Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Casas Altas

Què veure i què fer a Casas Altas (El Rincón de Ademuz, València): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Casas Altas és cada lloc

Església de la Santísima Trinidad 50 m

Pobles a prop de Casas Altas

Què veure a Casas Bajas 1,8 km · 6 llocs
Què veure a Ademuz 3,3 km · 25 llocs
Què veure a Torrebaja 6,3 km · 15 llocs
Què veure a Vallanca 7 km · 13 llocs
Què veure a Santa Cruz de Moya 9,3 km · 2 llocs
Què veure a Puebla de San Miguel 10 km · 12 llocs
Què veure a Castielfabib 11 km · 22 llocs
Què veure a Riodeva 13 km · 2 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › El Rincón de Ademuz › Casas Altas

Què veure i què fer a Casas Altas

Casas Altas
Poble
Casas Altas és un municipi de El Rincón de Ademuz, a la província de València, a 714 metres d'altitud al costat del río Turia, a la vora del qual s'alça la sierra del Magallón. Es va anomenar primer Casas del Río Altas i va ser llogaret depenent d'Ademuz fins que, després de l'afitament acordat a Vallanca el 22 de novembre de 1844 pels àrbitres Joaquín Pérez i Baltasar Adalid, es va constituir en municipi independent. La seva església, dels segles XVII i XVIII, està dedicada a la Santíssima Trinitat i va poder tenir origen en una petita ermita de 1615, amb espadanya de dos ulls i teulada de teula àrab; a la seva festa els veïns porten a coll un gran pollancre des de la llera del río Turia per plantar-lo a la plaça. Viu de l'agricultura de secà i regadiu i de la ramaderia llanera, i compta amb 118 habitants.
La Plantà del Chopo de Casas Altas
Curiositat
Ritual ancestral de Casas Altas, al Rincón de Ademuz, vinculat a la Pasqua Florida de finals de maig o principis de juny. El xop es planta a la plaza de la Iglesia (avui plaza de Serafín Manzano), al peu de la torre campanar, i hi roman fins a l'Assumpció de la Verge, el 14 d'agost. Es relaciona amb ritus propiciatoris de fertilitat agrària propis de les celebracions d'arbre festiu de primavera. El ritual es desenvolupa en quatre fases: els mossos seleccionen i talen un xop de les riberes, el desmotxen i netegen, el pugen a coll fins a la plaça i el planten amb cordes i suports. Antigament es penjava de la seva copa un conill viu lligat per les potes, a manera de cucanya, perquè algun mosso hi enfilés a deslligar-lo; avui se substitueix per una pell de conill farcida de palla.
Ruta de las fuentes de Casas Altas
Natura
Casas Altas, a El Rincón de Ademuz, conserva diversos punts d'aigua tradicionals, com la font monumental d'El Tornajo al creuament dels carrers Barraca, Abadía i Calvario, i la font de la Balsa, que proveeix d'aigua potable el poble; rutes com la del mirador de La Muela o la de Fuente Bellido recorren aquests paratges partint del pont sobre el Túria.
Festa de la Trinidad de Casas Altas
Activitat
Festa tradicional de Casas Altas en què els veïns seleccionen un gran pollancre del llit del riu Túria i el traslladen a coll fins a la plaça, on es planta com a símbol festiu.
Església de la Santísima Trinidad
Monument
L'església de la Santíssima Trinitat, edificada als segles XVII i XVIII, a la plaça Serafín Manzano de Casas Altas, va nàixer com una petita ermita cap al 1615, data que figura a l'espadanya de la façana, i va assolir la categoria de parròquia i vicaria independent el 12 de març de 1772. El 1837 se li va afegir a la capçalera un cos més alt, amb una altra espadanya, i mig segle després es va alçar el campanar. Durant la Revolució de 1936 va ser espoliada: es van destruir vuit altars i dotze imatges, juntament amb creus, canelobres i ornaments. Rehabilitada cap al 1990 i amb les campanes restaurades el 2003, va pertànyer a la diòcesi de Sogorb fins al 1960, any en què va passar a dependre de la de València. La seua façana, de maçoneria reforçada amb carreus, conserva la portada de l'antiga ermita.
La segregació de Casas Altas
Fita
El caseriu es va constituir en municipi independent d'Ademuz després que, el novembre de 1844, uns àrbitres reunits a Vallanca acordessin la delimitació dels termes de totes dues poblacions.