Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Fondó de les Neus, el/Hondón de las Nieves

Què veure i què fer a Fondó de les Neus, el/Hondón de las Nieves (El Vinalopó Mitjà, Alacant): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 3 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Fondó de les Neus, el/Hondón de las Nieves és cada lloc

Ermita de San Isidro de Hondón de las Nieves 7,8 km

Pobles a prop de Fondó de les Neus, el/Hondón de las Nieves

Què veure a Hondón de los Frailes 7,5 km · 13 llocs
Què veure a Romana, la 7,6 km · 7 llocs
Què veure a Crevillent 7,7 km · 21 llocs
Què veure a Aspe 8,5 km · 9 llocs
Què veure a Novelda 12 km · 9 llocs
Què veure a Monforte del Cid 13 km · 10 llocs
Què veure a Algueña 13 km · 12 llocs
Què veure a Elx/Elche 14 km · 47 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Alacant › El Vinalopó Mitjà › Fondó de les Neus, el/Hondón de las Nieves

Què veure i què fer a Fondó de les Neus, el/Hondón de las Nieves

El Fondó de les Neus
Poble
El Fondó de les Neus, oficialment El Fondó de les Neus/Hondón de las Nieves, és un municipi de la comarca del Vinalopó Mitjà, a la província d'Alacant, amb 2.738 habitants, assentat en una petita vall protegida per les serres de Crevillent i Algayat, entre pins, ametllers, oliveres i vinyes. Es va poblar sobretot amb colons arribats de Monòver entre principis del segle XVIII i 1830, i va dependre de la jurisdicció d'Aspe fins al 1839, quan es va constituir en municipi juntament amb el veí Hondón de los Frailes, del qual es va separar definitivament el 1926. La seva parròquia de Nuestra Señora de las Nieves, d'estil barroc, es va erigir el 1746 sobre l'antiga ermita de San Pedro. A la cova del Rollo s'ha documentat un jaciment del Paleolític Superior.
Serra de Crevillente y Algayat (vertiente de Hondón de las Nieves)
Natura
Vall protegida per la Sierra de Crevillente i Algayat, poblada de pins, ametllers, oliveres i vinyes, al terme de Hondón de las Nieves. La Sierra de Crevillente, de materials calcaris d'edat juràssica, cretàcica i miocena, arriba al seu punt més alt a La Vella, amb 836 metres, seguit de cims com El Picacho o San Cayetano, San Yuri, el Puntal de Matamoros i El Campanar. La vegetació arbòria és escassa, amb pins a la vessant nord i abundància d'espart, mentre que a les zones baixes es conreen garrofers i ametllers. A les seves vessants es conserven restes d'ocupació humana del paleolític superior i un qanat andalusí del segle XIII, visible a l'aqüeducte d'Els Pontets.
Festes de Hondón de las Nieves
Activitat
Hondón de las Nieves comparteix amb Aspe la devoció a la Virgen de las Nieves, la parròquia de la qual, d'estil barroc, es va erigir el 1746 sobre el solar de l'antiga ermita de San Pedro i conserva pintures murals del segle XVIII restaurades el 2007.
Ermita de San Isidro de Hondón de las Nieves
Monument
Ermita situada al paratge de la Cruz, al terme del Fondó de les Neus.
Ruta de el Alto Pelao
Natura
Ruta de senderisme del Fondó de les Neus entre pins, ginebres, farigola i romaní, amb fauna de senglars, guineus i perdius.
Cova de el Rollo
Natura
Jaciment arqueològic del Paleolític Superior situat al Fondó de les Neus.
Parròquia de Nuestra Señora de las Nieves de Hondón de las Nieves
Monument
Església d'estil barroc erigida el 1746 a Hondón de las Nieves pel bisbe d'Oriola Elías Gómez de Terán sobre el solar de l'antiga ermita de Sant Pere, que conserva pintures murals del segle XVIII descobertes i restaurades el 2007.
Colons de Monòver i la separació d'Aspe
Fita
La població actual descendeix sobretot de colons arribats de Monòver entre principis del segle XVIII i la dècada de 1830. El caseriu va dependre de la jurisdicció d'Asp fins al 1839, quan es va constituir en municipi juntament amb el veí Hondón de los Frailes.
Gaspatxos i gachamiga de les cases de labor
Gastronomia
Dos plats de camp conviuen a la taula: els gazpachos de caça servits sobre torta cenceña trossejada i la gachamiga de farina, oli i all feta a la paella. S'acompanyen de conill i cargols i eren el menjar de colla a les cases de pagès.