Poble
Torrebaja és un municipi d'El Rincón de Ademuz, a la província de València, amb 398 habitants (INE 2025), a la vora dreta del riu Túria, al costat de la desembocadura de l'Ebrón. Documentat el 1425 com a lloc de moros sota els noms de Villar de Orchet i Torre Hondonera, en un emplaçament diferent, al costat de l'actual ermita de San José, va ser repoblat com a senyoriu pels Ruiz de Castellblanque, que després de l'expulsió dels moriscos (1609-1614) van traslladar el caseriu a l'emplaçament actual, al voltant de la Casa Grande. El 1856 la propietària va repartir el seu patrimoni entre arrendataris i colons. Un atac aeri de 1938 va matar civils i soldats i va destruir una vintena llarga d'edificis, i avui el poble dedica una fira a la poma esperiega, la varietat més apreciada de la comarca.
Activitat
Festes patronals de Torrebaja en honor de San Isidro, el 15 de maig; el poble dedica a més una fira a la poma esperiega, la varietat més apreciada de El Rincón de Ademuz.
Curiositat
La poma esperiega, també anomenada espedriega, és un cultivar propi del Racó d'Ademús que també es pot trobar en municipis propers de Conca i Terol. Es desconeix l'origen exacte del seu nom, encara que per semblança s'ha relacionat amb les Hespèrides, nimfes protectores dels arbres fruiters en la mitologia grega. El conreu va cobrar importància en els anys vint i trenta del segle XX. La pomera esperiega és la darrera a florir i la més tardana a collir-se; el fred de finals d'octubre li dona el seu colorit verd, groc i vermell característic. Coneguda com la poma de gel per la seva capacitat de conservar-se durant tot l'hivern, és la varietat més apreciada de la comarca, utilitzada en receptes tradicionals, rebosteria, sidres i licors.
Activitat
La Fira de la Poma Esperiega és una festa anual organitzada per l'Associació Turística del Racó d'Ademús en homenatge a aquesta varietat autòctona, que se celebra rotativament als pobles de la comarca des de 2013, entre ells Torrebaja, que la va acollir el 2016 i de nou en la seva desena edició, els dies 15, 16 i 17 de novembre de 2024. S'organitza al voltant de la plaça major i els carrers propers, amb un mercat agroalimentari i un mercadet d'artesania com a eix central, als quals se sumen activitats culturals -xerrades, exposicions, visites a monuments i paratges-, actes lúdicofestius com contacontes i música, i una vessant gastronòmica amb la Ruta de la Tapa, concursos de pastissos de poma i menjar popular com les gachas de panizo o el puchero de pueblo.
Monument
La torre dels Garcés de Marcilla forma part de la Casa senyorial homònima, en la pedania de Torrealta, terme municipal de Torrebaja (El Rincón de Ademuz, València). El llinatge dels Garcés de Marcilla va ostentar des dels seus orígens el xicotet senyoriu de Torrealta, excepció al domini directe de la Corona sobre aquestes terres des del segle XIII. Després de la supressió dels senyorius en el Trienni Liberal, la propietat va passar al baró d'Andilla, que a principis del segle XX va regalar la Casa Grande i la torre al seu administrador Manuel Roselló Adalid, els descendents del qual són hui els propietaris. L'edifici consta de l'habitatge, amb portada d'arc de mig punt, i la torre, de planta rectangular i murs de maó amb quatre nivells, que conserva restes del cadafal defensiu.
Monument
La Casa Senyorial dels Ruiz de Castelblanque és un edifici residencial fortificat que s'alça a la plaça de l'Ajuntament de Torrebaja, municipi de la comarca del Rincón de Ademuz, a l'extrem occidental de la província de València, a la vora del riu Turia. Està registrada com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) amb el codi 46.09.242-008.
Monument
Església parroquial de Torrebaja, el títol fundacional de la qual en llatí és Sanctae Marinae Virginis, situada a la confluència del carrer del Rosario amb la plaça de la Iglesia i la placeta Rey Don Jaime, coneguda com La Replaceta. El temple actual, de maó i carreu amb esvelta torre-campanar, es va reconstruir a la dècada de 1950, a partir de 1954, segons disseny de l'arquitecte Luis Gay Ramos. Va substituir un altre d'anterior, barroc, de la dècada de 1660, que es va haver d'enderrocar després dels danys dels bombardeigs de la Guerra Civil i pel despreniment de terres que van provocar els refugis antiaeris excavats sota el seu sòl. Conserva dues campanes d'aquell temple: la major, dedicada a Santa Marina, fosa el 1914, i la de Santiago Apóstol. L'interior, ampli i lluminós, té tres naus amb diverses capelles laterals.
