Poble
Enguera és el municipi més extens de la comarca de la Canal de Navarrés, a la província de València, amb un terme de 24.170 hectàrees a 318 metres d'altitud, a la serra que li dona nom, zona de transició entre els sistemes Ibèric i Bètic. És un municipi castellanoparlant. La serra d'Enguera, coberta de bosc mediterrani de pins, carrasques, llentiscles i arboços, supera en alguns punts els mil metres i alberga profunds barrancs i fonts, entre ells els paratges naturals d'Umbía-La Plana, del barranc de la Hoz i dels barrancs Carrasca-Gatillo. El terme està habitat des del mesolític, fa entre 8.000 i 5.000 anys, i conserva restes ibèriques del segle IV a l'I a. C. al turó de Lucena. Té 4.807 habitants.
Activitat
Enguera celebra San Miguel i la Virgen de Fátima a finals de setembre, i San Gil l'1 de setembre, amb la singular benedicció del fonoll ('sangil'); també celebra San Antón al voltant del 17 de gener.
Natura
Zona de transició muntanyosa entre el sistema Ibèric i el Penibètic, al terme d'Enguera, dins de la comarca de La Canal de Navarrés. El massís forma una gran plataforma calcària que alberga una notable fauna: cabra salvatge i mufló, estesos des de la Reserva Nacional de Caça de la Muela de Cortes, juntament amb senglars, guineus, genetes i gats mesquers. Entre les aus rapinyaires destaquen l'àguila cuabarrada, el duc i el falcó pelegrí. L'absència de depredadors naturals ha provocat una notable sobrepoblació de cabres i muflons a la zona.
Curiositat
La presa del castell d'Enguera per tropes castellanes va provocar que el rei Jaume I d'Aragó trenqués el Tractat de Cazorla amb Castella.
Curiositat
Els pobles de la Canal de Navarrés van passar al llarg de la història per mans de famílies nobiliàries com els Vilanova, els comtes de Cervelló, els comtes d'Oliva, els ducs de Gandia i els Borja.
Curiositat
Després de la conquesta de Jaume I, Enguera, a la comarca valenciana de la Canal de Navarrés, va passar de la dominació islàmica a la cristiana mitjançant el Tractat d'Almizra, signat el 26 de març de 1244, que va incorporar la vila a la Corona d'Aragó. El rei la va cedir aleshores a l'Orde Militar de Santiago per a la seva defensa i repoblació, que va portar colons aragonesos i va expulsar els musulmans que no es van sotmetre. L'Orde va mantenir el senyoriu sobre Enguera durant tres segles i mig, fins que Felip II va obtenir el 1569 autorització papal per vendre el territori, venda que es va fer efectiva a Bernabé de Borja el 17 de desembre de 1575.
Monument
Temple manierista del segle XVI declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) amb categoria de Monument; el cos central es va concloure el 1645 i el campanar es va construir entre 1661 i 1737, després de patir danys en el terratrèmol de 1748.
Monument
Antic convent que forma part del ric patrimoni religiós d'Enguera, juntament amb les ermites de San Antonio de Padua, San Cristóbal i San Rafael repartides pel municipi.
Curiositat
Caseriu d'Enguera de paisatge característic, amb cases blanques i pinedes, que conserva elements tradicionals i vestigis arqueològics que enriqueixen el patrimoni del municipi.
Natura
Assentament ibèric del segle I aC situat vora el caseriu de Lucena, un dels elements patrimonials més singulars d'època preromana al terme d'Enguera.
Monument
Fortalesa d'origen musulmà dels segles XI i XII, construïda sobre un promontori rocós que dominava visualment el territori circumdant i que va ser un dels enclavaments defensius més importants de la comarca.
Fita
El sisme del 23 de març de 1748, amb epicentre a Montesa, va arruïnar bona part del caseriu i dels temples d'Enguera. Ferran VI va destinar ajudes reials a la reconstrucció, que va reordenar la vila i va coincidir amb l'enlairament de la seva manufactura de draps.
Fita
Des del segle XVIII Enguera va viure de la llana: el filat, el teixit i el tint de draps van ocupar bona part del veïnat i van convertir la vila en el principal nucli industrial de la comarca, activitat que es va mantenir fins ben entrat el segle XX.
Gastronomia
Plat de diumenge i de matança a tota la Canal. Es cou en cassola de fang amb cigrons, patata a rodanxes, tomàquet, morcilla i costella de porc, i porta al centre un cap d'alls sencer. A Enguera figura en els àpats de festa.
Gastronomia
Guisat serrà de patata, bacallà esmicolat, verdures de temporada, all i pebre vermell, cuit a foc lent i lligat amb oli d'oliva de la comarca. Va ser menjar de vigília i d'hivern, i continua a les cartes dels restaurants d'Enguera.