Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Sot de Chera

Què veure i què fer a Sot de Chera (Los Serranos, València): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 2 Natura · 1 Activitats

Quan anar a Sot de Chera: calendari de festes

Agost: Festes patronals de Sot de Chera (15-20 d'agost)

A quina distància del centre de Sot de Chera és cada lloc

Pobles a prop de Sot de Chera

Què veure a Chulilla 4 km · 8 llocs
Què veure a Chera 6,2 km · 5 llocs
Què veure a Gestalgar 6,8 km · 9 llocs
Què veure a Losa del Obispo 8,9 km · 4 llocs
Què veure a Bugarra 12 km · 2 llocs
Què veure a Calles 13 km · 2 llocs
Què veure a Villar del Arzobispo 14 km · 9 llocs
Què veure a Pedralba 16 km · 2 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › Los Serranos › Sot de Chera

Què veure i què fer a Sot de Chera

Sot de Chera
Poble
Sot de Chera és un municipi castellanoparlant de la comarca de Los Serranos, a la província de València, amb 427 habitants. El travessa el riu Sot o Reatillo, afluent del Túria, encaixat en un sistema rocós que configura un paisatge sobre el qual s'han condicionat piscines naturals. El relleu, molt accidentat, oscil·la entre els 250 i els 950 metres d'altitud, sobre un anticlinal juràssic que ha donat lloc a un paisatge càrstic amb dolines, avencs, coves i lapiaz, a més de fòssils coneguts com les Margues de Sot de Chera. Aquesta singularitat geològica va motivar la declaració del parc natural de Chera-Sot de Chera, el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana, amb fonts tradicionalment considerades medicinals, com la de Santa María o la del Tío Fausto.
Castell de Sot de Chera
Monument
El castell de Sot de Chera s'alça sobre un promontori al centre de la població, a l'actual barri del Castell, dominant el riu Sot. D'origen incert —la hipòtesi més acceptada apunta a una alqueria àrab del segle XI que acabaria fortificant-se—, conserva murs, ceràmica ibera i túnels subterranis. Jaume I va donar l'alqueria, juntament amb Chera, a Hurtado de Lihori el 1238; la possessió va romandre en la seva família fins cap al 1371. El seu caràcter fronterer amb Castella li va donar importància estratègica, com a punt de trobada de camins cap a Chulilla, Gestalgar i Siete Aguas. Després de la guerra de 1429 va ser devastat i ocupat; retornat a Alfons el Magnànim, va passar als Mont Palau, que el 1540 van atorgar carta pobla per repoblar la zona. Protegit com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1949.
Ermita de San Roque de Sot de Chera
Monument
L'ermita de Sant Roc, dedicada al patró de Sot de Chera (València), s'alça sobre un promontori a uns 500 metres del poble, al costat de la carretera comarcal. És un edifici renaixentista de nau única, construït el 1592, encara que una porta lateral cegada conserva la data de 1591. La seva petita campana, de 1802, presenta gravats més antics, propis dels segles XV al XVII. Des del final de la guerra civil hi va cremar una flama permanent, alimentada cada dia per una veïna, avui substituïda per espelmes enceses de manera contínua; una de les claus del temple passa cada dia de casa en casa, a disposició de tot el veïnat. Al voltant de l'ermita hi ha una explanada amb vistes a la vall, utilitzada per a romeries i festes populars.
Església de San Sebastián de Sot de Chera
Monument
L'església de Sant Sebastià és el temple parroquial de Sot de Chera (València), situat al casc antic, amb façana al carrer Sant Sebastià i porta lateral a la plaça Juan de Juanes; pertany a l'Arxidiòcesi de València i està catalogada com a Bien de Relevancia Local (categoria de protecció patrimonial d'àmbit local, per sota del BIC). Data del segle XVII, concretament de 1690, d'estil neoclàssic, amb nau única coberta de volta de canó, capelles laterals i cor sobre l'entrada. A la capçalera es conserva un retaule neoclàssic de guix i, a l'interior, un sagrari-tríptic de fusta policromada i daurada atribuït a Juan de Juanes, de mitjan segle XVI. El campanar, de planta quadrangular, alberga quatre campanes. El 2012 es van restaurar les pintures originals del temple, ocultes sota calç.
Les Tosques de Sot de Chera
Natura
Deu petrificada amb cascades i formacions travertíniques al llarg del riu Sot, a Sot de Chera, primer parc geològic d'Espanya pel seu anticlinal juràssic.
El Charco El Gruñidor
Natura
El Charco El Gruñidor és un gorg natural situat al curs del riu Sot, que recorre uns dotze quilòmetres pel terme de Sot de Chera i forma a més altres paratges propers com Las Fuentes i La Canal. Funciona com a passeig a l'hivern i com a zona de bany a l'estiu, i és un dels principals recursos turístics del municipi.
Festes patronals de Sot de Chera
Activitat
Les festes patronals de Sot de Chera se celebren entre el 13 i el 20 d'agost en honor de diversos sants: l'Assumpció el 15, Sant Roc el 16 (patró principal), la Mare de Déu dels Dolors el 17, Santa Anna el 18 i la Mare de Déu dels Desemparats el 19. Les processons surten de l'església de Sant Sebastià i recorren un itinerari fix entre tracas. El dia 16 hi ha romeria a l'ermita de Sant Roc amb missa i dinar popular; el 18, subhasta de plats típics i el joc del pollastre a la plaça, amb els veïns vestits amb camisa blanca, armilla de color i albarques. La nit del 15 se celebra la nit de paelles al carrer Barón de Monpalau.