Poble
Elche és una ciutat i municipi de la província d'Alacant, capital de la comarca del Baix Vinalopó, amb 245.557 habitants, la tercera ciutat més poblada de la Comunitat Valenciana. Fundada com a ciutat ibera al segle V aC amb el nom d'Helike, es va convertir sota Roma en la Colonia Iulia Illici Augusta; després de la conquesta musulmana es va assentar al seu emplaçament actual, i cap al 1250 va passar a Castella, cedida el 1305 al Regne de València. Amadeu I li va donar el títol de ciutat el 1871, i al segle XX la seva industrialització la va convertir en gran productora de calçat. Reuneix tres reconeixements de la Unesco -el Palmeral, el Misteri d'Elx i el Museu Escolar de Pusol- i és l'únic lloc del món amb elaboració artesanal de palma blanca, que envia cada Setmana Santa als reis d'Espanya o al papa.
Monument
El palmerar més extens d'Europa, amb més de 200.000 palmeres, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, d'origen musulmà del segle X.
Monument
El Museu Escolar de Pusol és a l'escola pública de la pedania de Puçol, a cinc quilòmetres d'Elx, i funciona com un projecte educatiu-museístic que implica l'escola i la comunitat en la conservació del patrimoni cultural tradicional. Va néixer el 1968, quan el mestre Fernando García Fontanet va començar a reunir objectes de la vida quotidiana de la comarca. Els seus fons s'organitzen en set seccions: agricultura i ramaderia, documentació, infància, indumentària, societat, oficis i vida domèstica, amb peces com ventalls, calendaris de 1946 o tractors del segle XX. El 2009 la UNESCO va incloure el seu projecte pedagògic al Registre de Bones Pràctiques per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, i ha rebut a més el premi Maximiliá Thous.
Activitat
Obra teatral que representa la mort, l'assumpció i la coronació de la Mare de Déu, escenificada a Elx des de finals de l'edat mitjana; és l'únic drama de tècnica medieval representat ininterrompudament durant més de cinc-cents anys, per la qual cosa la UNESCO el va declarar el 2001 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Es divideix en dues jornades, representades cada 14 i 15 d'agost a l'interior de la basílica de Santa Maria d'Elx. La tradició local vincula el seu origen a la troballa miraculosa de la imatge de la patrona a la platja del Tamarit, a Santa Pola, el 29 de desembre de 1370. El text està escrit íntegrament en català, llevat d'alguns versos en llatí, i la música combina himnes litúrgics medievals amb motets d'estil renaixentista.
Monument
La Torre de la Calahorra és una fortalesa d'origen islàmic construïda a finals del segle XII o principis del XIII com a torre de vigilància dins la muralla defensiva andalusina d'Elche. De planta quadrangular, defensava l'entrada més important a la Vila Murada, el camí procedent d'Alacant, amb murs de maçoneria arrebossats i carreus a la base i les cantonades. Els seus merlets i finestres neoàrabs, amb il·luminació zenital, es van afegir al segle XIX. Al segle XVI se li va adossar una casa senyorial, probablement usada com a almodí per controlar el blat abans de moldre'l. Va ser declarada conjunt històric artístic el 1968 (figura de protecció espanyola per a un conjunt històric) i alberga avui la seu de la Subdelegació del Govern de la Generalitat Valenciana.
Monument
Antic alcàsser de la Senyoria d'Elx, fortalesa medieval que acull el Museu Arqueològic i d'Història d'Elx, amb la història de la ciutat des de la prehistòria fins a l'actualitat.
Natura
El jaciment arqueològic de La Alcudia es troba a 3 quilòmetres al sud d'Elche, a prop del riu Vinalopó, i ocupa unes 10 hectàrees excavades al llarg dels últims segles. Durant gairebé tot el segle XX va pertànyer a la família Ramos, que va dur a terme els treballs, fins que el 1996 el va adquirir la Universitat d'Alacant, que va obrir una nova fase centrada en el seu estudi científic. La seqüència estratigràfica abasta des de finals de l'edat del bronze fins a principis de l'època islàmica, amb major apogeu a les èpoques ibèrica i romana, quan l'assentament va ser possiblement la principal ciutat de la regió ibèrica meridional. Aquí es va trobar, el 1897, la Dama d'Elx, i a prop un fragment d'escultura de guerrer ibèric amb falcata, avui al Museu Arqueològic Nacional.
