Poble
Vallanca és un dels municipis més petits d'El Rincón de Ademuz, a la província de València, amb 128 habitants repartits entre el poble i el nucli de Negrón. Documentat des de principis del segle XIII com a parròquia de les terres d'Ademuz, va ser a l'edat mitjana població fronterera amb Castella, la més occidental del terme; tot i ser-ne la segona parròquia des de la conquesta, la seva independència no va arribar fins al 1695, quan Carles II li va atorgar el títol de Vila Real, la tercera de la comarca després de Castielfabib i Ademuz. El poble s'esglaona al vessant sud d'un turó de 1.087 metres, i als seus peus discorre encaixat el riu Bohílgues, de ribera ben conservada, que rega els seus noguers. La seva economia combina l'agricultura de secà i regadiu amb la ramaderia.
Natura
La vall dels tres rius és el territori de Vallanca, a la comarca de El Rincón de Ademuz, solcat pels rius Turia, Ebrón i Bohílgues, aquest últim de camí cap al Turia a través del terme. És un relleu abrupte de la Serranía de Cuenca, amb nombrosos barrancs, l'altitud dels quals va dels 1.452 metres de Cabeza Peñalba als 890 metres al costat del Bohílgues; el poble s'assenta a 973 metres, al vessant sud d'un turó que arriba als 1.087. A les seves terres es conreen cereals, ametllers, noguers, pomeres i vinyes.
Natura
El Barranco de Vallanca, a la comarca de El Rincón de Ademuz (València), on es practiquen activitats de barranquisme, s'emmarca en un terme accidentat i solcat per nombrosos barrancs pel qual discorre encaixat el riu Bohílgues. L'altitud del municipi oscil·la entre els 1.452 metres de les zones més altes i els 890 metres al costat de la llera del riu, la qual cosa dona idea del desnivell i l'abrupta topografia de la zona.
Activitat
Vallanca va obtenir el 1695 de Carles II el títol de vila reial, que li va donar independència administrativa d'Ademuz. Entre les seves festes destaca el Septenari de la Baixada de la Virgen de Santerón, celebració que només es repeteix cada set anys.
Natura
El riu Bohílgues, també anomenat riu de Vallanca, és afluent del Túria al Rincón de Ademuz; naix a la serra de Santerón, a la província de Conca, i discorre pels termes de Vallanca i Ademuz, on desemboca al Túria per la marge dreta. És, junt amb l'Ebrón, un dels dos principals afluents del Túria a la comarca, i l'únic que naix i mor dins d'ella; també és, a banda de l'Ebrón, l'únic amb un cabal més o menys constant tot l'any, ja que la resta són rambles i barrancs secs a l'estiu. La seua vall és més estreta que la de l'Ebrón, sobretot prop de Vallanca i al congost de la Hoz, ja en terme d'Ademuz, on forma paratges de gran valor paisatgístic; aquesta estretor ha limitat tradicionalment el regadiu a una franja reduïda.
Activitat
Celebració de Vallanca que té lloc cada set anys, en la qual es trasllada la Mare de Déu de Santerón fins al municipi. La imatge es baixa a coll en romeria des de la seua ermita, situada al rento de Santerón, terme d'Algarra (Conca), fins a l'església parroquial de Vallanca, on acudeixen pelegrins de Castella-la Manxa, València i Aragó; als nou dies, complit el novenari, torna a la seua ermita pel mateix camí. Segons la tradició, el septenari es va instituir després que cessara una pesta o sequera gràcies a unes rogatives a la Mare de Déu; el primer trasllat documentat data de cap al 1718. L'ermita, del segle XVIII, té cúpula octogonal i artesonat mudèjar, i la imatge actual, obra de tallers valencians dels anys quaranta, va substituir l'original, destruïda durant la Guerra Civil.
Monument
L'església parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles, temple barroc de finals del segle XVII, és una de les més antigues del Rincón de Ademuz: la seva existència es documenta ja en el primer terç del segle XIII, tot i que l'edifici actual va substituir el medieval cap al 1700. És un dels temples barrocs més coherents de la comarca, de planta longitudinal amb àmplia nau central i sis capelles laterals comunicades entre si. Destaca la seva decoració d'esgrafiat en blanc sobre negre, pròpia de l'última dècada del segle XVII, que cobreix bona part de capelles, nau i presbiteri, considerada la millor conservada de la comarca. Del patrimoni moble es conserven làpides dels segles XIV al XVI i una taula del Buen Pastor del XVI.
Monument
Ermita catòlica situada al costat de Vallanca, a la comarca valenciana del Rincón de Ademuz, declarada bien de relevancia local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit local al País Valencià). Erigida originalment sota l'advocació de la Santísima Trinidad, es va construir al primer terç del segle XVII; a finals d'aquella centúria va canviar la seva advocació a San Roque, protector de pelegrins i malalts, probablement arran de les epidèmies de pesta. Presenta planta de creu llatina, poc habitual a la comarca, amb nau única, dues capelles laterals i una de major, i conserva creus de talla als murs, quatre de les quals al·lusives a la seva advocació trinitària original. Va patir saqueig i incendi en la Revolució de 1936. Les romeries en el seu honor, abans dedicades a la Trinidad, se celebren avui el 16 d'agost, festivitat de San Roque, patró de Vallanca.
Monument
L'església parroquial de San Antonio de Padua, a l'aldea de Negrón, terme municipal de Vallanca, a la comarca del Rincón de Ademuz, té rang de parròquia tot i trobar-se en un petit nucli. El seu origen podria ser anterior, però des del segle XVIII ja es documenta una ermita sota aquesta advocació, que evitava als veïns el desplaçament a l'església de Vallanca; des de 1868 va assolir la categoria de parròquia servida per rector. L'edifici, de planta rectangular amb capella major, cos i cor sobre la porta, té façana plana de senzillesa franciscana, amb una austera portalada adintellada i un campanar quadrangular de maó construït el 1952.
Natura
La fuente del Chopo de Negrón, també anomenada fuente del Canalón, es troba davant de l'aldea de Negrón, al terme de Vallanca, a 1080 metres d'altitud. Deu el seu nom al xop o pollancre blanc que hi creix al costat, amb dos segles i mig de vida i catalogat com a Árbol Monumental de la Comunidad Valenciana (registre oficial dels arbres monumentals de la Comunitat Valenciana). La font brolla per dos brolladors, un de prim i un altre de més gruixut, que vessen sobre una pica corrida a mode d'abeurador d'aigua transparent i molt freda, i se situa a l'angle on el camí baixa cap a la rambla, al costat de l'antic safareig públic. Ja a principis del segle XX l'enginyer agrònom Rafael Janini va descriure el xop, aleshores amb un tronc de més de quatre metres de perímetre, en el primer tractat espanyol dedicat als arbres monumentals.
Activitat
Festa patronal que se celebra cada 17 de juny a l'aldea de Negrón, pedania de Vallanca, a la comarca valenciana del Rincón de Ademuz, en honor a San Antonio de Padua. Els actes tenen com a escenari l'església parroquial de San Antonio de Padua, un edifici del segle XVIII de senzillesa franciscana, amb planta rectangular dividida en tres trams que formen la capella major, el cos i el cor.
Fita
Carles II va concedir el 1695 al lloc el títol de vila reial i amb ell la independència administrativa d'Ademuz, del terme general de la qual depenia des de la conquesta tot i ser la seva segona parròquia.
Gastronomia
Les nogueres de les riberes del Bohílgues donen una nou de reconeguda qualitat que es recull a la tardor; juntament amb l'ametlla, és la base dels dolços casolans i dels torrons que es fan per Nadal.