Poble
Agost és un municipi de la comarca de l'Alacantí, a 18 km a l'oest d'Alacant, amb 5225 habitants i una rica tradició terrissaire. Les primeres restes de poblament es remunten al Neolític, i d'època ibera daten les Esfinxs d'Agost, trobades a la part alta del nucli urbà, al costat de les restes del castell. Jaume II el va adscriure definitivament a València el 1296, i es va segregar d'Alicante, a la qual havia pertangut des de 1252, a finals del segle XVIII. Des de llavors es va desenvolupar la seva protoindústria del fang, convertida a mitjan segle XIX en una potent indústria ceràmica: avui queden onze terrisseries en funcionament, tres amb materials i mètodes tradicionals, famoses pels seus botijos i càntirs. El seu entorn muntanyós ofereix nombroses rutes de senderisme.
Activitat
Les festes patronals d'Agost, que es remunten al segle XVIII, se celebren del 25 de juny a l'1 de juliol en honor de San Pedro Apóstol i van ser declarades d'Interès Turístic Provincial el 1986.
Monument
Museu municipal dedicat a l'estudi i la difusió de la tradició terrissaire d'Agost, capital del botijo gràcies a l'argila calcària de les seves pedreres, que ofereix la Ruta de la Alfarería pels tallers i forns que encara treballen al poble. Va néixer el 1981 per iniciativa privada de l'etnòloga alemanya Ilse Schütz, que dos anys abans havia conegut l'antiga fàbrica Torregrosa durant unes vacances i, captivada per l'edifici, va reunir objectes dels 23 terrissers aleshores actius a Agost per obrir el museu, del qual va ser propietària i directora durant dinou anys, fins que el 2000 l'Ajuntament en va assumir la gestió. El 1985 s'hi va sumar l'edifici de la terrisseria Navà, germen de l'actual Centro Agost, i el 1993 va ser seu del IV Simposi Internacional de Recerca Ceràmica i Terrissaire.
Natura
Afloraments d'argiles i margues de tons ocres, verds i rogencs al costat d'Agost, a l'entorn del Maigmó, l'extracció dels quals va alimentar durant segles la indústria terrissera local.
Monument
L'església parroquial de San Pedro Apóstol, a la capital del botijo, la tradició terrissaire de la qual amb argila calcària està documentada des de 1277, es va aixecar al segle XVI i va rebre reformes al XVIII, quan es van afegir la capella de la comunió i la portada lateral. És un edifici exempt de nau central de quatre trams amb capelles laterals, creuer i presbiteri, cobert per dues cúpules: una sobre la torre i una altra, més gran, sobre un tambor octogonal recolzat en petxines amb altrelleus dels evangelistes. La capella de la comunió, de planta en T, conserva un sòcol de marbre vermell i decoració de relleus daurats i pintures al fresc. A la façana sud destaca una portada clàssica dedicada a San Pedro, amb frontó partit i reixa de ferro forjat.
Monument
L'ermita de las Santas Justa y Rufina, a Agost, es va construir el 1821 pels terrissaires locals en honor de les seves patrones, es va reformar el 1912 i va ser restaurada amb cura el 1995. De petites dimensions i planta gairebé quadrada, s'alça entre mitgeres i la seva cúpula, sobre petxines, descansa en un tambor baix amb vuit buits que donen llum a l'interior. A l'exterior, l'arrebossat blanc i groc es remata amb pots de ceràmica verda i marró, els colors propis de la terrisseria local, que es repeteixen a les teules vidriades de la cúpula: tot l'edifici es mostra així com una expressió de l'ofici terrissaire de la localitat.
Monument
Aqüeducte de possible origen àrab a Agost, reconvertit en pont transitable.