Monument
L'ermita de San Roque s'alça al barri de Los Pajares de Torrebaja, a la part alta del poble, amb el caseriu i la vega del Turia als seus peus. Catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit local al País Valencià), la primera notícia sobre ella data de mitjan segle XVII, quan el bisbe de Segorbe Francisco Gavaldá Guasch esmenta tres ermites al lloc. La tradició recollida per Pascual Madoz el 1847 atribueix a Jaume el Conqueridor la col·locació davant l'edifici de tres pilars triangulars de pedra, dins dels quals quedaven perdonats els qui s'hi acollien perseguits per la justícia. Durant la primera Guerra Carlina, quan Castielfabib va quedar sense església, els seus veïns acudien a aquesta ermita a sentir missa. És un edifici exempt, amb un porxo cobert a l'entrada que vessa a tres aigües.
Monument
L'ermita de San José, a la partida de Los Villares al nord de Torrebaja, al costat del camí de Las Vueltas que porta a Ademuz, està catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit local al País Valencià). Documentada des de mitjan segle XVI, la seva primera menció nominal apareix al testament de Diego Ruiz de Castellblanch, de 1638, senyor de Torrebaja. Dona nom al paratge de Los Villares, vinculat a un antic assentament pendent d'estudi arqueològic. De fàbrica atapeïda, amb contraforts laterals, té coberta de teula àrab a quatre aigües i una humil espadanya de maó amb campanar petit; la campana, dedicada a Jesús, Maria i Josep, porta la inscripció «IHS María Joseph/1750ca». S'hi arriba creuant el riu Ebrón i passant al costat de l'antic Molino de San José, de 1887.
Monument
Torre barroca dels segles XVII-XVIII pertanyent a una casa senyorial de Torrebaja. És un torreó quadrangular annex a la Casa Grande del majorat local, coronat per estructures piramidals i lanceolades que reposen sobre les seves cornises altes, remat típic de molts edificis civils i religiosos barrocs de l'època. La seva elegant silueta constitueix un emblema per a Torrebaja i dona nom a la mateixa localitat. L'edifici és de propietat privada.
Monument
L'església de Santa Ana, al nucli de Torrealta (Torrebaja, Rincón de Ademuz), és una construcció gòtic-mudèjar del segle XVI amb afegits renaixentistes, documentada des de les primeres dècades d'aquesta centúria. Va ser parròquia del senyoriu de Torrealta, domini dels Garcés de Marcilla, l'escut dels quals envolta la clau central de la volta gòtica estrellada de la capella major, la part més elaborada del temple. La nau, d'una sola planta amb tres capelles laterals i cor als peus, es cobreix amb volta de canó, i la façana, senzilla, es remata amb una espadanya de pedra tallada. El temple va perdre les seves imatges i el seu arxiu durant la guerra civil, i entre 2014 i 2018 va ser restaurat per alumnes de la Universitat de València.
Fita
Documentat el 1425 com a lloc de moros, el poble va quedar buit amb l'expulsió i la família Ruiz de Castellblanque el va repoblar com a senyoriu, traslladant el caseriu a l'emplaçament que ocupa avui.
Fita
La propietària Juana Casaus de Castellblanque va liquidar el 1856 el seu patrimoni repartint-lo entre arrendataris i colons, un canvi que va convertir els antics vassalls en amos de la terra que treballaven.
Fita
Un atac aeri va matar el 1938 civils i soldats, va destruir una vintena llarga d'edificis i va malmetre greument l'església parroquial; va ser l'episodi més dur de la Guerra Civil en aquest racó apartat. El bombardeig, obra de l'aviació del bàndol sollevat el 26 de novembre de 1938, es va saldar amb nou morts civils, un nombre indeterminat de ferits i víctimes militars, i la destrucció total o parcial de vint-i-quatre habitatges. Torrebaja allotjava aleshores l'Estat Major del XIX Cos d'Exèrcit de l'Exèrcit de Llevant, amb oficines, un servei de transmissions, magatzems d'intendència, allotjament de tropa i un Hospital de Sang, la qual cosa explica l'interès de l'aviació franquista per aquesta localitat situada al costat de la carretera de Conca a Terol.
Gastronomia
Cocido de cigrons, verdures i carns cuit a foc lent durant hores, plat dominical de la vega del Túria; s'acompanya de xai rostit i, de postres, de dolços fets amb la fruita de la vall.