Poble
Vinaròs és una vila costanera del nord de la província de Castelló, capital de la comarca del Baix Maestrat, amb 30.529 habitants (INE 2025). Va nàixer com a alqueria islàmica i es va convertir en poblat cristià després de la conquesta de Peníscola per Jaume I el 1233; durant la Guerra Civil va ser ocupada per l'exèrcit sollevat el 15 d'abril de 1938. Conserva l'església arxiprestal de la Virgen de la Asunción, del segle XVI, i l'ermita de la Virgen de la Misericordia. El seu port, la primera pedra del qual es va col·locar el 9 de febrer de 1866, i platges com la del Fortí i la de Fora Forat completen el passeig per la vila. És cèlebre pels seus llagostins, entorn dels quals se celebren a l'agost les Festes del Llagostí.
Natura
Litoral mediterrani de la comarca del Baix Maestrat, entre Vinaròs i Peníscola.
Curiositat
La gastronomia d'El Baix Maestrat té en el llagostí de Vinaròs i la carxofa de Benicarló dos dels seus productes més reconeguts. El llagostí, capturat diàriament de forma artesanal per la flota pesquera de Vinaròs, arriba fins als 20 centímetres en els exemplars grans, amb tons rosats i marrons i bandes transversals a l'abdomen; el seu sabor, dels més apreciats de la península, s'atribueix a la baixa salinitat d'aquestes aigües. La carxofa de Benicarló, de forma xata i compacta amb un característic clotet, compta amb Denominació d'Origen Protegida des de 2003 i es conrea també a Càlig, Peníscola i Vinaròs entre octubre i juny.
Activitat
Vinaròs celebra San Sebastián, el seu patró, el 20 de gener, amb una romeria anual a la seva ermita; la Virgen de la Misericordia, patrona, el primer diumenge de juny; i la fira i festes de San Juan i San Pedro del 19 al 29 de juny.
Monument
Església arxiprestal de Nostra Senyora de l'Assumpció de Vinaròs (Castelló), principal patrimoni artístic de la ciutat. Es va construir entre 1586 i 1597 en estil gòtic valencià i renaixentista, amb 45 metres de llarg per 23 d'ample; el seu campanar es va rematar el 1660. La façana barroca, obra de 1698 a 1702 en forma de façana-retaule, té dos parells de columnes salomòniques de capitell corinti i una fornícula superior amb una escultura de l'Assumpció del mestre Serrano. El temple, de nau única amb capelles laterals i presbiteri semioctogonal cobert per una volta estrellada de sis puntes pròpia del gòtic tardà valencià, incorpora també la capella de la Comunió (1657-1667). Va ser declarada monument historicoartístic el 14 d'octubre de 1978.
Activitat
El carnaval de Vinaròs és un dels més coneguts de la costa mediterrània, reconegut com a Festa d'Interès Turístic Autonòmic el 22 de febrer de 2007. Malgrat la seva llarga tradició, va ser prohibit durant el franquisme, i des de 1983 s'han recuperat aspectes perduts i incorporat nous elements a la celebració. Ha rebut diversos reconeixements, com el premi Alé Vinarossenc el 2004 i el guardó a millor festa de la província als Premis Onda Cero Castelló de 2011, i l'ajuntament i la diputació de Castelló impulsen actualment la seva candidatura per assolir la declaració de Festa d'Interès Turístic Nacional.
Activitat
La Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere és la festa major de Vinaròs (el Baix Maestrat, Castelló), en honor de Sant Joan i Sant Pere. Se celebra del 19 al 29 de juny, combinant la fira d'estiu amb els actes festius i religiosos propis de les festes patronals de la localitat.
Monument
Ermita situada als afores de Vinaròs, a uns 700 metres del nucli urbà, aixecada per acord dels llauradors després de deslliurar-se d'una plaga de llagosta, agraïts a Sant Gregori. Es va contractar l'arquitecte vinarossenc Pere Gonel: la primera pedra es va col·locar el 9 de maig de 1780, la façana va quedar acabada el 1781 i la decoració interior no es va rematar fins al 1799. Té planta de creu grega, amb el creuer cobert per una cúpula sobre petxines. El retaule major, obra de J.B. Nicolau, representa Sant Antoni Abat coronant el conjunt, amb Sant Abdó i Sant Senén als laterals i Sant Gregori a la fornícula central. Utilitzada com a magatzem municipal durant bona part del segle XX, va ser rehabilitada el 2001 i el 2002. És un dels temples menors del patrimoni religiós de Vinaròs, juntament amb les seves torres de vigilància costanera.
Monument
Antiga ermita fortificada al segle XVI i ampliada entre 1715 i 1721, coneguda també com a ermita dels Sants Patrons, que conserva grans murals ceràmics i frescos restaurats recentment.
Fita
El document fundacional del lloc, aleshores anomenat Bynalaroç, va organitzar el poblament cristià vora el mar; la fidelitat de la vila a la Corona durant les Germanies li va valer el títol de vila el 1540.
Fita
Les tropes franquistes van arribar al mar a Vinaròs el 1938 i van partir en dos la zona republicana, deixant Catalunya separada del centre i del sud; va ser un dels cops decisius de la Guerra Civil al front del Llevant.
Gastronomia
Llagostí capturat per la flota d'arrossegament del port als fons de sorra i fang davant la desembocadura del Sénia; es menja simplement bullit o a la planxa i és l'emblema culinari de la ciutat.