Poble
L'Alcora és la capital de la comarca de L'Alcalatén, a la província de Castelló, situada a 279 metres d'altitud a la serra d'Alcora, a la vora del riu Lucena. El seu terme conserva vestigis des de l'Edat del Bronze i jaciments ibers, com els poblats de Montmirà i el Tossal de les Foies, a més d'un assentament romà amb termes descobertes el 2004. El seu traçat urbà islàmic recorda la presència musulmana, fins que el 1233 Ximénez de Urrea va conquistar el castell d'Alcalatén, que dona nom a la comarca; el 1305 es va atorgar la Carta Pobla que va impulsar la seua repoblació. Capital històrica de la ceràmica valenciana, la seua Reial Fàbrica, fundada el 1727 pel comte d'Aranda, va estar activa fins a finals del segle XIX. Hui té 10.664 habitants (INE 2025).
Monument
El Museu de Ceràmica de l'Alcora, oficialment Museu de Ceràmica de l'Alcora, recull la centenària tradició ceràmica del municipi, documentada des de 1546. Ocupa una casa gran del casc antic, al carrer Tejedores, construïda el 1907 i adquirida per l'Ajuntament el 1988 per instal·lar-hi el museu. La primera planta reuneix ceràmica vernacla produïda des de la Reial Fàbrica del Conde de Aranda, inaugurada el 1727, amb peces de pisa fina i porcellana d'influència barroca francesa i, més tard, rococó, a més de la característica pisa de terra de pipa. La segona planta mostra ceràmica contemporània reunida a partir del Concurs Nacional de Ceràmica, que l'Ajuntament convoca des de 1981.
Monument
Antiga reial fàbrica de ceràmica fundada el 1727 a l'Alcora per Pedro de Alcántara Abarca de Bolea, IX comte d'Aranda, i impulsada després pel seu fill Pedro Pablo, el X comte, que la va convertir en una gran manufactura amb uns 300 treballadors i una àmplia xarxa comercial. Va comptar amb mestres ceramistes francesos com Joseph Olérys, Eduard Roux i Sebastián Carbonell, i amb l'escultor José Ochando Navarro al capdavant de la seva acadèmia d'aprenents. La decoració va evolucionar de l'estil francès de Berain i les formes rococó cap a la chinoiseria des de 1735 i, més tard, cap al neoclassicisme. Després de la mort del comte el 1798 i la Guerra de la Independència va entrar en decadència; la família Girona la va comprar el 1858 i la va tancar el 1895.
Curiositat
La ceràmica és la principal activitat industrial històrica de l'Alcora, Figueroles i Llucena, amb el cicle cultural Maig Ceràmic celebrat des de 2021. La tradició comença el 1727, quan el comte d'Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea, va fundar als seus dominis la Reial Fàbrica de Pisa Fina i Porcellana després de visitar les fàbriques ceràmiques de Marsella, Nevers i Moustiers. El 1792, durant la seva expedició científica per Espanya, el botànic Antonio José de Cavanilles va arribar a l'Alcora i va trobar la localitat en ple auge gràcies a la seva florent activitat ceramista, que va decaure a partir de 1798 abans de recuperar-se amb el temps.
Activitat
L'Alcora celebra San Cristóbal, el seu patró, el 10 de juliol, amb el Dia del Rotllo per Pasqua i els Ninots de Sant Cristòfol a finals de juny; a mitjan-finals d'agost celebra a més les Festes del Crist, per l'aparició del Santísimo Cristo del Calvario.
Monument
Ermita construïda entre el 1598 i el 1609, de planta rectangular i volta de canó coberta per una cúpula barroca, considerada l'origen de l'antic Domini d'Alcalatén.
Curiositat
Un acord del segle XV entre l'Alcora i Llucena va establir l'Alcora com a capital de la comarca, i li va donar tres quartes parts del territori, incloent-hi Costur i l'antic castell d'Alcalatén.
Monument
Nau amb tres forns circulars de doble cambra de combustió de les acaballes del segle XVIII, Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), testimoni de la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana fundada el 1727.
Curiositat
Itinerari pel nucli urbà de l'Alcora que recorre murals de ceràmica, testimoni viu de la tradició ceramista de la comarca de l'Alcalatén.
Curiositat
Tradició de l'Alcora recuperada el 2002, en què els nuvis regalaven a les seves promeses un mocador ple de dolços a la sortida de missa a l'ermita de Sant Vicent.
Activitat
Romiatge tradicional de l'Alcora fins a l'ermita de Sant Vicent, amb música de dolçaina i tabal, la comitiva de Gegants i un dinar campestre amb plats típics com la truita de faves i el pa de Sant Vicent.
Curiositat
Antics treballadors de la Reial Fàbrica de l'Alcora van fundar tallers imitant-ne les tècniques en localitats properes, com Miguel Guinot a Onda el 1778 i José Ferrer a Ribesalbes a finals del segle XVIII.
Natura
Poblat ibèric amb més de 210 m² excavats que han revelat part del sistema defensiu i estructures urbanes de l'assentament, situat en un tossal de perfil de quilla invertida prop d'un antic llit fluvial al terme de l'Alcora.
