Poble
Ayora és un municipi de la comarca del Valle de Ayora, també anomenada El Valle de Cofrentes-Ayora, al sud-oest de la província de Valencia, al límit amb Albacete. Amb 5.282 habitants (INE 2025), és un municipi de parla castellana i un dels més extensos de la Comunitat Valenciana, amb 446 km² de terme. S'assenta en una fossa tectònica de direcció nord-sud, a l'oest del massís del Caroche i flanquejada per serres com la de Palomeras a l'est i la de Mugrón al sud-oest. Conserva el seu castell i, al seu terme, els abrics rupestres de la Tortosilla. Sobre l'origen del seu nom hi ha diverses hipòtesis: per a Joan Corominas vindria de l'àrab uyura, onagre, mentre que Álvaro Galmés de Fuentes el fa derivar de l'arrel preromana abia, riu.
Monument
El castell d'Ayora, fortalesa medieval a la comarca d'El Valle de Cofrentes-Ayora, es va edificar possiblement a mitjan segle XIII, després de la conquesta cristiana, sobre una construcció àrab anterior. Després de passar entre les corones de Castella i Aragó, va quedar incorporat al Regne de Valencia per l'acord d'Elche de 1305, i va pertànyer a famílies nobles com els Sarrià i, des de 1492, els Mendoza. Conserva la torre de l'homenatge de planta quadrangular, muralles d'uns 6 metres d'alçada i 900 metres de longitud, fossats i cisternes, a més d'una Puerta Falsa del segle XVI amb arc de mig punt. Va quedar arruïnat per les tropes de Felip V durant la guerra de Successió, el 1707, i l'ocupació francesa de 1812 va acabar amb el poc que quedava. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 2006.
Monument
Cavitat natural situada a l'extrem sud del terme d'Ayora, al vessant de la Muela de Tortosillas, al costat del turó del Bosque, amb vistes a una vall i a les serres del Mugrón i d'Enguera. La cambra principal, hemisfèrica, fa uns 3 metres d'ample per 2 de fons, i conserva un fris amb les restes d'una vintena de motius pintats d'estil llevantí i esquemàtic, entre ells un arquer i sis cèrvids, amb diverses fases de pintura superposades d'entre 7.000 i 8.000 anys d'antiguitat. El van descobrir el 1911 els germans Daniel i Pascual Serrano: és el primer conjunt rupestre prehistòric trobat a la Comunitat Valenciana. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1985 i integra, des de 1998, la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco com a art rupestre de l'arc mediterrani.
Activitat
Festes patronals d'Ayora, amb Carnaval i Setmana Santa de gran tradició. El poble celebra a més tres festes majors: Sant Andreu, patró local, el 30 de novembre; el Sant Àngel Tutelar, el segon dilluns de gener, que recorda l'aparició d'un àngel el 1392 que va aturar una epidèmia de pesta; i la Mare de Déu de l'Assumpció, patrona, el 15 d'agost, festejada durant una setmana. En Carnaval destaquen l'enterrament de la sardina, el ball de la Sàbana i el ball Piñata; la Setmana Santa es concentra en el Divendres Sant, amb processó de la passió al matí i, de nit, l'Enterrament del Senyor entre espelmes i tambors en silenci.
Monument
L'Església Arxiprestal de l'Assumpció, església principal d'Ayora, amb una elegant portada d'estil herrerià, és un dels màxims exponents de l'arquitectura renaixentista de la Comunitat Valenciana. La seva construcció es va iniciar gràcies a la influència de Mencía de Mendoza, senyora d'Ayora al segle XVI, que va introduir a la localitat el gust pel Renaixement.
Monument
Església d'Ayora dedicada a San Blas, dins la comarca d'El Valle de Cofrentes-Ayora. Coneguda també com a església de Santa María la Mayor, és un temple gòtic del segle XIII, amb el cor ampliat al segle XV i reformes del XVIII. Té una sola nau coberta amb armadura de fusta sobre arcs diafragma apuntats, quatre trams més capçalera, capelles laterals entre els contraforts i un absis trapezoïdal amb volta de creueria; la clau de fusta de l'absis representa la Verge i dos àngels sostenint l'escut de la vila. Va ser la parròquia del poble fins que el 1577 el culte es va traslladar a la nova església de l'Assumpció, quedant des de llavors com a ermita.
Monument
L'ermita de Santa Lucía s'alça fora del nucli urbà d'Ayora, al barri de la Solana, el més gran de la població, sobre el mateix solar que va ocupar l'antiga mesquita; el carrer on s'aixeca, abans conegut com el carrer del Horno de la Morería, porta avui el nom de la mateixa ermita. El primer edifici es va aixecar el 1607, però va ser enderrocat el 1898 i reconstruït per don Rafael Perades Gumiel, sota la direcció d'obra del mestre paleta García Barberán, amb acabament el 12 de març de 1900. D'estil neoclàssic i planta rectangular de perímetre romboïdal, reuneix sis altars laterals i un retaule major pintat per Casimiro Escribá amb la imatge de la santa, i està catalogada com a Bien de Relevancia Local (una figura de protecció patrimonial d'àmbit local, per sota del Bien de Interés Cultural).
