiu d'Utiel, nascut a l'edat mitjana al voltant d'una ermita dedicada a la Virgen de Loreto que va donar origen al nucli urbà.
Monument
Temple elevat a parròquia el 1795, construït sobre l'antiga ermita de peregrinació a la Virgen de Loreto que va donar origen al llogaret de Las Cuevas, les festes del qual se celebren del 6 al 10 de desembre.
Monument
Santuari del segle XVI situat a 1000 metres d'altitud a la Sierra del Negrete, terme d'Utiel, destinació de romiatge per a la gent de la comarca.
Fita
L'agost de 1812 les tropes del capità general Pedro Villacampa van derrotar al terme una columna francesa d'uns mil vuit-cents homes malgrat la inferioritat numèrica. Ferran VII va concedir a la vila la Creu de Sant Ferran el 1814.
Fita
El rei castellà va atorgar a l'aldea la carta de població que la va separar de la jurisdicció de Requena i li va donar terme propi. Gairebé tres segles després, el 1645, Felip IV li va concedir el títol de ciutat pel seu pes agrícola i la seva posició al camí de Castella.
Monument
Alçada a la segona meitat del segle XV, quan la vila d'Utiel va créixer a recer del camí reial, aquesta església d'estil gòtic meridional té una sola nau amb cinc capelles entre contraforts a cada costat i un absis vuitavat de cinc panys; les seves voltes, amb un singular traçat d'arcs torals de mig punt en lloc d'apuntats, arriben als 23 metres d'alçada. Als peus s'hi va afegir el 1811 un cor alt sobre voltes vaïdes, i entre 1564 i 1568, quaranta anys després de l'inici de les obres, es va construir la torre campanar, de carreu, amb 45,5 metres d'alçada. La seva mida desproporcionada respecte al veïnat li va valdre el sobrenom local de catedral de la meseta.
Fita
La crescuda del 29 d'octubre de 2024 va entrar al nucli urbà pel llit del Magre, va causar sis morts i va deixar prop de tres-cents habitatges inhabitables. Va ser l'episodi més greu registrat a la localitat i va obligar a refer ponts i accessos.
Gastronomia
Varietat negra autòctona que ocupa prop del vuitanta per cent de la vinya de la comarca i és gairebé exclusiva d'ella. De pell dura i most àcid, resisteix la sequera i dóna vins de color intens i graduació moderada, a més de rosats de sagnat.
Gastronomia
Itinerari enoturístic que enllaça cellers, cooperatives i museus dels nou municipis de la denominació. Combina visites a vinyes de bobal, tasts i allotjaments rurals, i ha convertit la comarca en un dels destins de vi més visitats de l'est peninsular.