Poble
Abanilla és un municipi de la comarca Oriental de la Regió de Múrcia, al costat de la frontera amb la Comunitat Valenciana, el nom del qual prové de l'àrab al-Bayada, 'la ciutat blanca'. Amb 6.256 habitants (INE 2025) i 235,62 km² de superfície, el seu punt més alt és la serra de Quibas, de 972 metres, on se situa un important jaciment paleontològic. El medi natural, típicament mediterrani amb tendència a estepari, està sembrat de pedreres, amb la major densitat d'explotacions d'àrids de tota la Regió, i combina savinars i timonedes a la serra d'Abanilla amb els saladars i tamarigars del riu Chícamo, la vall del qual acull a més petits oasis de palmeres datileres. Entre la seva fauna destaquen rapinyaires com l'àguila reial i el duc.
Monument
Església parroquial d'Abanilla, a la comarca murciana Oriental, al límit amb la Comunitat Valenciana. Consagrada pel cardenal Belluga el 1712, es distingeix per la seva cúpula blava semiesfèrica i per un retaule de fusta tallada. Ja al segle XIX se la menciona com a església parroquial del lloc al Diccionario geográfico, estadístico, histórico... de España de Pablo Riera y Sans.
Monument
El santuari de la Santa Cruz de Mahoya, a Abanilla (comarca Oriental, Murcia), es troba a tres quilòmetres del municipi i és la destinació de la processó de la Santísima Cruz durant les festes patronals, que se celebren entre el 23 d'abril i el 9 de maig, amb processó el dia 3 de maig.
Natura
El Chícamo és un riu de 31 quilòmetres que neix a la pedania murciana de Macisvenda i desemboca al Segura, del qual és afluent, dins una conca de 453 km². Al seu pas per Abanilla travessa un paisatge àrid de badlands, amb formacions erosives espectaculars com les d'El Salado Alto, que poden generar avingudes importants. La vegetació de ribera combina baladres, tamarius, canyissars, espart, farigola i romaní, propis d'un clima semiàrid; en un barranc tributari s'ha descobert una població de xops de l'Eufrates (Populus euphratica). Rep les aigües de les rambles Mascosa i Zurca, que baixen de la serra de Barinas, mentre a les zones de regadiu properes es conreen tomàquet, mongeta i carxofa.
Monument
Fortalesa islàmica aixecada al Lugar Alto, probablement sobre restes romanes, que juntament amb la mesquita i l'aljama va formar el nucli de l'Albanyala musulmana citada pel geògraf Al-Idrisi al segle XII. Avui se'n conserven les restes vora la gran imatge del Sagrat Cor que corona el turó.
Monument
Santuari aixecat vora el riu Chícamo al llogaret de Mahoya, construït el 1904 sobre una ermita anterior, que custodia el Lignum Crucis venerat a Abanilla des del segle XVI segons la tradició i després d'una llegenda de troballa vora una séquia.
Monument
Llarga escalinata decorada que puja fins al Lugar Alto, on s'aixeca una imatge del Sagrat Cor de Jesús de 7 metres d'alçada al costat de les restes de l'antiga alcassaba àrab, amb vistes sobre el paisatge d'horta i secà d'Abanilla.
Natura
Conjunt de palmerars que creixen a les rambles i els barrancs del municipi aprofitant l'escassa humitat del terreny, i que formen petits oasis coneguts com la "Palestina murciana" per la seva semblança paisatgística amb els oasis de l'Orient Pròxim.
Natura
Espai protegit d'interès geològic i botànic format per calcàries i margues que donen lloc a barrancs i crestes singulars, amb zones de càrcaves o "badlands" d'aspecte gairebé lunar llaurades per l'erosió de les pluges torrencials.
Curiositat
Aquesta pedania d'Abanilla deu el seu nom a un colon de cognom Alvarado que, després de residir a la ciutat veneçolana de Barinas, va comprar terres a la zona a començaments del segle XIX, va construir una casa i va retolar sobre la porta el nom de la ciutat americana on havia viscut.
