Poble
Dos Aguas és un dels municipis més petits de la comarca de La Hoya de Buñol, a la província de Valencia, situat a la conca del riu Júcar, entre la sierra del Ave, al nord, i la sierra del Caballón, al sud-est, amb abundants barrancs i boscos de pins. El seu terme està habitat des de mitjan VI mil·lenni abans de la nostra era, com mostren els nivells més profunds de la cova de la Cocina; els seus antics ocupants podrien ser autors de les pintures rupestres llevantines conservades als propers abrics del Cinto de las Letras i Cinto Ventana. El municipi, de parla castellana i probable origen musulmà, compta amb 340 habitants.
Activitat
Per Setmana Santa, Dos Aguas recorre els seus carrers amb el Via Crucis Vivent, representació popular de la Passió que és una de les tradicions religioses més arrelades del municipi.
Natura
Cova situada al marge dret del barranco de Cinto Ventanas, a 400 metres d'altitud, al terme de Dos Aguas, a La Hoya de Buñol. Conté un jaciment prehistòric amb pintures del Mesolític i el Neolític, habitat des del setè mil·lenni abans de Crist fins a l'Eneolític. Als anys 40 Luis Pericot va localitzar un grup de pintures rupestres al costat de l'entrada; estudis posteriors de Javier Fortea i, a finals dels anys 80, d'Anna Alonso i Alexandre Grimal, les van identificar com a Art Llevantí, d'entre 10.000 i 6.500 anys d'antiguitat, obra de grups caçadors recol·lectors de l'Epipaleolític. Aquest fris, com la resta dels de la Comunitat Valenciana, va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.
Natura
Cova de Dos Aguas, un dels paratges naturals de muntanya de la comarca de la Hoya de Buñol.
Monument
El castell de Madrona s'alça a la vora del riu Júcar, en una vall a uns cinc quilòmetres del nucli urbà de Dos Aguas, al costat de l'actual embassament d'El Naranjero. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2002, avui només conserva restes de muralles i basaments de torres; segons el cronista Rafael Martí de Viciana, al seu interior s'alçava una església dedicada a Nostra Senyora. Es té constància de la seva existència en època musulmana, tot i que no es pot datar amb precisió la seva construcció; els Registres de la Reial Cancelleria l'esmenten amb freqüència i recullen obres de reparació el 1292 i el 1314. La seva història va lligada a la del castell de Dos Aguas: el 1256 Jaume I el va donar a Ato de Foces, va passar després per diversos propietaris fins que el 1496 Giner Rabasa de Perellós va comprar tots dos castells, la baronia dels quals es va convertir en marquesat el 1699.
Monument
Restes del castell situat al centre del poble, catalogades com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), a les quals s'ascendeix per contemplar la torre senyorial dels Vilaragut.
Monument
Els abrics del Cinto de las Letras i Cinto Ventana, a Dos Aguas, són al costat de la Cueva de la Cocina, i és possible que els mateixos ocupants fossin els autors d'aquestes pintures rupestres. Les representacions pertanyen a l'art llevantí, datat entre fa 10.000 i 6.500 anys, un dels conjunts d'art rupestre més singulars del terme municipal.
Natura
Jaciment d'icnites o petjades fòssils del Cretaci superior (Cenomanià), declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2006, en el qual s'ha cartografiat un rastre principal d'unes 27 petjades disposades de nord a sud, encreuat per altres rastres més curts i pitjor definits, fins a un total d'unes 50 icnites. Les marques, de morfologia subcircular o ovalada per haver-se format sobre un sediment molt fluid, s'atribueixen amb reserva a un dinosaure bípede, tot i que la disparitat de mides també podria correspondre a les petjades de mans i peus d'un quadrúpede. Es conserven sobre roques calcàries laminades i molt fissurades, el despreniment parcial de les quals ha esborrat algunes empremtes mentre d'altres mantenen fins i tot les estructures anulars originals.
Monument
Conjunt format pel Calvari, l'ermita de la Divina Pastora i el panteó municipal, integrat a la trama urbana del centre del poble vora l'església parroquial de Nuestra Señora del Rosario.
Curiositat
Tradició popular de Dos Aguas que atribueix a un gegant llegendari anomenat Garbó la formació d'accidents geogràfics de l'entorn del municipi.
Activitat
El Vía Crucis Viviente de Dos Aguas representa durant la Setmana Santa els moments més intensos de la Passió, amb la col·laboració de gran part dels veïns del poble, que recorren els carrers encarnant els diferents personatges. És una de les tradicions religioses més arrelades del municipi.