Poble
Algueña és un municipi del Vinalopó Mitjà, a la província d'Alacant, a l'extrem occidental de la comarca, sobre un altiplà d'uns 600 m accidentat al nord per la serra del Reclot. Documentada com Cañada de la Alheña en un memorial de 1470, el seu nom deriva de l'àrab alhinna, planta tintòria pròpia de la zona. Va pertànyer a Pinoso fins al 1933, quan es va segregar com a municipi independent amb la pedania de La Solana, després de créixer amb el secà i les pedreres fins a rondar els dos mil veïns a començaments del segle XX. La serra del Reclot, compartida amb Monòver, El Pinós i La Romana, alberga grans pedreres de marbre blanc que revesteixen la façana de la seva església, construïda el 1738 sota l'advocació dels Santos de la Piedra, Abdón y Senén. Té 1.328 habitants (INE 2025).
Activitat
Les festes patronals d'Algueña, al Vinalopó Mitjà (Alacant), se celebren l'última setmana de juliol en honor als sants Abdón i Senén, la festivitat conjunta dels quals cau el 30 de juliol i als quals està dedicada l'església parroquial del poble, construïda el 1738. El programa inclou desfilada de carrosses, gimcanes, un campionat de motociclisme en circuit urbà, torneigs dels jocs tradicionals de caliche i tanganilla, concursos de tir de guatlla, concerts, focs artificials i actes religiosos. Algueña viu a més amb intensa participació popular la Setmana Santa, en què processonen les confraries de Nuestro Padre Jesús i La Dolorosa, i celebra festes de barri dedicades a San Juan Bautista el 24 de juny i a San Pedro el 29.
Monument
Església parroquial d'Algueña, construïda el 1738, amb dues torres bessones quadrades afegides al segle XIX, una amb rellotge i una altra amb tres campanes. Té una àmplia nau central i una capella en un dels seus laterals. La vicaria rural de la localitat es va crear el 1828, per decret del bisbe d'Oriola, abans que la parròquia arribés a la seva configuració actual.
Monument
Les cases cova d'Algueña (el Vinalopó Mitjà, Alacant), repartides sobretot per les afores de l'actual nucli urbà, es remunten als orígens del municipi i van ser habitades com a habitatge habitual des de principis del segle XVIII, fins que els seus propietaris van anar construint o adquirint cases al poble. S'han conservat des de llavors com a segones residències, apreciades per les seves propietats isotèrmiques, que protegeixen del fred a l'hivern i de la calor a l'estiu.
Natura
Serra situada al nord d'Algueña, a l'altiplà de 534 metres d'altitud del Vinalopó Mitjà.
Curiositat
El nom d'Algueña deriva de l'àrab alhinna (henna), planta oleaginosa usada per a tints tèxtils, lligada a la flora del lloc. La referència documental més antiga data de 1470, quan el topònim apareix com a Cañada de la Alheña en una petició a Ferran el Catòlic per una disputa de límits. La localitat, amb parròquia pròpia des de 1738, va dependre de Pinoso fins que el fort creixement demogràfic de finals del segle XIX i principis del XX, amb 1.953 habitants el 1900, la va portar a independitzar-se el 1933.
Activitat
Les festes d'Algueña, a la comarca alacantina del Vinalopó Mitjà, se celebren l'última setmana de juliol en honor dels sants patrons Abdó i Senén, amb desfilades, motorisme i focs artificials. El programa inclou una desfilada de carrosses, gimcanes, un trofeu de motociclisme en circuit urbà, campionats de caliche-tanganilla, tirada de guatlla, castells de focs artificials, concerts i actes litúrgics.
Monument
L'església parroquial de Sant Josep d'Algueña data de 1828, quan el bisbe d'Oriola, Felipe Herrero Valverde, va decretar la creació d'una vicaria rural depenent de la parròquia de Monòver. Es va aixecar d'estil romànic sobre el solar d'una ermita anterior, amb trenta-dos metres de fons per dotze de façana, una gran nau central i una capella lateral. El seu tret més característic són les dues torres bessones i quadrades -una amb rellotge i l'altra amb tres campanes- que reflecteixen la puixança de la indústria marbrera local, amb la façana revestida de marbre blanc de les pedreres properes. Originalment només tenia la torre de llevant, construïda juntament amb l'església; la de ponent es va afegir el 1930, en el mateix estil, juntament amb la terrassa que uneix totes dues.
Natura
Habitatges excavats a la roca que, des del segle XVIII, van servir de residència habitual a nombrosos veïns d'Algueña. L'hàbitat en coves es remunta als orígens del municipi i es concentra, majoritàriament, a l'extraradi de l'actual nucli urbà. Amb el temps, els seus propietaris van anar construint o adquirint habitatges al nucli urbà i les coves van passar a usar-se com a segona residència, conservades per les seves propietats isotèrmiques, que abriguen del fred a l'hivern i de la calor a l'estiu.
Natura
La Sierra del Reclot, que s'estén entre Algueña, Monòver, el Pinós i la Romana, acull grans pedreres a cel obert de marbre blanc com les de Cavarrasa o Coto, a més de pinedes i barrancs.
Fita
El caseriu va créixer amb el secà i les pedreres fins a voltar els dos mil veïns a començaments del segle XX, segons el cens de 1900. El 1933 es va segregar del terme de Pinós i va constituir ajuntament propi, amb La Solana incorporada com a pedania.
Gastronomia
La rebosteria local es resumeix en dues peces de forn: les perusas, pastes d'ametlla i sucre, i els sequillos, bescuitets secs d'oli i anís que aguanten setmanes al rebost. Es preparaven per a les festes patronals i per als dies de matança.