Monument
La basílica de Santa María de Elche és un temple barroc construït entre 1672 i 1784, on es representa cada any, els dies 14 i 15 d'agost, el Misteri d'Elx, obra coral en valencià antic. L'edifici combina diferents estils segons les seves parts: el barroc italianitzant de la portada principal, el rococó de les altres portades i la girola, i el neoclàssic de l'interior. En les seves obres van participar diversos arquitectes, entre ells el castellonenc Jaime Bort i Meliá, a més de Francisco Verde, Pedro Quintana i Ferrán Fouquet. El 20 de febrer de 1936, en els preliminars de la Guerra Civil, va ser parcialment destruïda per un incendi provocat, i va ser restaurada anys després. El seu campanar ofereix vistes panoràmiques de la ciutat i el Palmeral de Elche.
Monument
Banys àrabs conservats sota el convent renaixentista de la Mercè, al nucli històric d'Elx.
Monument
L'Huerto del Cura és un jardí històric privat d'Elche (Alacant), a la Puerta de la Morera, dins el Palmeral de Elche, declarat Patrimoni de la Humanitat el 2000. Va néixer el 1876 quan el pagès Andrés Castaño Peral va adquirir la parcel·la; el seu nom ve del capellà José Castaño Sánchez, propietari posterior. Alberga prop de mil palmeres, sobretot datileres, juntament amb magraners, tarongers, figueres, llimoners i col·leccions de cactus, en 13.361 m². La seva peça més cèlebre és la Palmera Imperial, de set braços, així anomenada després de la visita el 1894 de l'emperadriu Isabel de Baviera. El 1943 va ser declarat Jardín Artístico Nacional (figura de protecció espanyola per a jardins artístics nacionals). Es visita pagant entrada.
Monument
L'antic ajuntament d'Elche, a la Plaça de Baix del nucli històric, té el seu nucli a la Torre del Consejo, una torre quadrada d'estil gòtic valencià construïda entre 1441 i 1444 sota la direcció del mestre Beiam i integrada originalment a la muralla de la ciutat. El 1548 l'edifici es va transformar en un palau d'estil renaixentista, amb una façana de dues finestres a cada costat d'un portal en arc i una sèrie d'arcs de mig punt sobre pilars al pis superior; el 1645 es va afegir l'ala de llevant. El resultat combina així el gòtic de la llotja i la torre amb el renaixentista de la façana, i conserva una escala de cargol al seu interior.
Monument
L'actual església de San Juan Bautista d'Elx s'aixeca al Raval sobre el solar d'una mesquita del segle XIII i d'un temple barroc dels segles XVI-XVII. L'edifici actual, projectat per l'arquitecte Antonio Serrano Peral el 1940 i modificat el 1953, es va acabar i obrir al culte el 1962.
Monument
Resta conservada de l'antiga muralla islàmica d'Elx, una de les portes d'accés al recinte emmurallat medieval.
Natura
Aiguamoll de 2.470 hectàrees resultat de la colmatació al segle XVII de l'antiga albufera d'Elx, repartit entre Elx, Santa Pola i Crevillent, de gran valor ornitològic.
Natura
L'Hort de Sant Plàcid, al Palmerar d'Elx, Patrimoni de la Humanitat des del 2000, acull el Museu del Palmerar, inaugurat el 1997 i renovat el 2006, instal·lat en una casa tradicional del segle XIX. Les seves exhibicions, amb vídeos, plafons i elements sonors, expliquen els orígens, la història i els usos tradicionals del palmerar il·licità. L'accés a l'hort exterior, amb les seves palmeres datileres centenàries, és gratuït, mentre que la visita a la casa vuitcentista té cost; de dimarts a divendres al matí es pot sol·licitar l'exhibició d'un palmerer professional. El lloc és també punt d'inici de la Ruta del Palmerar, un recorregut senyalitzat de 2580 metres pels horts històrics.
