Poble
Cortes de Pallás és un municipi de la comarca d'El Valle de Cofrentes-Ayora, a la província de Valencia, amb 727 habitants (INE 2025) i majoria de parla castellana. El seu nom podria derivar del llatí curtare, pel tall de 400 metres que el riu Júcar ha excavat al massís del Caroig; la part de Pallás prové d'un antropònim d'una comarca catalana veïna de la Ribagorça. El municipi està dominat per la seva orografia: al nord la sierra Martés, amb el Pico Martés (1.085 m), el seu punt més alt; al sud la Muela de Cortes, Coto Nacional de Caza Mayor des de 1973. El riu Júcar, el més cabalós de la Comunitat Valenciana, forma un canyó aprofitat pels embassaments d'El Naranjero i de Cortes-La Muela. Al seu terme es troben el Castillo de Chirel i diversos llogarets dispersos.
Monument
El castell de Chirel, a Cortes de Pallás (València), és una fortalesa d'origen àrab la importància de la qual durant la revolta d'Al-Azraq consta documentada, i que va ser millorada després de l'arribada dels cristians; ja se cita el 1349 en una ordre sobre proveïment de fortaleses, i per les seves tècniques es creu que al segle XV es van fer les seves primeres reconstruccions. S'aixeca sobre la mola del Cinto del Castillo, en un enclavament rocós al qual s'adapta amb planta triangular; conserva el doble recinte emmurallat, un aljub i la torre major, a més de dos torreons, un de trapezoïdal i un altre de quadrat amb volta de canó. L'accés salvava un pas elevat amb arc apuntat a l'exterior i de mig punt a l'interior. Tot i ser BIC (Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni), figura a la Llista Roja de Hispania Nostra.
Natura
Gran plataforma natural d'entre 800 i 900 metres d'altitud que ocupa la meitat sud del terme de Cortes de Pallás, limitada per les gorges del Xúquer a l'est i al nord, la vall de les Sácaras a l'oest i barrancs profunds cap al Caroche pel sud. El seu punt més alt és El Pisar, amb 1.015 metres, al Cinto Cabra. És un massís cretaci format per calcàries alternades amb guixos i argiles. Des de 1973 constitueix una reserva nacional de caça de 36.009 hectàrees, amb cabra salvatge, mufló, senglar, cérvol, daina i perdiu roja. Només un 6% del terreny és agrícola, sobretot olivera, i acull un embassament superior de 23 hm³, de 1988, part d'una central hidroelèctrica de bombeig amb 1.772 MW de potència.
Activitat
Cortes de Pallás celebra les seves festes patronals la segona setmana d'agost, en honor de Nuestra Señora del Rosario, la Asunción, el Cristo de la Vida i San Isidro Labrador, amb elecció de reina de festes major i infantil.
Monument
Església parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles de Cortes de Pallás, construïda el 1775 en un poble que, encaixat al congost del Xúquer sota un cingle de quatre-cents metres, no va tenir carretera directa fins al 1932.
Monument
Palau barroc del segle XVIII a Cortes de Pallás, antiga residència senyorial del municipi.
Natura
La Cueva Hermosa, de formació càrstica i amb multitud de sales, es troba al barranc del Ral, al terme de Cortes de Pallás, a només vint metres de la propera Cueva del Alba, amb la qual és molt probable que estigués connectada en algun moment del passat.
Natura
Tolls formats per l'erosió fluvial del riu Xúquer al terme de Cortes de Pallás.
Natura
Sèrie de cascades que alimenten el riu Xúquer al terme de Cortes de Pallás.
Curiositat
Durant l'expulsió dels moriscos de 1609, un grup de rebels va resistir prop d'un mes a la Muela de Cortes davant les forces reials. Els sublevats, reunits primer a Teresa de Cofrentes, van decidir fer-se forts a la muela, i se'ls van anar sumant correligionaris de Jalance, Jarafuel, Bicorp, Cofrentes i Dos Aguas, entre altres llocs. Els van fer front el Terç de Llombardia, les tropes del governador de Xàtiva i altres forces locals. El gruix dels rebels es va rendir el 21 de novembre de 1609 i va ser conduït al Grau de València per a la seva expulsió; el seu líder, Turixí, va ser executat a la ciutat. Durant els dos anys següents, petits grups van continuar resistint a la muela.
Monument
Instal·lat en un antic safareig, aquest centre explica el sistema de séquies, basses i regadius tallats per musulmans i moriscos que conforma un dels conjunts de regadiu tradicional més ben conservats d'Europa.
Natura
Barranc amb diverses cascades i salts d'aigua, entre ells El Corbinet, les Tres Cascadas i les de la Fuente de San Vicente, integrat en el ric patrimoni hidràulic i històric del municipi.
Fita
El poble, encaixat al canó del Xúquer sota un tallat de quatre-cents metres, no va tenir carretera directa fins al 1932. Fins aleshores tot entrava i sortia per camins de bast, cosa que explica la conservació del seu caseriu i de la seva manera de viure.
Fita
L'aprofitament del salt del Xúquer va donar lloc a una central de bombament que emmagatzema energia pujant aigua a un embassament superior a l'altiplà. Ampliada el 2013, figura entre les majors instal·lacions d'aquest tipus d'Europa.
Gastronomia
L'oliverar i l'ametller són els únics conreus que prosperen als bancals de pedra penjats sobre el canó del Xúquer. La recol·lecció se segueix fent a mà pel que és d'abrupte el terreny i l'oliva es mol en almàsseres de la mateixa comarca.