Curiositat
Macisvenda, una de les pedanies més poblades d'Abanilla, se situa a només 5 km de la província d'Alacant, al centre-nord del municipi, sobre una petita superfície plana que continua en la depressió dels Hondones, sota la serra d'El Cantón (927 m) i sobre la conca d'Abanilla-Fortuna, amb vistes notables des dels barris que miren cap al desnivell. Amb 11,23 km², és una de les pedanies més extenses d'Abanilla, situada a 10 km del seu nucli urbà i a l'encreuament de camins cap a Algueña, El Cantón, Hondón de los Frailes i Hondón de las Nieves. A l'antiguitat va marcar la frontera entre els regnes d'Aragó i de Castella, i avui reparteix la seva població, més de 600 habitants, entre un extens terme d'horta i secà.
Curiositat
El nom d'Abanilla procedeix de l'àrab Al-Banyla o Albayada, que es pot traduir com a "ciutat blanca", en referència al color de les seves cases encalcinades al nucli històric.
Curiositat
Al carrer Major d'Abanilla es conserva una font d'aigües considerades curatives per la tradició popular, al costat d'un dels pocs safareigs públics que encara continuen en funcionament a la Regió de Múrcia.
Activitat
Festes de la Santíssima i Vera Creu d'Abanilla, declarades d'Interès Turístic Regional el 1986 i bien de interés cultural inmaterial (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya). Documentades des del 1598, són de les festes més antigues de la Regió de Múrcia. Inclouen la desfilada de Moros i Cristians de l'1 de maig i, el 3 de maig, la processó fins a l'ermita de la Santa Creu de Mahoya, en què una singular soldadesca escorta la patrona amb dispars d'arcabús des del 1770.
Activitat
Tradició recuperada a la pedania abanillera d'El Cantón, celebrada a mitjan Quaresma, en què el barri s'engalana completament per a l'ocasió.
Activitat
Celebració religiosa que inclou processons pel nucli històric, entre elles la del Diumenge de Rams, organitzada per les confraries locals de la vila.
Natura
Mahoya és una pedania del municipi d'Abanilla, a la Regió de Múrcia, situada a només tres quilòmetres de la localitat, a la vega coneguda antigament com La Huerta, nom amb què ja consta en documents del segle XVI. Va quedar ben comunicada amb el centre urbà després de la construcció, el 1917, del pont sobre el riu Chícamo, que històricament regava les seves horts, dins de les obres de la carretera d'Abanilla a Pinoso. Juntament amb Barinas i Macisvenda, és una de les pedanies més extenses d'Abanilla, i es reparteix entre nombrosos paratges, com el Camino del Molino, Benical -al costat del riu i de l'assut de Mahoya-, Los Barrancos o Las Contiendas, al límit amb Fortuna. El 1971 es va inaugurar el jardí al costat de la plaça i l'escola remodelades del poble.
Curiositat
Macisvenda, pedania d'Abanilla a la comarca murciana d'Oriental, va marcar a l'Antiguitat la frontera entre els regnes d'Aragó i Castella. Després de la conquesta cristiana, el territori va passar el 1281 al senyoriu de Ramón de Rocafull, el 1434 a l'Orde de Calatrava i va assolir la categoria de vila el 1501 sota els Reis Catòlics. Compta avui amb 623 habitants (2024) i conserva la parròquia de Sant Joan Baptista, construïda a començaments del segle XX. La travessa de nord a sud el riu Chícamo, que neix a l'aqüífer de Quibas i està declarat Lloc d'Interès Comunitari i Lloc d'Interès Geològic, en un paisatge semiàrid de matoll, palmeres datileres, romaní i farigola.
Curiositat
Durant el domini almohade del segle XII, Abanilla va pertànyer a Oriola i venia al seu mercat productes de tradició àrab com alajú, pa de dàtils, ametlles, figues, nous, mel i albercocs.
Monument
Antiga casa palauenca del nucli urbà d'Abanilla, amb una façana monumental coronada per un gran escut rococó que recorda el seu origen militar i nobiliari.
Monument
Residència noble d'Abanilla la portada de la qual documenta els vincles de la família Enríquez de Navarra amb la reialesa navarresa i la seva pertinença a l'Orde de Calatrava.
