Poble
Figueroles és un municipi ceramista de L'Alcalatén, amb 525 habitants, vora el riu Lucena entre Alcora i Lucena del Cid, a una altitud mitjana d'uns 370 metres. Va pertànyer a la tinença de l'Alcalatén i es va deslligar de la parròquia de Llucena el 1603, arribant a municipi propi el 1726 per voluntat del comte d'Aranda, de qui prenen nom la bassa i l'antic molí fariner, documentat a finals del segle XIV. En paratges com la Traguanta, amb les talaies de la Roca Naram i la Penya-Roja, o el barranc de les Olles, amb les seues masies i aljubs de pedra seca, s'aprecia el paisatge mediterrani del municipi. Conserva l'església renaixentista de San Mateo, construïda entre 1640 i 1651, i altars i retaules ceràmics del segle XIX repartits pels seus carrers.
Activitat
Figueroles celebra San Mateo i las Sagradas Reliquias, la seva festa patronal principal, el 21 i 22 de setembre; també festeja San Antonio Abad al gener i la Candelaria i San Blas el 2 i 3 de febrer, amb la tradicional coca de San Blas.
Monument
L'església parroquial de San Mateo, a la plaça de l'Església de Figueroles, és un temple d'estil renaixentista construït entre 1640 i 1651, catalogat com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit local). El seu campanar, de planta quadrada i 25 metres d'alçada, es va alçar el 1793 i llueix un rellotge de sol amb una inscripció que al·ludeix al malnom dels habitants del poble, «Escalda-sants». L'interior, d'una sola nau, conserva retaules de fusta dels segles XVII i XVIII i llenços de diverses èpoques restaurats per la Diputació de Castelló. Tot el conjunt va ser objecte d'una restauració entre 1993 i 2003, que també va afectar el campanar. La parròquia pertany a la diòcesi de Sogorb-Castelló, dins de l'arxiprestat de San Vicente Ferrer, amb seu a Lucena del Cid.
Monument
El Molí Vell, també anomenat molí del comte d'Aranda, s'alça vora el riu Lucena al terme de Figueroles, a L'Alcalatén. Està documentat des de finals del segle XIV, quan pertanyia al senyor feudal d'Alcalatén, la qual cosa el converteix en un dels elements més antics i característics del paisatge del municipi. Avui forma part de la ruta de senderisme etnogràfic de Figueroles, que recorre el seu patrimoni rural.
Natura
El riu Lucena, també anomenat riu d'Alcora, neix al massís del Penyagolosa, al terme de Xodos, i és afluent per la dreta de la rambla de la Vídua. Després de passar prop de Lucena del Cid, on antigament va moure molins com el del Ros, continua cap al nord-oest fins al terme de Figueroles, on queda retingut a l'embassament d'Alcora; es considera una de les meravelles naturals de la comarca de L'Alcalatén. Els seus últims quilòmetres el porten fins a la desembocadura a la rambla de la Vídua, prop de la capital comarcal. En conjunt recorre 39 quilòmetres, descendint des dels 1.200 metres d'altitud del seu naixement fins als 300 de la seva desembocadura.
Monument
L'ermita, situada als afores de Figueroles, al conegut com a Camino del Calvario, forma, junt amb el via crucis, un conjunt catalogat com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit local). El calvari, de catorze estacions representades en ceràmica, data de finals del segle XVII i principis del XVIII, amb una reforma important al segle XIX; les seues dues últimes estacions s'adossen a la mateixa façana de l'ermita, un edifici petit, de parets blanques i teulada piramidal. A l'interior es venera una talla de Crist, rèplica de l'original de finals del segle XVII, realitzada als anys quaranta després de la destrucció d'aquella durant la Guerra Civil. Des de finals del segle XVII s'hi celebra, el dilluns següent al diumenge de Pentecosta, la festa del Santíssim Crist del Calvario.
Natura
Mirador de Figueroles amb vistes sobre la vall del riu Lucena i la comarca de L'Alcalatén. En la mateixa elevació del Tossalet s'alça l'ermita del Calvario, del segle XVII i catalogada com a bien de relevancia local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit local), el recinte de la qual engloba també el calvari i el cementeri; a l'interior es venera un crist crucificat al qual la població atribueix desitjos concedits.
Monument
Les torres de guaita de Peña-Roja i Roca Naram, antigues talaies accessibles a peu des de Figueroles, estan vinculades al sistema defensiu medieval de la vall del riu Lucena. S'aixequen a la zona de la Traguanta i es consideren emblemes del paisatge del municipi, ja que des d'elles es divisen la ciutat de Castelló i el mar Mediterrani.
Natura
Restes d'un edifici de caràcter defensiu situades al paratge del Castellar, al terme de Figueroles.
Curiositat
Els carrers de Figueroles conserven una sèrie d'altars i retaules ceràmics del segle XIX amb escenes religioses, a més d'un rellotge de sol amb una inscripció en valencià a l'església de Sant Mateu.
Monument
La Casa de los Colegiales és una casa senyorial del segle XVII, edificada el 1608, situada al terme de Figueroles, a l'Alcalatén. A l'interior conserva una capella-oratori amb frescos que daten de 1726, un dels conjunts pictòrics més antics del patrimoni civil del municipi.
Natura
La Roca Naram i la Penya-Roja són formacions rocoses de Figueroles, a la comarca de l'Alcalatén (Castelló), situades vora el riu Lucena, a la zona de la Traguanta. Considerades emblemes del paisatge del municipi, actuen com a talaies des de les quals s'albiren Castelló i el Mediterrani.
Activitat
Les festes patronals de Figueroles en honor a San Mateo i les Sagrades Relíquies se celebren els dies 21 i 22 de setembre, amb concursos de paella, menjars populars, revetlles, vaquilles i altres activitats culturals i esportives.
Monument
Torre declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) situada a l'entrada del poble, un dels elements defensius medievals més ben conservats de Figueroles.
Natura
Barranc de ribes poblades de pins i carrasques on es conserva un antic aljub de pedra que forma una cova natural. En els seus paratges es conserven també antigues masies amb aljubs de pedra seca, construccions tradicionals lligades a l'aprofitament de l'aigua en aquesta zona de la comarca de L'Alcalatén.
Natura
Bassa situada en un antic pas reial que unia les terres de l'Alcalatén amb l'Aragó, hàbitat d'una població de tritons, espècie protegida.
Fita
El temple del lloc havia estat erigit en parròquia l'any anterior i el dissabte de Rams de 1603 es va deslligar definitivament de la jurisdicció eclesiàstica de Llucena, primer pas cap a l'autonomia del poble.
Fita
Per voluntat del comte d'Aranda, senyor d'Alcalatén, el lloc es va separar el 1726 de Llucena i va constituir municipi propi, amb terme, justícia i jurats independents de la vila de la qual havia depès.
Gastronomia
Coca molt fina de farina, oli, sucre i aiguardent que es fa per a les festes del poble; juntament amb el rotllet tou, de massa d'ou i sucre, forma la rebosteria casolana d'aquest petit municipi ceramista.