Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Càlig

Què veure i què fer a Càlig (El Baix Maestrat, Castelló): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Gastronomia

Quan anar a Càlig: calendari de festes

Agost: Festes de San Lorenzo de Càlig (agost)

A quina distància del centre de Càlig és cada lloc

Torre de Càlig 50 m
Ermita de la Virgen del Socorro de Càlig 1,2 km

Pobles a prop de Càlig

Què veure a Sant Jordi 5,6 km · 2 llocs
Què veure a Cervera del Maestre 6,7 km · 6 llocs
Què veure a Benicarló 7,5 km · 5 llocs
Què veure a Traiguera 8,9 km · 5 llocs
Què veure a La Jana 9,8 km · 3 llocs
Què veure a Vinaròs 10 km · 12 llocs
Què veure a Peníscola 12 km · 9 llocs
Què veure a Santa Magdalena de Pulpis 13 km · 2 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › El Baix Maestrat › Càlig

Què veure i què fer a Càlig

Càlig
Poble
Càlig és un municipi de 2.042 habitants (INE 2025) d'El Baix Maestrat, a Castelló, sobre un turó de 123 metres vora el riu Sec o rambla de Cervera. Va formar part del terme del castell de Cervera, en senyoriu de l'Orde de l'Hospital entre 1234 i 1319 i després de Montesa fins al segle XIX; va ser repoblada per cristians el 12 de juliol de 1234 i es va erigir en vila independent l'11 de gener de 1540. El 1649 va ser saquejada durant la Guerra dels Segadors. Conserva una torre històrica i, a un quilòmetre del nucli, l'ermita barroca del XVIII de la Virgen del Socorro; al barranc que la separa de Vinaròs es va declarar el 2003 una microreserva de flora, i en les seues festes es preparen les farinoses, un dolç de farina, oli i sucre.
Torre de Càlig
Monument
Antiga torre de vigilància situada en ple nucli de població de Càlig, al carrer Major, catalogada com a bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). Data del segle XIII i ja en època medieval s'alçava prop de l'església, al centre de la vila. A la seua façana davantera llueix un escut de pedra amb la data de 1625, any en què es creu que es va reformar en profunditat, decorant-se la façana i afegint-se l'escut i altres grafismes a les sales interiors. De planta rectangular i sòlida construcció en maçoneria amb carreus a les cantonades i buits, té tres pisos, amb la primera planta coberta de volta de canó, el segon amb sostre de fusta i el tercer convertit en terrassa. Ha servit com a ajuntament, presó i magatzem, i hui és un centre cultural.
Festes de San Lorenzo de Càlig
Activitat
Festes patronals de Càlig en honor de San Lorenzo, el 10 d'agost, en què es preparen les farinoses, dolç casolà de farina, oli i sucre; el poble conserva a més l'ermita barroca del segle XVIII de la Virgen del Socorro.
Barranc d'Aigua Oliva de Càlig
Natura
Microreserva de flora d'1,5 hectàrees declarada el 2003 al barranc que marca el límit entre Càlig i Vinaròs, amb 109 espècies de flora vascular entre les quals destaquen carrasques i espècies endèmiques rares del Maestrat.
Ermita de la Virgen del Socorro de Càlig
Monument
Ermita situada a un quilòmetre de Càlig, envoltada per un dens paratge arbrat. La primera referència escrita a l'advocació de la Virgen del Socorro data de 1582, encara que d'aquella primera ermita només es conserva una part, integrada avui al bar del recinte; el santuari actual, d'estil neoclàssic amb pilastres rematades per ornaments decoratius, es va aixecar en l'últim terç del segle XVIII. A l'interior conserva frescos de gran bellesa cromàtica pintats per J. Oliet el 1826. El recinte compta a més amb hostatgeria, pous i zones d'esbarjo. És, segons els seus veïns, el lloc més estimat i emblemàtic de Càlig.
Les farinoses de Càlig
Gastronomia
Dolç casolà de farina, oli i sucre propi de les festes del poble, que comparteix taula amb els pastissets de moniato i les coques de Sant Antoni; entre els plats salats destaquen l'olla de cards i el suquet de cargols.