Quadern de bitàcola · 10 indrets

Què veure i què fer a Fanzara

Què veure i què fer a Fanzara (El Alto Mijares, Castelló): 10 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 2 Gastronomia

Pobles a prop de Fanzara

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › El Alto Mijares › Fanzara

Què veure i què fer a Fanzara

Fanzara
Poble
Fanzara és un municipi de la comarca de l'Alto Mijares, a la província de Castellón, amb 295 habitants (INE 2025), situat en una vall als peus del río Mijares, a 239 metres d'altitud i envoltat de grans extensions de pineda i alzinar. L'origen de la població es remunta a la dominació musulmana, tot i que hi ha restes anteriors íberes i romanes; el 1259 el rei Jaume I la va donar a la seva esposa Teresa Gil de Vidaure i al fill de tots dos, Pere. És un municipi de llengua castellana, tot i que la seva proximitat a localitats valencianoparlants com Onda el situa en frontera lingüística. L'agricultura de secà ha donat pas als cítrics de regadiu, mentre bona part de la població treballa en la ceràmica de Onda. Municipi conegut avui pel seu museu d'art urbà a l'aire lliure.
Museu de Arte Urbano de Fanzara (MIAU)
Monument
Museu Inacabat d'Art Urbà de Fanzara, un museu a l'aire lliure amb murals pintats a les façanes del poble des del 2013.
Festes de Fanzara
Activitat
Fanzara celebra les seves festes patronals el segon diumenge d'octubre, en honor del Santo Sepulcro, la Virgen de Montserrat i San Roque, amb bous al carrer, àpats de germanor i processó fins a l'ermita.
Castell àrab de Fanzara
Monument
Castell d'origen àrab del segle XIII a Fanzara, el nucli urbà del qual conserva un traçat musulmà de carrers estrets i concèntrics. De planta irregular i allargada, adaptada al cim del turó, va pertànyer al senyoriu d'Abuceit; Jaume I el va lliurar al seu fill Pedro l'any 1259, va passar a Jaime de Jérica el 1272 i el 1417 ja era propietat de la Casa de Segorbe. Avui està en ruïnes: ha desaparegut el recinte superior i només en queden fragments de muralla i la base de la torre principal, a l'entorn de la qual s'han trobat restes de l'edat del bronze, ibers i islàmics.
Bassots del riu Fanzara
Natura
Zona de bany d'aigües transparents sota el pont de Fanzara, un dels paratges naturals de la comarca de l'Alto Mijares.
Ermita de el Santo Sepulcro de Fanzara
Monument
Ermita situada en un turó envoltat de pins que domina el paisatge de Fanzara des del segle XVIII. És el centre de la festa patronal del poble, celebrada el segon diumenge d'octubre en honor del Santo Sepulcro, la Virgen de Montserrat i San Roque, que culmina amb una solemne processó fins a l'ermita en què la imatge és portada per costalers pels carrers del poble.
Església de la Asunción de Fanzara
Monument
L'església de la Asunción de Fanzara, d'estil barroc, es va aixecar al centre del recinte històric de la localitat, conclosa el 1682 sobre un temple anterior més modest; el 1742 s'hi va afegir la capella de la Comunió i el 1753 la sagristia. És de nau única amb sis trams, capelles laterals entre els contraforts i presbiteri poligonal, coberta amb volta de canó i llunetes que a la capçalera esdevé estrellada, decorada amb esgrafiats florals. La façana, en un lateral, es mostra despullada llevat de la portada, flanquejada per pilastres dòriques i jòniques superposades, i pel campanar de planta quadrada i dos cossos. La capella de la Comunió té planta de creu grega amb cúpula sobre tambor. Va pertànyer fins al 1960 a la diòcesi de Tortosa, sent la seva única parròquia de llengua castellana.
La donació de Fanzara a Teresa Gil de Vidaure
Fita
Jaume I va lliurar el 1259 el castell i el lloc, abans del senyoriu d'Abú Zayd, a Teresa Gil de Vidaure i al fill que va tenir amb ella; la donació va lligar el poble a un llinatge que va marcar la història de l'interior valencià.
Els pastizos de Fanzara
Gastronomia
Pastissets farcits de moniato o cabell d'àngel que es fornegen per Nadal; juntament amb els rosegons, les magdalenes i la coca d'ametlla formen la rebosteria casolana d'aquest poble del Millars.
L'olla de cards
Gastronomia
Bullit de card silvestre, col i altres verdures del bancal amb productes del porc, plat d'hivern de la vall; a les festes es cuinen en canvi la paella de conill i pollastre i l'arròs al forn.