Poble
Anna és un municipi de 2.600 habitants (INE 2025) de la Canal de Navarrés, a València, el territori del qual conserva restes des del paleolític superior, un jaciment mesolític-neolític sota les aigües del seu llac i diversos assentaments romans, entre ells la vil·la de La Moleta. El 22 de setembre de 1244 Jaume I va donar la vila a l'Orde de Santiago; després de l'expulsió dels moriscos el 1609, va ser repoblada per cristians d'Enguera i altres llocs. El seu nom prové de l'àrab Yanna, hort o jardí. El castell-palau d'origen musulmà, amb pati, quadres i sales àrabs, va ser seu del llinatge al qual Felip III va concedir el 1604 el comtat d'Anna, vigent fins a 1762. Al seu terme el riu Albufera forma tres salts d'aigua i s'aprofiten aigües termals ja usades en època romana.
Activitat
Anna celebra el seu patró, San Antonio Abad, a la tercera setmana de gener, i la Inmaculada Concepción com a patrona; la seva festa major és la del Santo Cristo de la Providencia, del 13 al 22 de setembre, amb moros i cristians.
Monument
Vestigis de l'antic castell d'Anna, dels quals es conserven restes molt imprecises. La primera notícia documentada data de 1244, quan el rei Jaume I va donar la vila d'Anna juntament amb el seu castell a l'Orde de Santiago; amb els segles, la fortalesa va ser escenari de diferents conflictes entre monarques cristians.
Natura
Llac d'Anna (La Canal de Navarrés, València), situat a un quilòmetre al sud-oest del poble, a 195 metres d'altitud, i una de les principals atraccions naturals de la comarca. Es va formar de manera natural i fins a les obres de neteja de començaments del segle XX era una zona pantanosa, de fang i difícil de travessar. Fa uns 180 metres d'est a oest i 300 de nord a sud, amb una profunditat mitjana de 5 metres, i està envoltat de salzes i àlbers que a l'estiu donen ombra als visitants. Les seves aigües procedeixen de fonts naturals i pous artesians que afloren en una petita depressió que talla la capa freàtica de la zona, a través de fonts anomenades localment ullals. Al costat del Gorgo de la Escalera i la Fuente Negra, és dels llocs més turístics de la Comunitat Valenciana.
Natura
Paratge de bany natural d'Anna, un dels enclavaments més populars de la comarca de la Canal de Navarrés. El riu ha excavat aquí un gran canyó d'aigües profundes i cristal·lines al qual s'accedeix per una escala de 136 esglaons que dona nom al lloc. Una cascada coneguda com El Salto aboca l'aigua en una bassa; per la poca entrada de sol al congost, les seves aigües estan entre les més fredes d'Anna. En el passat, el cabal del gorgo va arribar a moure una petita central hidroelèctrica.
Monument
Castell-palau d'origen musulmà a Anna, reconvertit en centre de difusió patrimonial, amb antigues quadres, pati i sales àrabs. S'aixeca sobre un castell ja existent al segle XII, la primera referència documental del qual data de 1244, quan Jaume I d'Aragó va donar les viles d'Anna i Enguera a l'Orde de Santiago. El 1604 Felip III va erigir Anna en comtat i va lliurar la vila a Fernando Pujades de Borja, primer comte de Cervellón, la família del qual va transformar l'antic castell en residència habitable, d'estil barroc, amb un cos principal cap a l'Alameda i un pati amb sortidor central. Està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 2001 i conserva al costat la capella de Santa Ana, amb vistes al riu Sellent.
Curiositat
Les aigües termals d'Anna s'utilitzen des d'època romana i continuen sent avui seu d'un balneari de descans i benestar.
Natura
Recorregut pel Gorgo Gaspar, la Cascada Vikinga i el Salt, tres salts d'aigua formats pel riu Albufera al terme d'Anna.
Activitat
Festes d'Anna en honor a Sant Antoni Abat, patró del municipi, que se celebren durant la tercera setmana de gener, entorn del 16 i 17. El dissabte es reparteixen pans beneïts i petits regals entre els organitzadors de la festa, i a la nit s'encén una foguera a la plaça de l'església. El diumenge té lloc la Cavalcada de l'Abanderat, una comitiva a cavall que reparteix dolços i joguines, i la tradicional Tirà, el llançament d'objectes i joguines per part dels majordoms de la festa.
Activitat
Les Festes de les Eres d'Anna, a començaments d'agost, combinen gastronomia, música i activitats infantils amb actes religiosos, i es tanquen el 3 d'agost amb la jornada dedicada al Santísimo Cristo de la Providencia.
Activitat
Les festes patronals d'Anna en honor del Santo Cristo de la Providencia se celebren del 13 al 22 de setembre, amb baixada i pujada de la imatge des de la seva ermita, moros i cristians, bous i focs artificials.
Fita
Felip III va erigir el 1604 el comtat d'Anna a favor de Fernando Pujades i Borja. El títol va donar nom al llinatge que va governar la vila des del palau-castell fins que Anna es va incorporar a la Corona el 1762 i va cessar el vassallatge senyorial.
Fita
El 1332 els veïns musulmans d'Anna es van sublevar contra el comanador de la vila per les confiscacions de béns que havia ordenat. L'episodi il·lustra la tensió entre la població mudèjar i els senyors cristians a la Canal durant el segle XIV.