Monument
Restes d'un extens assentament rural romà d'època imperial a la partida de Santa, on el 2004 es van descobrir unes termes i on ja al segle XVIII es van documentar làpides sepulcrals amb inscripcions llatines.
Natura
Assentament ibèric situat al terme de l'Alcora, un dels principals testimonis de l'ocupació protohistòrica de la comarca juntament amb el poblat de Montmirà.
Activitat
Itinerari urbà promogut pel Museu de Ceràmica de l'Alcora que recorre els antics tallers de terrisseria i els enclavaments fabrils lligats a la tradició terrissera del municipi, activa des del segle XVI.
Monument
Temple l'origen del qual es remunta a 1336, quan Jaume II va concedir mandes per a la seva construcció; conserva elements gòtics del segle XV sota una ampliació renaixentista impulsada el 1588 pel bisbe de Tortosa Juan Bautista Cardona, que va dotar l'edifici del seu presbiteri estrellat de set claus i de l'actual portalada lateral. Al segle XVII s'hi va afegir la capella del Sagrari i a començaments del XVIII la capella de Comunió, cupulada; l'última reforma, de 1901, va renovar la façana dels peus. Destaquen la seva portalada lateral i les claus policromades i daurades de l'absis. La torre campanar va ser reconstruïda després de la guerra civil, i el conjunt està catalogat com a Monumento de Interés Local (denominació que reconeix béns patrimonials d'interès a escala local).
Monument
Fortalesa medieval situada dalt d'un turó, de la qual es conserven restes de muralles i torres al costat d'una ermita romànica, amb notables vistes panoràmiques sobre la comarca.
Monument
Antic temple conventual de L'Alcora, fundat per frares franciscans al segle XVII alhora que s'aixecava el veí convent de Franciscans Alcantarins, del qual avui no en queda cap resta. De planta de nau única, amb dos altars laterals i cor alt als peus, conserva decoració en guixeria datada el 1648 i pintures de 1734 a les capelles de l'Evangeli i de l'Epístola, a més d'un arc presbiteral decorat i una pica d'aigua beneita del segle XVIII. Tancat al culte el 1977, va ser restaurat i va reobrir l'octubre de 1995; està declarat bé de rellevància local i pertany a la diòcesi de Sogorb-Castelló. Forma part del conjunt patrimonial religiós del municipi.
Monument
Torre i portal del segle XIV que formaven part del recinte emmurallat històric de l'Alcora.
Monument
La capella del Carme de L'Alcora, també anomenada Capella Marco, es va construir entre 1740 i 1743 per impuls de Vicente Marco Llorís de la Torreta, canonge de la catedral de València, que havia comprat el terreny el 1739 després de prometre una ermita a la Mare de Déu dels Dolors per un accident a cavall en la seva joventut. Va passar a anomenar-se del Carme quan es va convertir en oratori de la Llar d'Avis Madre Rosa Ojeda, a càrrec de les Germanes Carmelites de Sant Josep. Conserva al seu interior un sòcol de rajoles del segle XVIII de la fàbrica del Comte d'Aranda, i està declarada Bien de Relevancia Local (denominació que reconeix béns patrimonials d'interès a escala local).
Fita
El senyor d'Alcalatén va concedir el 1305 carta de població sota fur d'Aragó amb franquícies per atreure pobladors; el document va fixar el terme i les càrregues de la vila que acabaria sent capital de la comarca.
Fita
Jaume II va autoritzar el 1306 la vila a celebrar mercat setmanal cada dimecres, un privilegi que va convertir l'Alcora en centre d'intercanvi de la comarca i que es continua complint més de set segles després.
Fita
El IX comte d'Aranda, Pedro de Alcántara Abarca de Bolea —pare del futur comte d'Aranda il·lustrat que serviria Carles III i Carles IV—, va instal·lar el 1727 a la vila una manufactura amb mestres portats de França, que va produir pisa fina per a les corts europees i va ser la primera fàbrica industrial de ceràmica de la província de Castelló; va tancar el 1895. Va contractar els vint-i-quatre terrissaires de la població i tres mestres francesos, Joseph Olérys, Eduard Roux i Sebastián Carbonell, per imitar les vaixelles de Moustiers. Es va emprar primer l'argila vermella local, la «terra d'oller», substituïda després per una altra de la muntanya de Sant Cristòfol, amb la qual es va obtenir una pisa rosada de vernís clivellat. El saber format allà va transformar per sempre l'economia de la comarca.
Fita
La vila va deixar enrere a la dècada del 1960 l'economia agrària i va convertir la seva tradició terrissaire en indústria de la rajola; en pocs anys el municipi i el seu entorn van passar a formar un dels majors focus ceràmics d'Europa.
Gastronomia
Guisat de cassola de fang amb patata, ou, cansalada, ametlla i oli d'oliva, plat humil de l'horta que es va fer emblema de la vila; a les festes l'acompanyen els cargols en salsa.
Gastronomia
Potatge de Quaresma amb mongetes, espinacs i sense cap carn, cuinat els dies d'abstinència; la seva recepta ha sobreviscut com a plat d'hivern en una comarca de llarga tradició de cuina d'olla.