Poble
El Pinós, o Pinoso, és un municipi d'El Vinalopó Mitjà, a l'oest d'Alacant, limitant amb Múrcia, amb 8.523 habitants (INE 2025) i predomini lingüístic del valencià. El seu terme, de 126,9 km², està dominat al sud-est pel Cabezo de la Sal, un diapir de guix i sal de 893 metres explotat durant segles, i limita al nord amb la serra de Salinas i al sud amb la del Reclot, rica en marbre. El clima, fred i sec com el manxec, i la vegetació escassa marquen el paisatge. Les restes més antigues, del Paleolític Superior, van donar pas a un poblament estable a l'Edat del Bronze i a una intensa romanització, amb quatre viles localitzades. El 1296 Jaume II d'Aragó va incorporar la comarca al Regne de València. El municipi és cèlebre avui pels seus vins i la seva gastronomia.
Natura
El paisatge de vinyes que envolta El Pinós, a la comarca d'El Vinalopó Mitjà, s'estén sobre unes 3.830 hectàrees dedicades sobretot a la varietat monastrell, amb la qual s'elaboren vins negres d'alta graduació. El conreu de la vinya es va convertir en l'activitat més representativa del municipi ja el 1880, i el 2001 Pinoso era el major productor de vi de tota la província d'Alacant. D'aquest raïm autòcton procedeix també el fondillón, vi tradicionalment associat a la gastronomia local.
Natura
Afloriment salí natural al terme d'El Pinós, un paisatge singular amb 230 milions d'anys d'història geològica. Es tracta d'un diapir salí encara en explotació minera: del Cabezo de Sal del Pinoso s'extreuen 700 000 tones anuals de sal, mitjançant dissolució amb aigua; la salmorra resultant s'envia després a la salina de Torrevieja, on es completa el procés d'obtenció de la sal.
Curiositat
El Pinós, juntament amb Algueña i la Romana, és cèlebre per la seva tradició d'embotits, un dels productes gastronòmics distintius de la comarca del Vinalopó Mitjà.
Activitat
Les festes patronals d'El Pinós, de l'1 al 9 d'agost, honren la Virgen del Remedio, mentre que la seva pedania del Rodriguillo celebra per separat, cada 17 de maig, la festa de San Pascual Bailón.
Monument
L'església de San Pedro Apóstol d'El Pinós, la construcció de la qual va començar el 1743, es va reformar al segle XIX i s'alça a la Plaza de España, al centre del poble. És la parròquia del municipi i alberga la imatge de la Virgen del Remedio, patrona d'El Pinós, en honor de la qual se celebren les festes patronals entre l'1 i el 8 d'agost.
Monument
Torre dissenyada el 1887 per l'arquitecte alacantí José Guardiola Picó a petició de l'alcalde Francisco Rico Lucas. El rellotge, amb tres campanes i quatre esferes en una gàbia de ferro forjat, es va comprar a Madrid el 1899 per 11.000 pessetes i funciona de forma manual amb tres peses de 500, 200 i 100 quilos, que cal donar corda diàriament. S'alça sobre un petit turó de la part antiga, al costat de l'antic camí cap a Yecla i Villena.
Monument
Ermita de Santa Catalina, a El Pinós (Vinalopó Mitjà, Alacant), excavada a la roca d'un petit turó el 1989. Es va aixecar al mateix lloc on, entre 1926 i 1974, hi va haver un dipòsit d'aigua potable del municipi.
Natura
El Monte Coto de El Pinós és un paratge natural protegit davant l'impacte ambiental de les pedreres properes, envoltat d'una massa arbòria de pins i alzines. Al seu interior es troba l'Aula de la Naturaleza, centre d'educació ambiental que acull activitats divulgatives sobre el medi natural de la comarca del Vinalopó Mitjà.
Curiositat
El Pinós va néixer com el llogaret de Casas de Costa, depenent de Monòver fins que va obtenir el títol de vila reial el 1826. El casc urbà que va donar origen al poble pertanyia a Monóvar i rebia aquest nom; a començaments del segle XVIII amb prou feines comptava amb uns 20 habitants, que van créixer fins a superar el miler en menys d'un segle gràcies a la colonització agrícola de la zona. El 1826 el municipi es va independitzar de Monóvar en rebre la cèdula de Real Villa, fet que avui es commemora cada any amb la festa del Día del Villazgo.
Activitat
Festa d'El Pinós (El Vinalopó Mitjà, Alacant) que commemora la concessió de la cèdula de Real Villa i la consegüent independència municipal de Monòver, fet ocorregut el 1826. Se celebra cada any el diumenge més proper al 12 de febrer, data amb la qual el poble recorda la seva segregació i l'inici de la seva vida com a vila independent.
Activitat
Festes patronals d'El Pinós, a la comarca del Vinalopó Mitjà (Alacant), en honor a la Mare de Déu del Remei. Se celebren entre l'1 i el 8 d'agost, dates en què el municipi centra el seu calendari festiu anual en la seva patrona.
Fita
La fil·loxera va arribar tard a la vinya alacantina, ja entrat el segle XX, i va obligar a arrencar els ceps i replantar-los empeltats sobre peu americà. Moltes parcel·les de secà no es van replantar i van passar a l'ametller, que des d'aleshores comparteix paisatge amb el monastrell.
Gastronomia
Arròs de secà cuinat en paella amb conill trossejat, cargols serrans, tomàquet i romaní, sense gens de peix. Es fa amb llenya de sarment i és el menjar de les colles al camp i dels dies grans de les festes del poble.