Poble
Chella és un municipi de la comarca de la Canal de Navarrés, a la província de València, amb 2.452 habitants (INE 2025), en un terme muntanyós les altures principals del qual són Muntot (417 m) i Gallinero (657 m), travessat pel riu Sellent. El barranc del Lobo conserva covatxes amb sílex i ceràmiques que documenten una ocupació continuada des del mesolític fins a l'edat dels metalls. Va quedar despoblat amb l'expulsió dels moriscos i va ser repoblat per la carta de poblament de 1611 de Carlos de Borja, les famílies del qual van reorganitzar el regadiu del Sellent i van fixar el traçat urbà actual. Conserva el barri de la Peña, de carrers empinats i irregulars i origen morisc, i cada 3 de febrer forneja torticas de cacahuete per Sant Blai, amb cacauet dels seus propis regadius.
Monument
Església parroquial de Chella reconstruïda al segle XVIII, un dels principals edificis religiosos de la comarca de La Canal de Navarrés. Es va aixecar d'estil neoclàssic i planta de creu llatina després del terratrèmol del 23 de març de 1748, que va destruir el temple anterior; les obres van acabar el 1763. La seva torre campanar té les cantonades orientades als punts cardinals i conserva la campana original de 1789, anomenada María de Gracia. S'ha arribat a investigar si el disseny de la seva cúpula es pogué deure a Gaudí, encara que aquesta possibilitat continua sense confirmar-se.
Monument
Antiga casa senyorial de Chella vinculada als Comtes de Buñol, testimoni del passat nobiliari de la comarca. El 1913 la va fixar com a residència la comtessa Julia Mercader, vídua del marquès de Villagracia, després de casar-se amb el seu majordom, el chellí Bartolomé Granero, amb qui es va traslladar a viure a aquesta casa senyorial.
Monument
Ermita de Chella dedicada a San Nicolás de Bari, dins de la comarca de la Canal de Navarrés.
Monument
Les restes del castell de Chella, una de les fortaleses històriques de la comarca de La Canal de Navarrés, corresponen a una antiga fortificació d'origen musulmà. Es conserven a la part alta del poble, a l'actual barri de la Peña, al costat d'altres vestigis àrabs coneguts com Los Castillets.
Natura
Cascada de 25 metres d'alçada situada al terme de Chella, comarca de La Canal de Navarrés, en un dels primers trams del riu Sellent, les aigües del qual neixen a les estribacions de la serra d'Enguera. Es forma a la confluència de dos barrancs, el del Matet i el de l'Abrullador, que es precipiten junts pel desnivell donant lloc al salt conegut popularment com el Salto. És un dels paratges naturals més coneguts i visitats de la comarca.
Activitat
Cada 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, Chella enforna torticas de cacauet i oli amb el fruit dels seus propis regadius, dolç típic que s'acompanya de rotllos d'anís i pastissets de moniato.
Monument
L'església parroquial de Chella, dedicada a la Mare de Déu de Gràcia, es va reconstruir al segle XVIII després que el terratrèmol del 23 de març de 1748 destruís el temple anterior. La nova església, d'estil neoclàssic i planta de creu llatina, es va acabar el 1763 i compta amb una torre campanar les cantonades de la qual estan orientades als punts cardinals. Conserva la seva primera campana, anomenada Maria de Gràcia, fosa el 1789. Actualment, experts investiguen la cúpula del temple per la possibilitat que la seva restauració fos obra d'Antoni Gaudí, un extrem encara per confirmar.
Monument
Estructures d'origen àrab al terme de Chella, vora les restes d'una antiga mesquita.
Natura
L'Abrullador és la font situada a cinc quilòmetres del nucli de Chella, a la Canal de Navarrés, que proveeix d'aigua el municipi. El seu descobriment al segle XVIII va permetre transformar terres de secà en horta de regadiu, la qual cosa va canviar l'economia agrícola de la zona. Continua sent avui la principal font de proveïment hídric del poble.
Natura
Barranc del Zarzalet, al terme de Chella, on es conserva una antiga cova utilitzada per guardar el bestiar al costat d'una font. A la part nord del barranc queden a més les restes del que un dia va ser un balneari d'aigües termals i medicinals, avui en desús.
Activitat
Les festes de Sant Blai de Chella, en honor a Sant Blai de Sebaste, patró del municipi, se celebren els dies dos, tres i quatre de febrer. El primer dia té lloc la processó en honor a San Fumat, que arrenca de matinada, en acabar la revetlla: els participants desfilen disfressats i amb un caliqueño, el cigar típic de la zona, entre les mans.
Natura
Petita cova amb estalactites i estalagmites situada a la ruta cap al Salto de Chella, vora un antic molí del segle XX i la zona humida coneguda com El Paraíso.
Curiositat
El Barrio de la Peña és el nucli històric de Chella, situat a la part alta del municipi, d'origen morisc i carrers empinats de traçat irregular. En aquesta zona es conserven les restes de l'antic castell musulmà, entorn del qual es va articular el primer assentament del poble.
Monument
Restes d'un antic balneari d'aigües termals i medicinals que va gaudir de gran popularitat a Chella, a la comarca valenciana de la Canal de Navarrés. Les ruïnes es conserven encara a la part nord del terme municipal, dins dels seus paratges naturals.
Fita
Chella va quedar despoblada després de l'expulsió dels moriscos. El 1611 Carles de Borja va expedir carta de població per repoblar-la amb famílies cristianes, que van reorganitzar el regadiu del Sellent i van fixar el traçat del casc urbà que avui es conserva.
Fita
A finals del segle XIX la fil·loxera va arruïnar la vinya de Chella i va desencadenar un fort corrent migratori cap a l'Argentina. La crisi va reorientar l'agricultura local cap a l'olivar, l'ametller i els conreus de regadiu que avui dominen el terme.
Gastronomia
Cada 3 de febrer Chella forneja torticas de cacauet i oli, dolç lligat a la festa de Sant Blai, juntament amb rotllets d'anís i pastissets de moniato. El cacauet procedeix dels regadius del riu Sellent, conreu tradicional del terme.