Poble
Municipi de la Foia de Bunyol l'església del qual conserva l'estructura del segle XVII sota una façana del XVIII i una torre campanar que va ser alminar de la mesquita que ocupava el lloc; al seu terme hi ha un pou de la neu del segle XVII, construccions tradicionals de pedra seca, el poblat ibèric del Pico de los Ajos i la Cova dels Coloms, amb cascada, i a les festes se serveix el rin ran, plat fred de patata aixafada amb pebrot sec i bacallà.
Natura
La Cueva de las Palomas, al terme de Yátova, és una formació càrstica del riu Juanes i un dels paratges naturals més destacats de la comarca de La Hoya de Buñol. El seu principal atractiu és una cascada d'uns 20 metres d'alçada al curs del riu.
Natura
L'embassament de Forata es va construir el 1969 sobre la llera del riu Magro, al terme de Yátova, a uns 15 km de Macastre i 20 km de Buñol, i pertany a la Confederación Hidrográfica del Júcar. Ocupa una superfície de 231 hectàrees i té una capacitat màxima de 37 hectòmetres cúbics, retinguda per una presa de gravetat. A l'octubre de 2024, trobant-se només al 14,16% de la seva capacitat, l'embassament va amortir bona part de les pluges de la DANA que va assotar la conca del Magro: va alliberar 1.000 m³/s davant els 2.000 m³/s que hi entraven, cosa que va evitar una riuada encara més devastadora, tot i que no va impedir inundacions riu avall.
Natura
La serra Martés, que arriba als 1085 m al terme de Yátova, és un dels espais amb més riquesa arqueològica de l'interior de la província de València i està protegida per la Generalitat com a reserva amb una notable varietat de flora; rutes com la PRV-115 i la PRV-148 la recorren al costat de l'embassament de Forata i el paratge de Tabarla.
Curiositat
El paisatge de Yátova conserva estructures tradicionals de pedra seca, entre elles el Pozo de la Nieve, una nevera del segle XVII declarada Bien de Relevancia Local (una figura de protecció patrimonial d'àmbit local, per sota del Bien de Interés Cultural) que servia per emmagatzemar gel. El terme conserva també assentaments d'origen ibèric com el Pico de los Ajos, ocupat després en època romana i amb troballes ceràmiques i monetàries, a més dels poblats de Castillejos, el Puntal del Viudo i el Collado del Viudo; al turó del Motrotón s'han identificat dos assentaments de l'edat del bronze.
Activitat
Yátova, a la comarca valenciana de la Hoya de Buñol, celebra festes patronals repartides al llarg de l'any en honor a diferents sants. El patró del poble és San Isidro Labrador, festejat el cap de setmana més proper al 15 de maig, mentre que les festes majors tenen lloc a mitjan agost, amb activitats culturals, lúdiques i taurines. El municipi celebra a més les seves pròpies Falles el cap de setmana anterior a San José, amb la plantà dels monuments el dimecres i la cremà el diumenge previ al 19 de març.
Natura
Pel nord de l'extens terme de Yátova (120,3 km²) discorre el riu Juanes, mentre que pel centre ho fa la rambla de la Horteta i pel sud el riu Magre; el mateix Millars neix dins del municipi com a afluent del Magre, en un territori hidrogràficament i orogràficament complex.
Natura
El mont Motrotón, de 612 m, és una de les elevacions de l'accidentat terme de Yátova, que assoleix les seves cotes màximes a la serra Martés (1085 m) i el Cerro del Asno (881 m), dins de la comarca de La Hoya de Buñol.
Monument
L'església dels Sants Reis, a la plaza de la Constitución de Yátova (Valencia), és un temple catòlic d'estil barroc originari del segle XVII i remodelat al XVIII. S'alça, segons es creu, sobre una antiga mesquita, de la qual el campanar seria un vestigi del minaret, encara que en la seva forma actual el campanar es pot datar en les primeres dècades del segle XVII. La façana, gairebé sense decoració, dirigeix la mirada cap a la portada adintellada, flanquejada per columnes corínties i rematada per un frontó partit que sosté un casalici amb una fornícula buida. El temple té planta de creu llatina i tres naus: la central, coberta amb volta de canó, i les laterals amb sengles voltes de mig canó.
Monument
El Pou de la Neu de Yátova és un antic dipòsit de neu situat al casc urbà de Yátova, a la comarca de La Hoya de Buñol, declarat Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local), que per la seva mida i emplaçament probablement proveïa de gel la població i altres localitats properes. Data de finals del segle XVII o principis del XVIII i és de planta circular, amb sis metres de diàmetre exterior, parcialment integrat en un corral. Construït en maçoneria de pedra calcària amb morter, maó massís i blocs de tosca, conserva una porta d'accés orientada al sud-sud-oest amb arc de mig punt, a més d'una finestra i un altre buit, avui obturat, del qual penjava la politja utilitzada per extreure el gel.
Natura
Important assentament ibèric que va perdurar fins a l'època romana, declarat bé d'interès arqueològic al terme de Yátova. El jaciment, conegut arqueològicament des de 1949, se situa al cim de la serra Martés, a 1086 metres d'altitud vora el riu Magro, on es localitzen altres quatre poblats ibers propers. Es tracta d'un oppidum d'unes 7 hectàrees amb dos altiplans units per un istme, en el qual es conserva un carrer principal amb habitatges alineats. Destaquen els seus elements defensius: una muralla que recorre tot el perímetre, reforçada al costat sud-est amb una torre avançada, i un fossat en forma de V al qual s'accedia per una passarel·la de fusta. Els materials ceràmics indiquen que el poblat va tenir el seu apogeu al segle IV a. C. i va ser abandonat cap al segle I a. C.
Natura
Espai protegit de 68,42 hectàrees al llarg del riu Magro, declarat paratge natural municipal el 2007. Comprèn un tram del riu i la seva ribera situat cinc quilòmetres riu amunt de l'embassament de Forata, al terme de Yátova. Dins del paratge es troba un campament municipal que serveix d'infraestructura recreativa per a qui visita la zona.
Gastronomia
Plat fred de patata bullida i picada amb pebrot vermell sec, bacallà esmicolat, olives negres i oli d'oliva. És l'aportació més característica de la cuina de la serra i se serveix com a entrant a les festes del municipi.