Poble
Venta del Moro és un municipi de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, a l'interior de la província de València, de cuina castellanomanxega, que no va aconseguir independitzar-se de Requena fins al 1836. El seu terme, dividit entre les terres de vinya de l'est i la sierra del Rubial i la ribera del Cabriel a l'oest, més agrest, inclou part del parc natural de las Hoces del Cabriel i el pont de Vadocañas, del segle XVI sobre un basament romà. Els seus sediments han donat un dels conjunts de fauna fòssil més citats del Miocè superior europeu, al jaciment del Puente de la Vía, amb els camells gegants més antics coneguts del continent. A l'abric de la Hoz de Vicente es van descobrir el 1987 més de cent pintures rupestres del Neolític. Té 1143 habitants.
Activitat
Venta del Moro celebra la seva festa major del 5 al 10 de desembre en honor a la Virgen de Loreto, la seva patrona, i la festa de San Isidro Labrador el 15 de maig. En Setmana Santa destaquen el ritu del Judas i la processó del Silenci del Divendres Sant, i la nit del 30 d'abril se celebren Los Mayos, amb cants populars dedicats a la Verge i a les mosses del poble; a la primera quinzena d'agost té lloc a més la Semana Cultural y de la Juventud. La gastronomia que acompanya aquestes festes, d'arrel clarament castellana i no llevantina, inclou plats com el morteruelo i el potaje de vigilia.
Natura
Cellers subterranis tradicionals de Venta del Moro, excavats al costat dels habitatges per a l'elaboració i la conservació del vi.
Natura
El paratge de Los Cuchillos, a Venta del Moro (La Plana d'Utiel-Requena, València), forma part del parc natural de les Hoces del Cabriel, de 31.446 hectàrees repartides entre Requena, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel. El seu nom correspon a una formació originada per l'erosió de la part tova de la roca calcària i dolomítica del Cretaci superior, que ha deixat una impressionant carena vertical. La zona està coberta de pinedes d'espècies mediterrànies i acull aus rapinyaires com l'àguila reial, per la qual cosa ha estat declarada Zona d'Especial Protecció per a les Aus.
Activitat
Concurs de qualitat de vins de Venta del Moro, una de les cites vitivinícoles de la comarca de la Plana de Utiel-Requena.
Curiositat
Jaraguas és la més poblada de les sis aldees de Venta del Moro, situada a uns 5,5 quilòmetres del nucli principal, a la vall de l'Albosa, sobre un altiplà a 797 metres d'altitud, amb carrers empinats i cantelluts. Conserva escoles antigues —avui col·legi rural agrupat juntament amb Fuenterrobles i Villargordo del Cabriel—, una cooperativa vinícola i la Font de l'Amparo amb el seu safareig, a més d'altres fonts al costat de tres rambles, l'Albosa, la dels Encaños i la Salada, i unes salines d'ús tradicionalment comunal. Se li atribueix una antiguitat notable: prop del poble s'han trobat restes ceràmiques d'una possible necròpoli ibèrica i una làpida romana avui al Museu de Requena, encara que a l'edat mitjana i moderna no va passar de ser un mas, com bona part de la comarca.
Monument
Església parroquial de l'aldea de Jaraguas, al terme de Venta del Moro, centre de la vida religiosa d'aquest nucli juntament amb la devoció local a la Virgen de los Desamparados.
Curiositat
Aldea de Venta del Moro d'uns 116 habitants l'església de la qual va ser costejada per la benefactora Lucía Garrido Pardo, natural del lloc i esposa del farmacèutic Ramón Sáiz de Carlos.
Monument
Temple beneït el 1928 pel bisbe de Cuenca, dedicat a la Virgen del Carmen, patrona de l'aldea de Las Monjas, la festivitat de la qual se celebra el 16 de juliol.
Curiositat
Los Marcos, aldea de Venta del Moro, ja comptava amb una ermita dedicada a Sant Isidre Llaurador documentada en el Cadastre d'Ensenada de 1752, quan el nucli amb prou feines sumava dues cases. Avui reuneix uns 40 habitants, i la seva església figura com a edifici d'interès arquitectònic de la localitat.
Monument
Església beneïda el 15 de maig de 1961 en substitució de l'antiga ermita espoliada el 1936, dedicada a San Isidro Labrador a l'aldea de Los Marcos.
Curiositat
Casas de Moya és una aldea de Venta del Moro (València), sobre un altiplà des del qual es divisa la comarca de Requena-Utiel -Requena es veu a més de 40 quilòmetres-, articulada entorn d'una gran plaça presidida per l'església de Sant Antoni Abat, de la dècada de 1920. Documentada des del segle XVIII com un mas d'amb prou feines quatre famílies, va créixer fins als 146 habitatges el 1975, quan l'èxode rural dels seixanta i setanta va reduir la seva població i els seus serveis. La seva economia tradicional es basa en la vinya, l'ametller i l'olivera, dins la DO Utiel-Requena. Les festes patronals, el 17 de gener en honor a Sant Antoni Abat, se celebren amb una gran foguera, i a l'estiu se sumen les festes d'agost, que reuneixen els casamoyeros que ja no resideixen a l'aldea.
Monument
Església inaugurada el 10 de març de 1924 i reformada el 2001, dedicada a San Antonio Abad, que també atén religiosament la veïna aldea de Casas del Rey.
Curiositat
Una de les sis aldees de Venta del Moro, unida a Casas de Moya per una ruta de senderisme senyalitzada i amb església pròpia construïda durant la campanya missionera dels anys vint del segle XX.
Curiositat
Aldea de Venta del Moro, una de les sis pedanies del municipi, a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena. Com la resta de les aldees del terme, ha patit un fort descens demogràfic des de 1950, superior al 80% en el seu cas, fins a quedar avui en 116 habitants. Conserva l'església de Sant Gregori, catalogada com a edifici d'interès arquitectònic.
Monument
Temple parroquial de l'aldea de Casas de Pradas, al terme de Venta del Moro, dedicat a San Antonio Abad.
Fita
Les aldees de l'extrem occidental de l'alfoz de Requena van demanar separar-se des de 1798 i no ho van aconseguir fins al 1836. El municipi resultant, amb Casas de Moya i Jaraguas entre els seus nuclis, és el tercer més extens de la província de València.
Natura
Els sediments del terme han donat un dels conjunts de fauna fòssil més citats del Miocè superior europeu, amb restes dels camells gegants més antics coneguts del continent. Les campanyes d'excavació se succeeixen des de mitjan segle passat.
Gastronomia
La cuina de l'extrem occidental de la comarca és d'arrel castellana i manxega, no valenciana. El morteruelo, paté calent de fetge de porc i caça picat amb espècies, i el potatge de vigília de cigrons i bacallà són els seus plats més repetits.