Poble
Ulldecona és una vila del Montsià, a la província de Tarragona, amb 6714 habitants. El seu castell, en zona fronterera amb els sarraïns després de la reconquesta, va passar dels Montcada als Cavallers Hospitalers el 1173 i hi va tornar el 1191; el 1274 els primers pobladors, al costat de la fortalesa a Ulldecona Vella, van obtenir permís per traslladar-se a la vall i fundar el municipi actual. La vila va ser assetjada el 1463 i el 1465 per la seva fidelitat a la Diputació catalana, i ocupada per les tropes franceses entre 1810 i 1813. A la serra del Godall es troba la major concentració d'art rupestre llevantí de Catalunya, catorze abrics amb més de 400 figures de fins a 10.000 anys d'antiguitat.
Monument
Conjunt fortificat situat dalt del Puig del Castell, a Ulldecona (Montsià), a la vora del riu de la Sénia, límit actual entre Catalunya i el País Valencià. Probablement d'origen àrab, va passar el 1148 a la família Montcada de Tortosa; el 1173 va passar a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que el 1180 va rebre l'encàrrec d'aixecar un nou castell cristià. Situat a la frontera amb els musulmans, patia atacs continus, per la qual cosa el 1191 els hospitalers van retornar-ne la custòdia als Montcada; va formar part d'aquesta frontera fins que les campanyes de Jaume I a València, iniciades cap al 1230, la van desplaçar cap al sud. Consta avui d'un recinte doblement emmurallat, una torre rodona, una altra de quadrangular de l'Orde de Malta, una església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i ruïnes d'altres construccions desaparegudes.
Monument
Casa del comanador hospitaler d'Ulldecona, construïda al segle XV com a seu administrativa de la comanda creada el 1227, amb Ramon de Cervera com a primer comanador; només conserva la façana gòtica, ja que l'interior va desaparèixer en passar a mans privades quan la comanda es va extingir el 1851.
Curiositat
Conjunt d'abrics amb art rupestre prehistòric al terme d'Ulldecona, part de l'art rupestre de l'arc mediterrani, Patrimoni Mundial de la UNESCO. Està format per deu abrics rocosos situats a la partida d'Ermites, en la vessant sud-est de la serra de Godall, prop de l'ermita de la Pietat, on s'ubica el Centre d'Interpretació d'Art Rupestre, inaugurat el 2005 i gestionat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ofereix visites guiades a l'abric I. La majoria de les pintures pertanyen a l'estil llevantí postpaleolític i representen escenes de caça, amb cérvols, cabres, bòvids, arcs, fletxes i figures humanes -arquers i figures femenines, entre altres- presents a gairebé tots els panells.
Activitat
La Festa Major d'Ulldecona se celebra al costat de l'església gòtica de Sant Lluc, iniciada el 1373, en una vila on el 1836, durant la primera guerra carlina, les partides de Ramon Cabrera van derrotar les forces liberals.
Activitat
La Festa Major d'Hivern d'Ulldecona se celebra al costat de l'església gòtica de Sant Lluc, iniciada el 1373, en una vila que conserva abrics amb art rupestre prehistòric inclosos al Patrimoni Mundial de la Unesco.
Activitat
La Fira de l'Oli del Montsià se celebra a Ulldecona, terme on creix l'Olivera Farga de l'Arion, una olivera mil·lenària de la qual s'extreu oli d'arbres centenaris.
Monument
L'ermita d'Ulldecona acull la imatge de la Verge de la Pietat, patrona d'aquesta vila del Montsià on el 1836, durant la primera guerra carlina, les partides de Ramon Cabrera van derrotar les forces liberals. L'antiga imatge i la mateixa ermita van ser destruïdes l'estiu de 1936, durant la guerra civil; l'artista local Vicent Barrera en va tallar l'actual el 1939, beneïda solemnement el 31 d'agost d'aquell any i portada després en romeria fins a l'ermita. Des d'aleshores, cada primer diumenge de la setmana del 12 de setembre se celebra la festa de la Pietat, i cada cinc anys -els acabats en 4 i 9- les Festes Quinquennals, quan els veïns pugen a cercar la imatge i la passegen durant nou dies pels carrers del poble, engalanades amb vànoves i motius florals.
Fita
El 1836, durant la Primera Guerra Carlina, les partides de Ramon Cabrera hi van derrotar les forces liberals. El terme, a la frontera amb el País Valencià i al peu del Montsià, va ser escenari recurrent de la guerra de guerrilles al baix Ebre.
Monument
Temple gòtic iniciat el 1373 que presideix el nucli antic, als peus del turó coronat per la fortalesa. Al seu costat, el municipi conserva arquitectura modernista de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, dins d'un casc urbà d'origen medieval.
Gastronomia
Olivera de varietat farga amb un tronc de perímetre excepcional a la qual s'atribueix una edat superior al miler d'anys, a la finca de l'Arion. És l'exemplar més conegut del conjunt d'oliveres monumentals del qual s'extreu l'oli d'arbres mil·lenaris.