Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Macastre

Què veure i què fer a Macastre (La Hoya de Buñol, València): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Macastre és cada lloc

Pobles a prop de Macastre

Què veure a Alborache 1,5 km · 10 llocs
Què veure a Yátova 2 km · 13 llocs
Què veure a Buñol 4,1 km · 13 llocs
Què veure a Turís 6,5 km · 4 llocs
Què veure a Godelleta 9,8 km · 12 llocs
Què veure a Dos Aguas 11 km · 11 llocs
Què veure a Chiva 11 km · 11 llocs
Què veure a Siete Aguas 15 km · 16 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › La Hoya de Buñol › Macastre

Què veure i què fer a Macastre

Macastre
Poble
Macastre és un municipi de la comarca de la Hoya de Buñol, a la província de Valencia, de parla castellana, situat entre les conques dels rius Buñol i Magro, en un relleu abrupte amb les sierras del Ave o de Dos Aguas al sud. El seu nom, d'origen llatí, prové probablement de castra magna, «gran campament», per un assentament militar romà. El poble va créixer als peus del cerro del Castillo, de 430 metres, i es va anar estenent des del segle XIX. A 374 metres d'altitud, el seu castell, d'origen musulmà cap al segle XI, s'aixeca sobre restes romanes anteriors, amb troballes de ceràmica ibèrica i un as sextantario del 268 aC; la seva església de la Transfiguració es va construir entre els segles XVII i XVIII. Compta amb 1461 habitants.
Castell de Macastre
Monument
El castell de Macastre té els seus orígens més remots en època romana, tot i que la fortalesa islàmica que es conserva es va construir cap al segle XI i va rebre reformes cristianes al segle XIV. S'adapta al terreny del turó on s'assenta i conserva dues torres als seus extrems -la millor conservada, la de l'oest-, muralles al nord i al sud, i dependències interiors com aljubs i graners comunals. La seva ubicació, a la zona fronterera entre els regnes de València i Castella, li va donar una importància estratègica de primer ordre. Avui es troba en estat de ruïna i està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 22 d'abril de 1949.
Font de el Bolot
Monument
Font històrica de Macastre decorada amb rajoles valencianes del 1925.
Festes de Macastre
Activitat
Les festes patronals de Macastre, la primera quinzena d'agost, honren Sant Salvador i Santa Bàrbara amb pregó, concurs de paelles, revetlles, processó i l'esmorzar tradicional amb el bollo típic de Macastre.
Església de la Transfiguración de Macastre
Monument
L'església de la Transfiguració del Salvador, a la plaza de la Iglesia de Macastre, es va alçar entre els segles XVII i XVIII combinant estils barroc i neoclàssic, i està catalogada com a Bien de Relevancia Local (una figura de protecció del patrimoni d'àmbit local). La part més antiga és el campanar, de carreu, de començaments del segle XVII, probablement de poc després de 1611, quan es va repoblar Macastre després de l'expulsió dels moriscos. La façana, de finals del segle XVIII i de caràcter neoclàssic, reprèn l'ordre toscà del campanar amb dos grans pilastres que l'emmarquen. A l'interior, d'una sola nau amb capelles laterals i cor alt als peus, destaca la Capella de la Comunió, de planta central i coberta amb cúpula decorada amb pilastres corínties, i un cambril amb un templet de fusta; el paviment actual data de 1906.
Paratge de Font Santa Bàrbara de Macastre
Natura
Entorn natural del terme de Macastre, un dels paratges de deus, juntament amb Fuente Grande, que caracteritzen el paisatge del municipi.
Carta de poblament de Macastre de 1611
Fita
El lloc va mantenir població musulmana fins a l'expulsió i va quedar desert. El 1611 el senyor va atorgar carta de població per instal·lar-hi famílies cristianes, que van reorganitzar el conreu d'olivera, ametller i garrofer al voltant del turó del castell.
Oli, ametlla i garrofa de Macastre
Gastronomia
El secà del terme es reparteix entre oliverar, ametller i garrofer, conreus adaptats a un sòl pobre i a l'escassetat de pluja. L'almàssera local premsa l'oliva de la zona i la garrofa es destina a pinsos i a la indústria alimentària.