Poble
Buñol és un municipi de la comarca de La Hoya de Buñol, a l'interior de la província de Valencia, a 441 metres d'altitud, amb 9779 habitants (INE 2025). Hi ha constància de poblament des del Paleolític, tot i que el nucli urbà va sorgir en època musulmana al voltant del castell, un dels més ben conservats de la Comunitat Valenciana. Buñol es va incorporar al Regne de Valencia a mitjan segle XIII, i l'arribada del ferrocarril el 1887 va impulsar una indústria paperera que va arribar a tenir dotze fàbriques. Conserva a més l'església de San Pedro, l'ermita de San Luis Beltrán i diversos hostals del segle XVII. És mundialment conegut per la Tomatina, festa declarada d'interès turístic internacional el 2002; se celebren també actes musicals i falles, com en altres localitats valencianes.
Monument
Un dels castells més ben conservats de la Comunitat Valenciana, d'origen gòtic del segle XIII, situat al nucli antic de Buñol.
Natura
La Hoya de Buñol, la depressió natural que dona nom a la comarca, ocupa la unitat central d'un territori que es divideix en tres zones: els camps de Chiva-Cheste al nord, la hoya pròpiament dita al centre i les gorges del riu Júcar al sud. El relleu circumdant el formen serres com la de Martés -amb l'Alto de Santa María, de 1.173 metres, com a punt més alt-, la de Malacara, la de los Bosques i la de Chiva, cobertes de boscos de pi blanc, matoll d'argelaga i romaní i algunes alzines. Els recursos hídrics de la zona es recolzen en l'embassament de Forata, al terme de Yátova, que embassa les aigües del riu Magro.
Curiositat
La batalla del tomàquet més famosa del món, celebrada a Buñol des de mitjan segle XX, declarada Festa d'Interès Turístic Internacional.
Activitat
La Tomatina és una multitudinària batalla de tomàquets que se celebra a Buñol (Valencia) l'últim dimecres d'agost, dins de la setmana de festes patronals, i que ha estat declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció turística espanyola per a una festa). La jornada arrenca cap a les deu del matí amb el pal ensabonat, una cucanya per la qual cal enfilar-se per despenjar un pernil; en aconseguir-ho sona la traca que dona pas, cap al migdia, a la batalla. Sis camions reparteixen prop de 150 tones de tomàquet, cultivat expressament a Chilches (Castelló), entre els participants, limitats a 22.000 des del 2013, que els llancen durant una hora pels carrers San Luis, Cid i la plaça del Pueblo, fins que una segona traca anuncia el final i comença la neteja.
Monument
L'església de San Pedro Apòstol s'alça a la plaça del Pueblo de Buñol, a la comarca de la Hoya de Buñol. Construïda al llarg del segon terç del segle XVIII, durant el regnat de Carles III, és representativa del neoclassicisme valencià de l'Acadèmia de San Carlos i està catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local). De la façana original només es conserva la portada, flanquejada per columnes corínties que sostenen un frontó d'inspiració romana. L'interior, de tres naus cobertes amb volta de canó, llueix columnes corínties amb decoració rococó. Sobre el creuer s'alça una cúpula de mitja taronja amb petxines decorades al fresc amb escenes de la vida de San Pedro, obra de Luis de Planes, i a l'exterior està revestida de teula vidrada blava.
Monument
L'ermita de San Luis Beltrán s'alça al parc de San Luis de Buñol, a la comarca de la Hoya de Buñol, i està catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local). És un petit temple neogòtic d'una sola nau coberta per volta de creueria, amb façana arrebossada i emblanquinada rematada en triangle entre dos pinacles i una portada de fusta amb arc apuntat decorat amb guixeries; se n'atribueix el disseny al pintor valencià José Brel. A l'altar es venera la imatge del sant, obra de José Bodria, amb l'hàbit blanc i negre, la Bíblia i el calze que recorden l'intent d'enverinament que va patir com a missioner a Colòmbia. L'ermita està dedicada a aquest dominic valencià, canonitzat el 1671, que va visitar Buñol el 1541 i el 1555 i va arribar a ser-ne el patró.
Activitat
Festes patronals de Buñol (València), a més de la mundialment famosa Tomatina. Se celebren l'última setmana d'agost, en honor de San Luis Bertrán, San Venancio i la Virgen de los Desamparados, patrons de la localitat. Durant aquests dies se succeeixen nombrosos actes: una cursa popular, processons, cercaviles, revetlles i concursos gastronòmics de paelles, mojete i gaspatxos.
Fita
La comarca era majoritàriament morisca i el decret d'expulsió la va deixar gairebé deserta. Buñol va passar d'uns set-cents seixanta veïns a dos-cents setanta-tres cap al 1646, i els senyors van haver d'atorgar cartes de població per portar colons cristians.
Fita
L'arribada del ferrocarril el 1887 va impulsar les fàbriques de paper mogudes per l'aigua del riu, que van arribar a ser dotze a finals del segle XIX. El 1917 s'hi va instal·lar la fàbrica de ciment que va acabar sent la principal ocupadora del municipi durant el segle XX.
Fita
Les dues societats musicals del municipi es remunten a 1883 i divideixen el veïnat en dues aficions rivals. Ambdues figuren entre les bandes civils més llorejades d'Europa i sostenen escoles de música que formen diversos centenars d'alumnes.
Fita
Certamen en què les dues bandes locals s'enfronten interpretant obres de gran dificultat davant el públic del municipi. La tradició arrenca de 1892 i s'ha mantingut amb interrupcions fins avui, amb la vila dividida entre partidaris d'una i altra societat.
Gastronomia
Arròs cuit en cassola de fang amb cigrons, patata a rodanxes, morcilla, cansalada i un cap d'alls al centre, regat amb el caldo de l'escudella del dia anterior. És el plat de diumenge i de festa als pobles de l'interior de la comarca.