Monument
La Casa de la Encomienda de Abanilla (Murcia) és un antic edifici administratiu que servia de dipòsit de grans tributats, on l'Orde de Calatrava recaptava els delmes del municipi. Abanilla va passar a aquest senyoriu militar el 1434, quan un descendent dels Rocafull va cedir la vila a l'orde; els veïns es van oposar a aquesta cessió mitjançant nombrosos plets, i amb el temps el control de l'Encomienda es va anar diluint per la desusança de les obligacions tributàries.
Monument
Petita ermita situada en un promontori del camí de peregrinació a Mahoya, aixecada sobre l'emplaçament d'una antiga talaia àrab.
Monument
Edifici de l'ajuntament d'Abanilla construït el 1751, seu civil històrica del municipi a la plaça principal.
Monument
Restes de l'antiga vila emmurallada medieval d'Abanilla, entre les quals es conserva part de l'església gòtica de Sant Benet.
Monument
Temple parroquial de la pedania de Barinas construït el 1960 en substitució d'una ermita anterior, dedicat a la patrona del nucli.
Monument
El monument al Sagrat Cor de Jesús es va inaugurar el 26 de desembre de 1958 al punt més alt de Barinas, pedania d'Abanilla, i funciona a més com a mirador sobre el poblat. Es va aixecar amb l'ajuda de tot el veïnat, tal com recorda la placa col·locada a la seva base, que diu que el monument va ser construït amb l'ajuda i beneït amb l'entusiasme de tot el llogaret.
Monument
Safareig tradicional de la pedania de Barinas, alimentat per una font natural i testimoni de la vida comunitària del nucli.
Monument
Església aixecada després del 1900 a la part alta de la pedania de Macisvenda, dedicada al seu patró Sant Joan Baptista.
Monument
El monument al Sagrat Cor de Jesús es va inaugurar i beneir el 24 de juny de 1995 sobre un turó de Macisvenda, una de les pedanies més poblades d'Abanilla, on es va habilitar un mirador amb vistes sobre la pedania. La devoció al Sagrat Cor va arribar a la zona a través de les missions populars dels anys cinquanta, esteses per tota la Región de Murcia, i el monument continua rebent avui visites i ofrenes florals dels veïns.
Natura
Jaciment del plistocè inferior situat a la serra de Quibas, amb dipòsits fòssils de més d'un milió d'anys d'antiguitat de gran rellevància científica.
Natura
Canyó natural excavat per l'erosió a la pedania de La Umbría de la Zarza, un dels paratges més agrestos del terme d'Abanilla. Per ell discorre el río Chícamo, que travessa la gorja del Cajer -d'un paisatge que recorda al de Palestina- amb un cabal estacional: abundant en època de pluges i sec a l'estiu.
Natura
El paratge de Sahués, al terme d'Abanilla, és el lloc de naixement del río Chícamo, a la pedania de Macisvenda. Apreciat pel seu valor paisatgístic dins de la serra que envolta el municipi, forma part d'un conjunt de paratges naturals que inclou també el barranco del Cajer, a la Umbría.
Natura
Lleres estacionals que discorren pel terme d'Abanilla i tributen al río Chícamo. La rambla Mascosa, al costat de la carretera d'El Partidor a El Salado, recull les aigües que cauen al sud de Macisvenda i desemboca poc després a la rambla de la Zurca, una de les afluents més importants del Chícamo, que al seu torn recull les aigües de la zona de Barinas i dels badlands d'El Salado Alto, propensos a avingudes de gran magnitud.
Monument
Restes d'un antic assentament islàmic situat a la serra de Quibas, vinculat al topònim àrab del qual deriva el nom d'Abanilla.
Curiositat
La cuina local inclou embotits casolans, arròs amb conill i cargols, gachasmigas i tortilleras, a més de fruites de l'horta com albercocs, préssecs, llimones i dàtils.
Curiositat
Denominació geogràfica de vi reglamentada el 2003, que emparava la producció vitivinícola tradicional dels municipis d'Abanilla i Fortuna, a la zona oriental de la Región de Murcia. La normativa recomanava varietats negres com garnatxa, monastrell i tempranillo, i blanques com aïrén, merseguera, moscatell d'Alexandria, pedro ximénez, verdil i macabeu. Amb el temps la indicació geogràfica va deixar d'utilitzar-se, després del tancament de l'última bodega que elaborava vi acollit a ella.
Curiositat
La part del paratge d'El Carche que s'endinsa a Abanilla, compartida amb Jumilla i Yecla, conserva una parla de tradició valenciana entre part de la seva població.