Natura
Massís muntanyós amb cims com el Caroche, la Cabra i la Palomera, que superen els 1.000 metres, a la comarca d'El Valle de Cofrentes-Ayora. El cim del Caroche, el més alt amb 1.126 metres, s'alça entre els termes de Teresa de Cofrentes i Bicorp i té al seu cim un lloc de vigilància d'incendis des d'on es distingeix bona part de les comarques valencianes i, en dies clars, el mar i la ciutat de Cullera. Pels seus vessants baixen petits cursos d'aigua com el riu Fraile i l'Argongeña, i el massís presenta barrancs, coves i esquerdes de gran profunditat, sobretot a la zona coneguda com Las Quebradas.
Natura
Formació volcànica extingida que forma part del paisatge natural de la comarca del Valle de Cofrentes-Ayora.
Curiositat
Poblat ibèric que va ser el principal assentament de la regió de la Contestània al terme d'Ayora, entre els segles III i II a.C. Ocupa unes 15 hectàrees sobre un llarg turó anomenat Mugrón de Meca, a 1218 metres d'altitud en el seu punt més alt, amb evidències d'ocupació des de l'edat del bronze fins a l'edat mitjana. Conserva muralles ciclòpies, nombroses cisternes i cases excavades a la roca, a més de ceràmiques ibèriques, romanes i islàmiques. Destaca l'anomenat Camino Hondo, una obra d'enginyeria preromana amb un 30% de pendent que encara conserva les empremtes deixades per les rodes dels carros. Declarat bé d'interès cultural el 1931, va quedar despoblat cap al segle XV, possiblement a causa de la pesta negra.
Curiositat
Mencía de Mendoza, senyora d'Ayora al segle XVI, va impulsar l'arribada del Renaixement al municipi, reflectida en l'inici de l'església parroquial i en la 'porta falsa' del castell.
Activitat
Ayora celebra el seu patró, San Andrés, el 30 de novembre, a més del Santo Ángel Tutelar el segon dilluns de gener i la seva patrona, la Virgen de la Asunción, el 15 d'agost, la seva festa més important.
Activitat
Les festes del Sant Àngel Custodi d'Ayora commemoren l'aparició d'un àngel que, segons la tradició, el 1392 va posar fi a la pesta i la fam que assolaven la vila: es va aparèixer a una fornera anomenada Liñana i li va indicar que autoritats i veïns acudissin en rogativa fins al lloc de l'aparició, on després es va erigir un modest oratori. En record seu, el segon dilluns de gener se celebra una romeria fins a l'ermita del Sant Àngel, al nord d'Ayora. L'oratori original va ser substituït per una ermita el 1599, reconstruïda el 1639 i ampliada el 1786; el 1860 es van escometre noves obres que van donar a l'edifici, d'estil barroc valencià, el seu aspecte actual, amb cúpula de teules blaves i façana rematada en espadanya.
Curiositat
Llogaret d'Ayora d'a penes una quinzena d'habitants que conserva un dels pocs teleclubs que encara funcionen a Espanya, antic local social on antany també s'oficiava missa.
Monument
Ermita situada vora el llogaret de San Benito, a l'extrem sud del terme d'Ayora, la fundació de la qual es remunta almenys al 1358 i que es va erigir per posar fi als conflictes fronterers medievals entre Ayora i Almansa.
Monument
Ermita construïda entre 1599 i 1600 en agraïment a San Roque i al Santo Ángel per la fi d'un brot de pesta, al lloc on la tradició situa l'aparició de 1392 que segons la llegenda va salvar el poble de la fam i la malaltia.
Fita
Conquerida la vall durant l'avanç cristià, l'acord signat el 1244 entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella va fixar el límit entre totes dues corones i va deixar Ayora al costat castellà. El territori va quedar així separat del Regne de València durant dècades.
Fita
Rodrigo de Mendoza, marquès del Cenete i fill del cardenal Mendoza, va comprar el 1491 el senyoriu de la vila. La seva filla Mencía va heretar el domini i va portar a la vall artistes i models renaixentistes que es reconeixen a l'arquitectura civil i religiosa del nucli antic.
Fita
La vila va prendre partit per l'arxiduc Carles i les tropes borbòniques la van assetjar durant el conflicte successori (1701-1714). El castell que dominava el turó va ser incendiat i va quedar arruïnat, i el veïnat va perdre els privilegis que conservava des de l'Edat Mitjana.
Fita
Els abrics amb pintures prehistòriques del terme es van integrar el 1998 a la declaració de l'art rupestre de l'arc mediterrani peninsular com a Patrimoni Mundial. Les escenes de caça i les figures humanes esquemàtiques són els seus motius més repetits.
Gastronomia
El fred i l'altitud permeten curar a l'aire llonganisses, morcillas i xoriços elaborats a la matança familiar d'hivern. Les carnisseries de la vila mantenen les receptes i abasteixen els pobles de la vall i els mercats de la província.