Poble
Novelda és un municipi de l'interior de la comarca del Vinalopó Mitjà, a la província d'Alacant, conegut per la seva producció de raïm i el comerç d'espècies i marbre. Sobre el turó de la Mola (541 m), on s'alça el castell que va donar origen al municipi, s'aixeca avui també el santuari de Santa María Magdalena. Conquerida als musulmans, la vila va formar part del Regne de Múrcia entre 1243 i 1252 i es va incorporar al de València el 1296; el 1366 Pere el Cerimoniós va cedir el seu senyoriu a Mateo Gornay, i el 1448 es va constituir com a baronia. Les restes arqueològiques trobades en el seu terme es remunten a l'Eneolític. El seu clima mediterrani àrid tot just registra un dia de gelades a l'any. Té 26.606 habitants (INE 2025).
Monument
El castell de la Mola s'alça sobre un turó a 360 metres d'altitud, a 3 quilòmetres de Novelda, dominant la vall mitjana del Vinalopó; va formar part de la xarxa de castells i torres que defensaven el territori andalusí davant dels regnes cristians. El seu primer assentament, de l'Edat del Bronze, se situava al vessant sud; al segle X es va construir un recinte fortificat islàmic, i amb els almohades, al XII, es va afegir un recinte emmurallat i amb torres, de planta poligonal, del qual queden quatre dels seus vuit cubs. A mitjan segle XIII va ser conquerit per l'infant Alfons de Castella, i el 1305, amb el Pacte d'Elx, va passar a la Corona d'Aragó; Jaume II va ordenar reconstruir-lo, afegint la singular torre triangular del XIV. És Monumento histórico-artístico (una antiga figura espanyola de protecció del patrimoni, avui integrada en la categoria de Bien de Interés Cultural) des de 1931.
Monument
El Santuari de Santa María Magdalena s'alça als peus del turó de la Mola, a Novelda, al costat del Castell de la Mola. Es va construir segons un projecte de l'enginyer noveldí José Sala Sala, amb certa inspiració en el modernisme d'Antoni Gaudí, i guarda una llunyana semblança amb la Sagrada Família de Barcelona: la seva forma de gerro simbolitza el que la santa portava amb bàlsam a Jesús. Les obres, iniciades el 1918, es van prolongar en tres fases fins al 1946. La façana, amb dues torres de 25 metres rematades en creu, combina còdols del riu Vinalopó, rajoles policromades, maó i maçoneria. A l'absis es venera la imatge de la patrona de Novelda, i cada 22 de juliol, dia de la seva festa, se celebra aquí l'elecció dels raïms que l'acompanyen en processó.
Activitat
Les festes patronals de Novelda, del 18 al 25 de juliol, honren Santa María Magdalena. La seva celebració anual es va acordar el 19 de gener de 1866 en agraïment per haver lliurat la vila d'una epidèmia de còlera, i inclouen desfilades de Moros i Cristians i l'Ambaixada.
Curiositat
El raïm de taula embossat del Vinalopó és una denominació d'origen, atorgada el 24 de novembre de 1982, per al raïm de taula cultivat a la comarca del Medio Vinalopó, a Alacant. La tècnica de l'embossat, documentada per primera vegada a Novelda el 1919, protegeix el fruit d'ocells, insectes, plagues i mal temps, i retarda la seva maduració per allargar la temporada de recol·lecció. Es produeix en set municipis —Aspe, Hondón de los Frailes, Hondón de las Nieves, Monforte del Cid, Novelda, La Romana i Agost— amb dues varietats blanques emparades, ideal i aledo, classificades en categoria extra (mínim 200 grams, sense defectes) o primera (mínim 150 grams). Bona part d'aquest raïm es destina a la tradició de menjar dotze raïms en Cap d'Any.
Monument
Edifici modernista de Novelda que reflecteix l'esplendor arquitectònic de començaments del segle XX a la comarca de El Vinalopó Mitjà. Situat al calle Mayor, és obra de l'arquitecte murcià Pedro Cerdán, que el va acabar el 1903 per encàrrec d'Antonia Navarro Mira per a la seva residència particular, per això també és conegut com a casa Navarro o casa de la Pichocha. De planta baixa i dues altures, destaca per la forja de ferro dels seus balcons i finestrals, i per una singular escala modernista amb pati interior de columnes. Va servir d'habitatge familiar fins al 1936, durant la Guerra Civil va acollir la caserna dels comandaments italians i a la postguerra va funcionar com a col·legi, abans de convertir-se en museu després de la seva rehabilitació el 1977.
Fita
Va néixer a Novelda el 1713. Va participar en l'expedició geodèsica que va mesurar l'arc de meridià al virregnat del Perú, va reformar els arsenals de l'Armada aplicant tècniques angleses i va dirigir l'Acadèmia de Guàrdies Marines de Cadis fins a la seva mort el 1773.
Fita
Les pedreres de l'entorn i les fàbriques de tall van convertir Novelda durant el segle XX en un dels majors centres espanyols d'elaboració de marbre. D'aquí surt el crema marfil, calcària clara que s'exporta en plaques i blocs a desenes de països.
Gastronomia
Novelda concentra des de començaments del segle XX l'envasat de safrà i d'espècies a Espanya. Les seves empreses compren, netegen i classifiquen el bri, i d'aquí surt bona part del safrà i del pebre vermell que s'exporten amb marca espanyola a Europa i Amèrica.