Curiositat
Abanilla manté agermanament amb les localitats franceses de Villeurbanne, Sérvian i Diémoz, fruit dels vincles històrics de l'emigració local a França.
Curiositat
Versió alternativa sobre l'origen de la Creu de Mahoya que narra com dos soldats van deixar una creu de fusta vora una séquia i aquesta va tornar de manera prodigiosa al lloc després de ser traslladada al temple parroquial.
Curiositat
Després de l'expulsió dels moriscos de 1614, nombroses relíquies, fragments de Lignum Crucis i objectes passionaris es van repartir entre convents i esglésies de la comarca per reforçar el culte catòlic.
Curiositat
Club de futbol d'Abanilla que competeix en categoria preferent murciana; el municipi compta a més amb un poliesportiu i una piscina que acullen competicions de futbol sala de 12 i 24 hores a l'estiu.
Curiositat
El predicador valencià sant Vicent Ferrer va passar i va predicar per Abanilla i Fortuna el 1411, en un context de tensió religiosa entre mudèjars i cristians.
Activitat
Certamen de folklore que reuneix grups de dansa i música de diferents països a Abanilla durant la primera setmana d'agost.
Fita
El pacte signat a Alcaraz el 1243 entre els representants del regne de Múrcia i l'infant Alfons de Castella va incorporar Abanilla al domini castellà, obrint per a la vila dos segles d'estira-i-arronsa entre les corones veïnes.
Fita
Alfons X va concedir al segle XIII el senyoriu de la vila al cavaller Guillem de Rocafull en recompensa pels seus serveis; el seu llinatge la conservaria durant segle i mig abans de traspassar-la a un orde militar.
Fita
La sentència arbitral de Torrellas va repartir el 1304 el regne de Múrcia entre Castella i Aragó i va deixar Abanilla del costat valencià, una frontera movedissa que explica la petja lingüística i cultural encara visible al municipi.
Fita
La pau d'Almazán entre Castella i Aragó va tornar el 1375 la vila al regne de Múrcia després de set dècades d'adscripció valenciana, tancant un dels molts vaivens fronterers d'aquest racó del sud-est.
Fita
Un descendent dels Rocafull va lliurar el 1434 la vila a l'orde de Calatrava, que hi va establir una comanda i va governar el terme durant la resta de l'Edat Mitjana i tota l'Edat Moderna.
Fita
La concessió del títol de vila el 1501 va donar a la població jurisdicció i consell propis en els anys immediats a la conquesta de Granada, quan la frontera va deixar de ser una amenaça i el poblament es va poder estabilitzar.
Fita
El decret d'expulsió de Felip III va privar el 1613 Abanilla de bona part del seu veïnat, format en gran mesura per descendents de la població musulmana; el terme va trigar generacions a recuperar els seus braços i els seus conreus.
Fita
La facció carlina manada per Forcadell va entrar a la vila el 1837, durant la primera guerra carlina, en el curs de l'expedició que va recórrer el Llevant peninsular fustigant les poblacions lleials al govern liberal.
Gastronomia
La matança domèstica continua proveint els rebosts del municipi de botifarres, llonganisses i salsitxes curades a l'aire sec de la serra, que es rosteixen sobre sarments i acompanyen les gachasmigas i els arrossos de la casa.
Gastronomia
L'horta abanillera, regada pel Chícamo, dóna un albercoc de la varietat damasc de fama antiga, petit i molt aromàtic, que es pren fresc, en confitura i assecat al sol com a fruita d'hivern.
Gastronomia
La palmera datilera forma aquí un dels palmerars més septentrionals d'Europa i el seu fruit, dolç i carnós, es recull a la tardor; ha estat durant segles aliment de rebost i reclam de la rebosteria local.
Gastronomia
L'olivera comparteix el secà amb l'ametller i la vinya, i a les velles almàsseres del municipi es continua premsant a la manera antiga un oli que és la base de gairebé tota la cuina tradicional abanillera.
Gastronomia
El pereter és un dels fruiters característics de l'horta d'Abanilla: dóna una pera menuda i primerenca, molt sucosa, que es consumeix fresca a l'estiu i que figura sempre entre les postres de la taula local.