Poble
Godelleta és un municipi del sector sud-est de la comarca de La Hoya de Buñol, a la província de Valencia, amb uns 4.300 habitants i a 30 quilòmetres de la capital. El seu terme, marcat per la sierra Perenchiza i els barrancs de Pelos i la Fuentecita, limita amb Chiva, Turís, Torrente, Buñol i Alborache. Els seus orígens es remunten al segle XI, quan existia aquí l'alqueria andalusina de Godayla, sobre la qual es va aixecar entre els segles XII i XIII l'anomenada Torre árabe, part del sistema defensiu de Valencia. El 1304 va rebre carta de poblament de Gombau d'Entença, i el seu senyoriu va passar després per diverses famílies nobles fins als Moncada. El 1574 es va separar de Chiva i va adoptar com a patró San Pedro Apóstol; després de l'expulsió morisca va ser repoblada el 1610 amb veïns d'Alcublas.
Activitat
Godelleta celebra el seu patró San Pedro Apóstol el 29 de juny, i la seva patrona, la Virgen del Rosario, el primer cap de setmana d'octubre (festa major, al voltant del 7 d'octubre).
Monument
La Torre de Telegrafia Òptica de Godelleta s'alça a l'Alto de la Torre, també anomenat Alto del Herrero, a 380 metres d'altitud i una mica més d'un quilòmetre a l'oest del nucli urbà. És una construcció quadrada de tres pisos, de base ataluzada de 6,40 per 6,40 metres i murs de fins a 95 centímetres de gruix, que arriba als 8,5 metres d'alçada; la planta baixa no té obertures, llevat de tres espitlleres per costat, i la porta se situa per damunt del nivell del sòl. A la terrassa s'hi instal·lava el sistema de senyals òptics. Es va construir entre 1848 i 1849 com a part de la línia Madrid-València, que va arribar a tenir trenta torres, nou d'elles en terres valencianes. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 15 de març de 2011, la torre i el seu terreny són avui de titularitat privada.
Monument
Torre d'origen musulmà situada al centre de Godelleta, un dels elements patrimonials del municipi, amb possible fonamentació àrab i construïda entre els segles XII i XIII. Fa 25 metres d'alçada i es distribueix en tres nivells: la planta baixa s'utilitzava com a magatzem, mentre que els pisos superiors, sense finestres, servien d'estances. Formava part de la xarxa de torres de guaita de la comarca, integrada en el sistema defensiu de València juntament amb les de Buñol, Chiva i Turís, i complia funcions defensives, ofensives, polítiques i culturals. Avui és de propietat privada, no ha estat restaurada i l'accés al seu interior està prohibit per motius de seguretat, encara que l'ajuntament estudia obrir-la al públic.
Activitat
Les Falles de Godelleta se celebren entre el 4 i el 8 de març, la qual cosa les converteix en les més primerenques de tota la Comunitat Valenciana. La festa està organitzada per l'Asociación Cultural Fallera Godayla, que programa mascletades, dinars i sopars, cercaviles, globotades, revetlles i la tradicional cremà de la falla. El divendres de la setmana fallera és festa local al municipi, reflex de la importància que aquesta celebració té per a Godelleta enfront de la resta de localitats valencianes.
Monument
La torre àrab de Godelleta es va aixecar entre els segles XII i XIII sobre una alqueria musulmana, al costat de l'actual església parroquial, al centre del casc antic. Fa 25 metres d'alçada i consta de tres plantes: la primera servia de magatzem i les dues superiors contenien habitacions sense finestres, sobre una possible fonamentació àrab. Formava part de la xarxa de torres de guaita que, juntament amb les de Buñol, Chiva i Turís, integrava el sistema defensiu de la ciutat de València, amb funcions defensives, ofensives, polítiques i culturals. Es conserva en un estat prou bo, tot i que sense restaurar, en una propietat privada que no admet visites per motius de seguretat. Està protegida des de 1949 i per la Ley 16/1985 de Patrimonio Histórico Español (la llei espanyola de patrimoni històric).
Monument
L'església de San Pedro Apóstol de Godelleta (València) és un temple neoclàssic la construcció del qual es va iniciar al segle XVII. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, decorada amb pilastres i arcs de mig punt, a la qual més tard s'hi van afegir el creuer i el presbiteri; sobre el creuer s'alça una cúpula, i la torre se situa a la cantonada posterior esquerra del conjunt. Guarda com a relíquies un fragment de la creu en què va ser martiritzat san Pedro i un petit os de san Pablo, venerades pels fidels del municipi.
Natura
La Sierra Perenchiza, de pinedes i matoll, també anomenada Pelenchisa (en valencià, Serra Perenxisa), s'estén uns set quilòmetres de nord-oest a sud-est pels termes de Torrente, Chiva i Godelleta, al nord d'aquest darrer. És una de les estribacions del sistema Ibèric que més s'acosta a la costa llevantina. El topònim ja apareix documentat el 1238; segons Joan Coromines derivaria del llatí petra incisa, pedra tallada. Els seus cims superen els 200 metres; el més alt és sobre el Llano de Toxar, amb un vèrtex geodèsic i cotes properes als 330 metres avui utilitzades per a antenes repetidores. El relleu, modelat per l'erosió, presenta cims arrodonits o plans, de calcària porosa que reté l'aigua de pluja.
Curiositat
Celler cooperatiu fundat el 1939 per un grup d'agricultors de Godelleta amb el nom de Cooperativa Vinícola San Pedro Apóstol, pionera a la Comunitat Valenciana en l'ús de la tècnica de premsat pneumàtic, especialitzada en moscatell, cítrics i fruita d'os. Compta avui amb instal·lacions modernes adaptades a l'elaboració del raïm moscatell, amb tremuges per a la seva recepció i premses pneumàtiques.
Activitat
Festes d'estiu de Godelleta en honor a la Virgen de la Asunción, San Roque i la Virgen del Carmen, amb festejos taurins. Se celebren del 15 al 18 d'agost: el dia 15 s'honora la Virgen de la Asunción, organitzada pels clavaris casats; el 16, San Roque, per clavaris de 19 i 20 anys; el 17, la Virgen del Carmen, per clavariesses de 18 i 19 anys; i el 18 es dedica al Cristo del Perdón y de la Buena Muerte. Cada jornada inclou despertà, missa, mascletà i processó, amb festa nocturna al poliesportiu. Després dels actes religiosos arriba una setmana de bous, amb el Toro de la Cuerda passejat lligat per tot el poble, entrada de bous al migdia, bou embolat i solta de vaquetes.
Fita
L'antiga alqueria andalusina de Godayla va rebre carta de població el 1304 i va aconseguir separar-se de Chiva el 1574, adoptant Sant Pere Apòstol com a patró. Després de l'expulsió dels moriscos va ser repoblada el 1610 amb veïns arribats d'Alcublas.
Activitat
Certamen dedicat al raïm de taula moscatell d'Alexandria, base del conreu del terme, amb degustacions, venda directa i activitats entorn de la verema. Reuneix els cellers i cooperatives que elaboren mistela i vi dolç amb aquesta varietat.