Poble
Cofrentes és un municipi d'El Valle de Cofrentes-Ayora, a la província de Valencia, a la confluència dels rius Júcar i Cabriel, amb 1113 habitants. El relleu és muntanyós, amb l'Alto del Morrón, de 853 metres, com a punt culminant, i hi ha fenòmens volcànics al cerro de Agrás, conegut com el volcà de Cofrentes. La vila s'assenta a 390 metres, al vessant d'una muntanya entre els dos rius. A les terrasses fluvials hi ha sílexs mesolítics, i d'època romana procedeixen ceràmiques del Castell de Basta. Conquerida als musulmans, va passar el 1281 al Regne de Valencia per acord entre Alfons X i Pere III el Gran; després va ser de la reina Elionor i es va vendre al marquès de Villena abans de passar el 1403 al duc de Gandía. Cofrentes conserva el seu castell i la Cueva de Don Juan.
Monument
El castell de Cofrentes s'alça sobre un promontori a la confluència dels rius Júcar i Cabriel, amb restes d'ocupació des de l'Edat del Bronze i època ibèrica i romana. La fortalesa actual, d'origen islàmic, es va aixecar entre el 1147 i el 1172 amb tècnica de tàpia per controlar les vegues d'ambdós rius; pel Tractat de Campillo de 1281 va passar al Regne de Valencia. Als segles XVI-XVII va ser palau-residència; al segle XVIII el van prendre les tropes de Felip V a la Guerra de Successió, i va patir més danys a la Guerra del Francès i les guerres carlines, quedant en ruïnes a començaments del segle XX. De planta rectangular, té un recinte inferior o albacar i un altre de superior defensiu, amb murs de maçoneria i porta de carreus amb arc de mig punt. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 2001.
Curiositat
La Falla de Cofrentes té la particularitat de cremar-se l'1 de maig en lloc del 19 de març, a diferència de la resta de falles de la Comunitat Valenciana.
Monument
Centre d'informació sobre energia nuclear annex a la central de Cofrentes, visitat cada any per milers de persones.
Natura
Cofrentes compta amb l'única ruta fluvial de la Comunitat Valenciana pel canó del Júcar, amb un trajecte de 14 quilòmetres d'anada en vaixell. Durant el recorregut es poden observar cabres salvatges, mufles, senglars i àguiles pescadores.
Curiositat
La central nuclear de Cofrentes és una planta de generació elèctrica del tipus BWR-6, situada al costat del paratge d'El Plano, a la vora dreta del riu Júcar, del qual pren aigua per a refrigeració, a uns 2 quilòmetres al sud-est de la localitat i a 3 quilòmetres del volcà de Cofrentes, considerat apagat. Va entrar en servei el 14 d'octubre de 1984 amb una potència de 992 MWe, ampliada progressivament fins als 1.110 MWe actuals, la qual cosa li permet cobrir bona part del consum domèstic de la Comunitat Valenciana. És propietat d'Iberdrola. Compta amb un centre d'informació sobre energia nuclear visitat per unes 12.000 persones l'any.
Curiositat
Des del segle XV, Cofrentes, Jalance, Jarafuel, Teresa de Cofrentes i Zarra van formar l'antic Senyoriu del Valle de Cofrentes, vinculat al Ducat de Gandia. La vila de Cofrentes havia pertangut a la Corona fins que el 1329 Alfons IV el Benigne la va concedir a la seva esposa Elionor; el 1369 Pere el Cerimoniós la va reintegrar al patrimoni reial, poc després Joan I la va vendre al marquès de Villena i, finalment, el 1403 va passar al duc de Gandia, origen del senyoriu. Ja en l'administració borbònica es va crear la Governació o Corregiment de Cofrentes, que abastava tota la vall i diversos pobles de la Canal de Navarrés.
Activitat
Festa declarada Patrimoni Cultural Immaterial que recrea la històrica tradició del transport de fusta en rais pels rius Xúquer i Cabriol, ofici que durant segles va donar sustent a la gent de la vall.
Curiositat
El rellotge de la Torre de l'Homenatge del castell de Cofrentes està considerat el rellotge públic més antic de la Comunitat Valenciana i un dels més antics d'Europa que encara continua en funcionament.
Curiositat
El nom de Cofrentes procedeix del llatí confluentes o fluvius confluentes, en al·lusió a la confluència dels rius Xúquer i Cabriol als peus del castell que domina la localitat.
Monument
Establiment termal situat a la confluència dels rius Xúquer i Cabriel, al terme de Cofrents, les aigües del qual, bicarbonatades, sulfatades i ferruginoses, van ser declarades d'utilitat pública el 1902 arran de les anàlisis del doctor Vicente Peset Cervera. El balneari va obrir oficialment el 1908 aprofitant la font aleshores anomenada Amparo, i durant la Guerra Civil les seves instal·lacions van servir com a hospital militar. Després d'una crisi que va portar al seu tancament als anys vuitanta, l'Ajuntament de Cofrents va adquirir el complex el 1981 i va emprendre una reconstrucció total que va culminar amb l'obertura de noves instal·lacions mèdiques el 1989. Ocupa avui dues-centes hectàrees a 400 metres d'altitud, amb un hotel de tres estrelles i tractaments de balneoteràpia, hidroteràpia i medicina regenerativa.
Monument
Construïda el 1621, poc després que l'expulsió dels moriscos obligués a repoblar el terme, ordena el caseriu que s'enfila des de la confluència del Xúquer i el Cabriol fins al castell. Conserva portada de carreus i una sola nau amb capelles laterals.
Gastronomia
Escudella de la serra que reuneix mongetes, patata, verdures i carn de porc de la matança en una olla de fang posada al foc lent. És el plat de referència del municipi i se serveix a les cases de menjars de la vall durant els mesos freds.