Natura
La Capa negra d'Agost és un afloriment del límit geològic Cretaci-Paleogen (K/Pg) al terme municipal d'Agost, comarca de l'Alacantí, Alacant. Marca la fi del Cretaci i l'inici del Paleogen, esdeveniment associat a l'extinció de tres quartes parts de les espècies de la Terra fa uns 66 milions d'anys. És un dels enclavaments d'aquest límit més estudiats del món pel seu fàcil accés i la riquesa d'informació que aporta. Conserva fòssils de petits animals marins en estat excepcional, de quan la zona formava part de l'oceà de Tetis. A Espanya només hi ha altres dos llocs on aquest límit és visible: Caravaca de la Cruz i Zumaia.
Natura
La serra del Maigmó i la veïna serra del Ventós formen una formació muntanyosa de l'interior de la província d'Alacant, als peus de la qual se situa Agost, amb nombroses rutes de senderisme dins la comarca de l'Alacantí. El Maigmó, el seu cim principal, arriba als 1.296 metres i dona nom al conjunt, que ocupa unes 1.280 hectàrees dins el Paratge Natural del Massís del Maigmó, amb vistes dominants sobre tot el Camp d'Alacant. Del cim parteix cap al nord una branca amb l'Alt del Maigmonet, la Motllonera i l'Alt de la Chimenea, mentre que cap al sud, ja a la serra del Ventós, l'altitud no sobrepassa els 900 metres. El massís es reparteix entre els termes de Tibi, Castalla, Agost i Petrer.
Curiositat
La tradició terrissaire d'Agost està documentada des d'almenys 1277, i és un dels oficis artesanals més antics de la comarca de l'Alacantí. Aquesta tradició es documenta i es conserva avui al Museu de la Terrisseria, nascut el 1981 per iniciativa de l'etnòloga alemanya Ilse Schütz, que dos anys abans havia visitat el poble i havia conegut l'antiga fàbrica Torregrosa; abans d'obrir el museu va recórrer els 23 terrissers que aleshores seguien en actiu, tot reunint peces per tot el municipi. L'Ajuntament en va assumir el manteniment l'any 2000. A partir de la iniciativa de Schütz es va crear també, el 1985, el Centre Agost per a la Investigació i Creació Ceràmica, seu el 1993 del IV Simposi Internacional de Recerca Ceràmica i Terrissaire.
Activitat
Les danses tradicionals d'Agost, a la comarca de l'Alacantí (Alacant), se celebren del 26 de desembre a l'1 de gener, excepte el dia 31, a les tardes a la plaça del poble, i barregen elements de les festes de quintos, de moros i cristians i de l'antic carnaval. Es ballen al so de la dolzaina i el tabal, interpretats per la colla La Taranina. Els protagonistes són els danseros, joves que arriben a la majoria d'edat cada any, juntament amb el Rey Moro, que presideix i balla amb les parelles, i els naranjeros, la generació següent. La nit del 27 de desembre és la Nit dels Coets: es crema un pal·li cerimonial i els danseros pengen taronges als balcons. Antigament incloïa una mascarada durant el ball, avui en procés de recuperació després d'anys perduda.
Activitat
Les festes patronals d'Agost en honor de la Mare de Déu de la Pau se celebren del 15 al 24 de gener. Comencen amb un novenari solemne amb rosari i missa; el dia 22 arrenquen els actes festius pròpiament dits, amb coets, repic de campanes i una ofrena de flors a la Mare de Déu a la tarda. El 23 hi ha passacarrers amb la banda de música i una serenata a la patrona. El dia 24, festivitat oficial, es deixa anar un vol general de campanes i coets, se celebra una missa solemne a la parròquia i, cap a les set de la tarda, surt la processó, que recorre diversos carrers del poble i acaba amb un castell de focs artificials.
Gastronomia
Empanada de massa fina farcida de tonyina en oli, tomàquet, pinyons i pebrot, cuita al forn i tallada en porcions quadrades. Es feia aprofitant la fornada del pa i continua sent menjar de romiatge i de berenar al camp.