Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Peníscola

Què veure i què fer a Peníscola (El Baix Maestrat, Castelló): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Activitats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Peníscola és cada lloc

Torre Badum de Peníscola 5,5 km

Pobles a prop de Peníscola

Què veure a Benicarló 6,8 km · 5 llocs
Què veure a Santa Magdalena de Pulpis 8,8 km · 2 llocs
Què veure a Càlig 12 km · 6 llocs
Què veure a Vinaròs 14 km · 12 llocs
Què veure a Cervera del Maestre 15 km · 6 llocs
Què veure a Alcalà de Xivert 17 km · 7 llocs
Què veure a Sant Jordi 18 km · 2 llocs
Què veure a La Jana 21 km · 3 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › El Baix Maestrat › Peníscola

Què veure i què fer a Peníscola

Peníscola
Poble
Peníscola, en castellà Peñíscola, és una vila costanera emmurallada del Baix Maestrat, a la província de Castelló, amb títol de ciutat des de 1707 i integrada des de 2013 a la xarxa dels pobles més bonics d'Espanya. S'assenta sobre un tómbol, unit a terra per un istme de sorra, sobre el qual s'alça el casc antic dominat pel castell del Papa Luna, que separa dos trams de costa amb platges al nord i al sud. El terme inclou bona part de la serra d'Irta, que arriba al mar en penya-segats com el de la Badum; la ciutat s'alça a 5 metres sobre el nivell del mar, i el castell fins als 66. Té 8.774 habitants.
Castell de Peñíscola (Papa Luna)
Monument
Fortalesa templera construïda entre 1294 i 1307 sobre les restes d'una fortificació àrab anterior, de línies sòbries i sòlides pròpies de l'orde. El 1411 Pedro Martínez de Luna, el papa Benet XIII conegut com el Papa Luna, s'hi va instal·lar i la va convertir en palau i biblioteca papal, residència que va usar fins al 1423; el seu successor, Climent VIII, també hi va residir. Conserva la basílica papal, d'absis semicircular i volta de canó, la sala del tron, la cambra del conclave i l'estudi pontifici amb vistes al mar. Durant les Germanies i sota Felip II l'enginyer Juan Bautista Antonelli en va reforçar les defenses davant la pirateria berberisca. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 3 de juny de 1931, avui és propietat de la Diputació de Castelló.
Muralla de Peníscola
Monument
Recinte emmurallat renaixentista del nucli antic de Peníscola, obra de l'enginyer militar de Felip II Giovanni Battista Antonelli, acabada el 1578 per defensar la plaça de la pirateria berberisca; la seva traça recorda les muralles d'Eivissa.
Festes de Peníscola
Activitat
Festes patronals de Peníscola en honor de la Virgen de la Ermitana, celebrades a partir de la nit del 7 de setembre amb danses i processons; el poble també festeja Sant Antoni Abat el 17 de gener.
Ermita de Sant Antoni de Peníscola
Monument
L'ermita de Sant Antoni de Peníscola, del segle XVI, s'alça a la Serra d'Irta, sobre la muntanya de la Mola, a uns 400 metres d'altitud. El 1416 el papa Benet XIII va concedir indulgències a qui visités la capella primitiva; l'edifici actual es va iniciar probablement al segle XV, encara que la seva ampliació principal es va completar el 1684, any en què l'escultor Alexandre Guasch va fer el retaule central. De tipologia popular, el conjunt reuneix el temple, la casa de l'ermità i una hostatgeria al voltant d'un pati amb vistes al litoral. Cada diumenge següent a la Pasqua de Resurrecció, surt de Peníscola una romeria tradicional fins a l'ermita; Sant Antoni comparteix el patronatge de la vila amb la Mare de Déu de l'Ermitana.
Torre Badum de Peníscola
Monument
Torre talaia d'origen àrab reforçada al segle XVI, situada sobre un penya-segat de gairebé 100 metres al cap d'Irta, entre el barranc del Volante i la platja del Pebret, dins del terme de Peníscola.
La rendició de Peníscola a Jaime I
Fita
Després de la caiguda de Borriana, la plaça forta del penyal va capitular el 1233 davant de Jaume I sense necessitat de setge, i el rei la va descriure a la seva crònica com una de les claus del nord del regne; poc després va passar a mans de l'orde del Temple.
El trasllat de la cort pontifícia a Peníscola
Fita
Benet XIII, el Papa Luna, va instal·lar al castell la seva seu pontifícia amb la seva biblioteca, les seves relíquies i la seva cúria, i allí va resistir aïllat fins a morir el 23 de maig de 1423, sense renunciar mai a la seva condició de papa.
El suquet de peix de Peníscola
Gastronomia
El suquet de peix és un guisat mariner, fet tradicionalment en cassola amb diferents peixos i patata, típic de tota la costa dels Països Catalans; a la Catalunya Nord es diu bullinada, i a Peníscola rep el nom de remescló. Va néixer com un plat senzill però nutritiu que els pescadors cuinaven en arribar a casa amb els peixos que s'havien fet malbé durant la feina i no podien vendre a la llotja. Guisats de peix i marisc molt semblants, sense patata ni tomàquet, ja es preparaven a la Grècia antiga i es van estendre per tot el Mediterrani; d'aquesta família també formen part l'aziminu cors, la bullabessa occitana o la caldeirada portuguesa. Al port de Peníscola es prepara a més l'arròs negre i la fideuà.