Poble
Jarafuel és un municipi de la comarca d'El Valle de Cofrentes-Ayora, a l'interior de la província de Valencia, cèlebre per la seva Batalla del Agua. Amb 788 habitants (INE 2025), la vila s'assenta sobre un turó a 650 metres d'altitud, al cim del qual s'alcen les ruïnes d'un castell àrab convertit en ermita, amb carrers estrets i empinats de traçat irregular. El terme, molt accidentat, queda emmarcat per la sierra del Boquerón al nord i el massís del Caroig al sud-est, i està regat pel riu Cautabán, que riu avall pren el nom de riu Jarafuel abans d'unir-se al Júcar. Una dita popular resumeix la posició dels pobles de la vall: Jarafuel está en un alto, Jalance en una cuesta, Cofrentes entre dos ríos y Cortes a la traspuesta.
Fita
Batalla d'aigua tradicional de Jarafuel, una de les festes més originals de la comarca del Valle de Cofrentes-Ayora.
Monument
Joia arquitectònica del segle XVIII situada a Jarafuel, dins de la comarca del Valle de Cofrentes-Ayora.
Activitat
Les festes patronals de Jarafuel, a la comarca d'El Valle de Cofrentes-Ayora, se celebren del 24 al 29 de novembre en honor a San Coronado i Santa Catalina. A més dels actes religiosos, el poble manté la tradicional Batalla del Agua, una de les seves celebracions més conegudes.
Monument
Església parroquial de Jarafuel, a la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora, dedicada a santa Caterina d'Alexandria i catalogada com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), amb la categoria de monument d'interès local. Construïda de nova planta durant el segle XVII i finalitzada el 1689, va ser la tercera església aixecada amb aquestes característiques a la Vall de Cofrents; el seu disseny segueix els patrons de l'ordre dòric amb elements barrocs adaptats a l'arquitectura rural valenciana. Abans de la seva construcció, els actes litúrgics se celebraven en una antiga mesquita situada al sud del castell de Jarafuel, transformada en lloc de culte després de la conquesta cristiana, que segons Pascual Madoz va seguir dempeus, ja amb usos profans, fins i tot després de consagrar-se el nou temple el 1689.
Monument
Restes del castell àrab que corona Jarafuel (Vall de Cofrents-Aiora, València), reconvertides en ermita. La vila s'assenta sobre un turó de 650 metres d'altitud, al cim del qual s'aixequen aquestes ruïnes. Abans del segle XVII s'utilitzava com a temple l'antiga mesquita, propera al castell enderrocat.
Monument
El Parc de Coníferes de Jarafuel, d'1,2 hectàrees, està situat al nord-oest de la població i dedicat al botànic Vicente Alfonso Lorente i Asensio. Reuneix una àmplia varietat d'espècies de coníferes de tot el món, disposades en grups de tres exemplars separats entre si per uns cinc metres. Entre els arbres destaca un exemplar de ginkgo biloba, conegut com arbre dels quaranta escuts i originari de la Xina.
Natura
La serra del Boquerón limita el terme de Jarafuel pel nord i el nord-oest, davant el massís del Caroig, que queda al sud-est. En ella s'alcen el cerro de los Tres Mojones, d'1011 metres, i el cerro del Castillico, de 1072 metres, i en els seus vessants afloren roques silícies.
Curiositat
Jarafuel té origen àrab: el seu nucli primitiu, anomenat Al-Sarafá (lloc elevat), es va formar durant la descomposició del Califat de Còrdova (1002) i el sorgiment dels regnes de taifes (1031). Sota domini almohade va tenir importància estratègica, fins que el 1243 va ser conquerida per les tropes castellanes de l'infant Alfons, futur Alfons X, capitulant Muhammad Ibn Hud, últim rei musulmà de Múrcia i senyor d'Al-Sarafá.
Curiositat
Tradició artesanal de Jarafuel en l'elaboració d'eines agrícoles amb fusta de lledoner: es poda l'arbre jove deixant només una soca, de la qual broten branques de fusta dúctil i fibrosa amb les quals es fabriquen mànecs, astils, forques i garrots. Ja la va descriure el botànic Cavanilles en el seu viatge pel Regne de València a finals del segle XVIII, i és avui l'única indústria autòctona que queda al poble.
Activitat
Jarafuel celebra la seva festa major en honor de San Coronado i Santa Catalina del 24 al 29 de novembre.
Curiositat
Jarafuel és conegut tradicionalment com la 'vila de fonts' per l'abundància de deus i brolladors repartits pel nucli urbà i pel terme, herència d'una antiga cultura de l'aigua d'arrel musulmana.
Curiositat
La localitat manté viva una arrelada tradició cansaladera basada en el xoriço, la botifarra negra i la llonganissa, elaborats de manera artesanal segons receptes transmeses de generació en generació.
Curiositat
Després del decret d'expulsió de 1609, milers de moriscos de la comarca, inclosos els de Jarafuel, es van fortificar en els abruptes paratges de la Muela de Cortes buscant escapar de l'embarcament forçós cap al nord d'Àfrica.
Fita
L'alqueria andalusina d'Al-Sarafá, documentada des de finals del segle X, va caure el 1243 davant les tropes de l'infant Alfons de Castella i les aragoneses que operaven a la vall. La seva població va continuar sent musulmana fins a l'expulsió de 1609.
Fita
Durant els segles XIX i XX, esgotada la vella economia de la mel, Jarafuel es va abocar al cosit d'espardenyes de cànem i espart, feina que ocupava famílies senceres a casa seva. L'activitat va sostenir la localitat fins que el calçat industrial la va desplaçar.
Gastronomia
L'apicultura va ser la principal riquesa del terme a l'Edat Mitjana i per això l'escut municipal porta arnes. Els abellars de la muntanya continuen produint mels de romaní, farigola i espígol a partir de la flora aromàtica de la serra.