Poble
Costur és un municipi de la comarca de L'Alcalatén, a la província de Castelló, amb 511 habitants. Les primeres restes trobades, una làpida sepulcral romana i monedes àrabs de l'època del rei sarraí de Saragossa Omadedaulat (1109-1129), precedeixen la seua integració, després de la conquesta cristiana, a la Tinença de l'Alcalatén cedida per Jaume I a Ximén de Urrea el 1233; va formar part després de la casa comtal d'Aranda i, des de 1798, del patrimoni dels ducs d'Híjar, fins a segregar-se de L'Alcora com a municipi independent el 1889. Conserva un tram de calçada romana al Camí dels Bandejats, una església amb pica baptismal romànica i capelles ceràmiques repartides pel poble, i en festes prepara l'almuderra, un dolç de carabassa.
Activitat
Costur celebra San Antonio Abad el cap de setmana més proper al 17 de gener, amb foguera, benedicció d'animals i repartiment del rotllo de San Antonio; les seves festes patronals d'agost estan dedicades a la Asunción de la Virgen i al Santísimo Cristo del Calvario.
Monument
Antics forns de calç de Costur, que formen part del patrimoni etnològic tradicional de la comarca de l'Alcalatén.
Natura
Paisatge agrícola de la comarca de l'Alcalatén, amb camps de vinyes, ametllers, oliveres, garrofers i cereals. Al terme de Costur, que representa bé aquest paisatge, l'oliverar i l'ametller han anat guanyant terreny a la vinya, la figuera i el garrofer, cultius que durant segles van ser la base de l'economia local juntament amb la ramaderia. Avui l'agricultura ha perdut pes davant altres activitats: la majoria dels veïns de Costur treballa a les fàbriques de taulells de la veïna Alcora, encara que el mosaic de cultius continua definint el paisatge que es veu en recórrer la comarca.
Natura
Conjunt de fonts tradicionals repartides pel terme de Costur, dins de la comarca de l'Alcalatén.
Natura
Cavitat subterrània de Costur amb formacions calcàries com estalactites, un dels atractius naturals menys coneguts d'aquest petit municipi de l'Alcalatén.
Natura
El Tossal del Cabeço, el punt més alt del terme de Costur i accessible per senda, permet albirar gairebé tot el terme municipal i una àmplia extensió de terreny en direcció al Penyagolosa, dins la comarca de l'Alcalatén.
Monument
Petita capella rectangular de parets emblanquinades i coberta a la qual s'accedeix per un viacrucis, situada al Calvari de Costur al costat d'altres capelles ceràmiques dedicades a Sant Josep i Sant Miquel.
Monument
L'església parroquial de San Pedro Mártir, a Costur, comarca de l'Alcalatén, és un temple catòlic catalogat com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local al País Valencià). Va començar sent una ermita i va assolir l'actual estatus de parròquia el 1785, quedant adscrita a l'arxiprestat de San Vicente Ferrer, de la diòcesi de Sogorb-Castelló, sota l'advocació de San Pedro Mártir de Verona. És un edifici de façana àmplia i dimensions reduïdes, amb planta de tres naus, la central de més alçada, amb una ornamentació interior escassa en què destaca sobretot la pica baptismal, d'origen romànic, procedent de l'ermita de San Salvador del Castillo de Alcalatén, i una campana modernista d'acústica excepcional.
Natura
Cova de Costur amb estalactites i estalagmites ben conservades, prop del Cabezo, el punt més alt del municipi amb vistes al Penyagolosa. S'hi pot practicar espeleologia, una de les activitats que ofereix aquest paratge del terme municipal.
Curiositat
Costur es va separar de l'Alcora el 1889 per convertir-se en municipi independent; conserva monedes àrabs del segle XI i una pedra sepulcral romana.
Activitat
Festes patronals de Costur en honor a l'Assumpció de la Mare de Déu i al Santíssim Crist del Calvari, celebrades al mes d'agost i considerades les festes més importants de la localitat. Inclouen una processó vespertina que congrega tots els veïns, a més de bous, balls i menjars populars.
Monument
Església del centre del poble que conserva una pila baptismal romànica, a més de petites capelles ceràmiques dedicades a Sant Josep i Sant Miquel repartides pel municipi.
Curiositat
Costur va assolir l'autonomia municipal el 1889 en segregar-se de l'Alcora, després d'haver conservat troballes prèvies com una làpida sepulcral romana i monedes àrabs del rei sarraí Omadedaulat de Zaragoza (1109-1129).
Monument
Tram d'antiga calçada romana conservat al Camí dels Bandejats, un dels vestigis arqueològics que testimonien l'ocupació històrica del terme de Costur.
Fita
Extingida la línia dels comtes d'Aranda, el lloc va passar als ducs d'Híjar juntament amb la resta de l'antic senyoriu d'Alcalatén; continuaria sent aldea de L'Alcora fins a finals del segle XIX.
Gastronomia
Dolç casolà elaborat amb carbassa que es prepara a les festes del poble, juntament amb el codonyat de codony; entre els plats salats destaca l'arròs amb peres roges, cuinat amb les peres del secà local.