Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Benicarló

Què veure i què fer a Benicarló (El Baix Maestrat, Castelló): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

Quan anar a Benicarló: calendari de festes

Març: Falles de Benicarló (15-19 de març)

A quina distància del centre de Benicarló és cada lloc

Falles de Benicarló 50 m

Pobles a prop de Benicarló

Què veure a Peníscola 6,8 km · 9 llocs
Què veure a Vinaròs 7,3 km · 12 llocs
Què veure a Càlig 7,5 km · 6 llocs
Què veure a Santa Magdalena de Pulpis 12 km · 2 llocs
Què veure a Sant Jordi 13 km · 2 llocs
Què veure a Cervera del Maestre 13 km · 6 llocs
Què veure a Alcanar 15 km · 14 llocs
Què veure a Traiguera 16 km · 5 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › El Baix Maestrat › Benicarló

Què veure i què fer a Benicarló

Benicarló
Poble
Benicarló és un municipi costaner d'El Baix Maestrat, a la província de Castelló, cèlebre per les seves carxofes, amb 30.296 habitants. Les restes més antigues d'ocupació es troben als poblats ibers de la Tossa i el Puig de la Nau, amb muralles encara visibles als afores. El nucli va néixer com a Beni-Gazlum, alqueria musulmana de Peníscola, i després de la reconquesta va rebre carta pobla de Jaume I el 1236; va pertànyer a l'Orde del Temple i després a la de Montesa, que va impulsar un període de creixement, i el 1370 Pere el Cerimoniós li va concedir el dret d'embarcar mercaderies sense pagar tribut. Va ser lleial al rei durant les Germanies, la qual cosa li va valer el 1523 el títol de vila, i va patir assalts de pirates turcs i una epidèmia de pesta.
Falles de Benicarló
Activitat
Les Falles de Benicarló, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, se celebren entre l'última setmana de febrer o la primera de març i el dia de San José, el 19 de març, amb la cavalcada del Ninot, la plantà, cercaviles, mascletades, focs artificials, l'ofrena floral i la cremà final. És l'únic poble del Baix Maestrat i de tot el nord de Castelló on se celebra aquesta festa, per la qual cosa a Benicarló es planten les falles més septentrionals del món. Se celebren ininterrompudament des de 1973, quan un grup de veïns, convidat l'any anterior per la falla valenciana Poeta Altet Benicarló a viure la festa de primera mà, va fundar la primera comissió fallera local. El 2014 la festa va ser declarada de Interés Turístico Autonómico (declaració de festa d'interés turístic autonòmic).
Convent de San Francisco (MUCBE) de Benicarló
Monument
Convent barroc de franciscans descalços fundat el 1578 per Fra Cristóbal de la Plaza, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), que després de servir com a escola, hospital de caritat i quarter de la Guàrdia Civil acull avui el Museu de la Ciutat de Benicarló. De l'edifici original del segle XVI en queden pocs vestigis, ja que les successives intervencions van deixar la fàbrica actual, del segle XVIII. S'organitza al voltant d'un claustre petit amb l'església en un dels seus costats: una sola nau de quatre trams amb volta de canó i capçalera pentagonal a l'interior. La façana barroca remata en forma mixtilínia, amb òculs i un campanar d'espadanya d'un sol cos. El 1995 va començar la seva rehabilitació amb l'Escola Taller Convent de Sant Francesc, i el 2005 s'hi va inaugurar el museu.
La carta pobla de Benicarló
Fita
Jaume I va atorgar el 1236 carta de població al lloc, hereu de l'alqueria andalusina de Beni-Gazlum; durant segles va dependre de Peníscola i no va aconseguir plena autonomia municipal fins a l'Edat Moderna.
Carxofa de Benicarló
Gastronomia
La carxofa de Benicarló és una denominació d'origen protegida que empara el cultiu d'aquesta hortalissa a la comarca castellonenca del Baix Maestrat, a les localitats de Benicarló, Cálig, Peníscola i Vinaròs, entre les terres sorrenques properes al mar. Es tracta d'una carxofa de la varietat blanca de Tudela, de cor tendre i sense pelussa, que es conrea d'octubre a juny i es reconeix per la seva forma xata i compacta. El conreu és tradicional a la zona des de com a mínim el segle XVIII, quan la va citar el botànic Antonio José de Cavanilles, tot i que la producció a gran escala no va arrencar fins a la dècada de 1940. La denominació d'origen es va aprovar el 1998 i va ser reconeguda com a protegida per la Unió Europea el 2003, i la vila li dedica les seves jornades gastronòmiques a l'hivern.