Poble
Llucena, a la comarca de l'Alcalatén i també de tradició ceràmica, s'assenta a 568 metres d'altitud sobre un turó entre el barranc de la Pedreñera i el riu Lucena, de carrers empinats i torts. Coneguda com «la Perla de la Muntanya», deu l'afegit «del Cid» a la feina d'una comissió estadística de 1863 que va cercar cognoms per distingir els diferents pobles espanyols anomenats Lucena, sense que existeixi relació històrica real amb Rodrigo Díaz de Vivar. El seu extens terme, molt trencat, va dels 340 metres vora el riu Lucena a més de 1.380 prop del Penyagolosa, una diferència de més de mil metres salvada en tot just onze quilòmetres entre profunds barrancs. Conserva el castell-palau dels Ximénez de Urrea, passat després als ducs d'Híjar.
Monument
Església de Nuestra Señora de la Asunción de Llucena, construïda entre 1715 i 1739 en estil neoclàssic amb influències barroques; conserva cripta i un petit museu d'art sacre.
Activitat
Llucena celebra les seves festes patronals a finals de setembre i primers d'octubre (sempre entre el 29 de setembre i l'1 d'octubre), en honor de San Miguel i San Hermolao, patrons de la vila.
Monument
L'església parroquial de l'Assumpció de Llucena es va construir entre 1715 i 1739 en estil neoclàssic amb reminiscències barroques. Conserva el seu retaule i la seva façana d'època, a més d'una cripta, i acull el Museu d'Orfebreria del temple, que reuneix peces d'art sacre i pintures de diferents èpoques, un dels conjunts religiosos més notables de la comarca de L'Alcalatén.
Monument
L'ermita de Sant Antoni, amb la seva característica cúpula de teules vidriades blau cobalt, s'alça sobre un esperó rocós que domina el Barranc de la Pedrenyera, a la sortida de Llucena en direcció a Terol. L'ermitatge actual data de 1785 i es va aixecar sobre un d'anterior, ja que es coneix l'existència de la confraria de Sant Antoni de la Pedrenyera des del segle XIII. És una capella de planta poligonal a la qual s'accedeix per un atri d'arcs de mig punt rebaixats. Al costat seu es troba un antic edifici que va servir d'hospital de sang durant la primera guerra carlina. Al gener, durant les festes de Sant Antoni, es canten els goigs al sant i se celebren processons entre l'ermita i l'església de Nostra Senyora de l'Ascensió.
Monument
Ermita de Sant Miquel de les Torrocelles, al terme de Llucena (l'Alcalatén, Castelló). L'edifici, d'origen àrab, va ser utilitzat després pels cristians amb finalitats defensives; avui l'ermita i un antic castell formen un sol conjunt, on fan estació els pelegrins de Les Useres. És l'antiga capella del castell que van manar construir els Urrea als confins del seu feu per defensar-lo dels montesians (cavallers de l'orde de Montesa). Cada segon diumenge de maig se celebra una romeria fins a l'ermita.
Natura
Sender conegut com «la perla de la muntanya» que recorre antics molins d'aigua, horts i masies al costat del riu Lucena. Entre els molins que jalonen el terme es compten el Molí de l'Assut, el Molí de Ros i el Molí de Goçalvo, juntament amb cursos com la rambla de la Viuda i els barrancs de Batlle, Gorgas i Casotes, tributaris del riu Lucena, i l'indret conegut com el Salto del Caballo.
Monument
Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) de Llucena vinculat a la casa nobiliària dels ducs d'Híjar, un dels principals monuments històrics del municipi juntament amb les seves ermites i miradors.
Monument
Plaça central de Llucena amb porxos d'origen medieval, al voltant de la qual s'articula el nucli històric del poble i la seva gran església barroca del segle XVIII.
Natura
Zona de bany natural tradicional al riu de Llucena al seu pas per Llucena, visible des del mirador del carrer Metge Nebot al costat del pont de la Ruta dels Molins.
Monument
Antic graner del segle XVIII situat al costat del paratge de Les Eres, a l'entorn de carrers històrics com La Solana, al casc de Llucena. Conegut com el Graner de l'Almodí, s'aixeca a prop del que es creu que va ser l'Era de la Vila, i amb el temps va passar a utilitzar-se com a hospital.
Natura
Barranc sobre el qual s'aboca l'ermita de Sant Antoni, de cúpula barroca, un dels paratges naturals característics del terme de Llucena.
Fita
La vila va rebre el 1335 carta de població i fur propi de mans dels senyors d'Alcalatén, que van reconèixer així el pes assolit pel nucli a la vall alta del riu Llucena, en el camí cap al Penyagolosa.
Fita
Durant les guerres carlines, a la primera meitat del segle XIX, Llucena va prendre partit pels isabelins i va resistir diversos setges en ple territori dominat per Ramón Cabrera; en recompensa va rebre el títol d'Heroica Villa, que llueix al seu escut.
Fita
El municipi va afegir al seu nom el cognom del Cid per distingir-se de les altres Llucenes del país, tot i que no hi ha constància documental que el cabdill castellà passés mai per aquesta vila de muntanya.
Gastronomia
Cocido de card silvestre amb llegum i productes del porc que aprofita una verdura de secà recollida als bancals; juntament amb el conill amb cargols i les farinetes defineix la cuina d'aquesta vila de muntanya.