Curiositat
La Dama d'Elx és un bust ibèric de pedra calcària de 56 centímetres d'alçada i 115 de perímetre, esculpit entre els segles V i IV abans de Crist, que representa una dona ricament abillada amb un tocat de tiara, vel i dos rodets laterals, tres collarets i una fíbula que tanca la túnica; originalment va estar policromada i amb els ulls plens de pasta vítria. Es va trobar casualment el 4 d'agost de 1897 al jaciment de La Alcudia i va ser comprada pel Museu del Louvre arran de l'interès de l'hispanista Pierre Paris; el 1941 va tornar a Espanya i es va dipositar al Museu del Prado, i des de 1971 forma part del Museu Arqueològic Nacional de Madrid. Una anàlisi de 2011 sobre restes trobades a la seva cavitat posterior va concloure que es va utilitzar com a urna cinerària en època ibèrica.
Curiositat
La Palmera Imperial és una palmera datilera de l'Hort del Cura, a Elx, a la qual van començar a brotar fillols al tronc d'un exemplar mascle el 1873, a una alçada d'1,80 metres; amb el temps van quedar reduïts als set braços que avui neixen d'un mateix tronc a 1,50 metres del terra, un d'ells ja sec. Pesa unes 10 tones i té al voltant de 165 anys. Deu el seu nom a la visita el 1894 de l'emperadriu Isabel de Baviera, Sissi, esposa de Francesc Josep I d'Àustria, que va quedar impressionada en contemplar-la i va comentar al seu propietari, el capellà Castaño, que aquella palmera tenia una força digna d'un imperi.
Curiositat
Elx és l'única ciutat espanyola amb tres reconeixements diferents de la UNESCO. El Palmerar d'Elx, un dels principals productors de palmeres d'Europa per la seva extensió, està declarat Patrimoni de la Humanitat. El Misteri d'Elx, símbol d'identitat de la ciutat i el seu principal atractiu turístic, és Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat. El Museu Escolar de Pusol figura, per la seva banda, en el registre de bones pràctiques de salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Activitat
Festes majors d'Elx en honor de la Mare de Déu de l'Assumpció, coincidents amb la representació del Misteri d'Elx, que se celebra cada 14 i 15 d'agost dins la basílica de Santa Maria. L'obra, la creació de la qual les investigacions recents situen a la segona meitat del segle XV, s'estructura en dos actes: la Vespra, del dia 14, amb la dormició de la Mare de Déu, i la Festa, del 15, amb l'assumpció i coronació; tots els papers els interpreten homes, seguint la tradició litúrgica medieval, amb text en valencià antic i passatges en llatí. El 1632 el papa Urbà VIII va autoritzar que continués representant-se dins del temple malgrat la prohibició del Concili de Trento. El 2001 la Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
Activitat
La processó del Diumenge de Rams d'Elx, coneguda també com a Processó de les Palmes, obre la Setmana Santa il·licitana representant l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, amb la imatge de Nostre Senyor Jesús Triomfant —l'anomenat pas de la burreta—, obra del taller d'art religiós d'Olot. Desenes de milers de veïns recorren els carrers del centre portant palmes blanques elaborades per famílies artesanes a partir de les palmeres del Palmerar d'Elx, tradició documentada des de 1371, quan el Consell de la Vila es va sumar a la festa repartint almoines. La confraria actual va ser reorganitzada el 1941 per Vicente Serrano, abans de passar a la Junta Major de Confraries i Germandats d'Elx.
Monument
Torre iniciada el 1441 a la plaça de Baix d'Elx (Alacant), que amb el temps va integrar la llotja del mercat i altres edificis annexos fins a formar el conjunt que avui ocupa l'Ajuntament de la ciutat. La seva construcció, datada al segle XV, la va convertir en seu del poder municipal, funció que conserva en l'actualitat com a cor administratiu d'Elx.
Monument
Museu dedicat a les característiques, la història i l'evolució del Palmerar d'Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Se situa dins del mateix Palmerar, en una casa tradicional del segle XIX de l'Hort de Sant Plàcid, i va ser inaugurat el 1997 i renovat el 2006. A través de vídeos, plafons, elements expositius i sons, aborda els orígens, el desenvolupament, la cultura i els usos d'aquest ecosistema. La visita a l'hort exterior, on es poden veure conreus tradicionals i aplicacions de la palmera datilera, és gratuïta, mentre que l'accés a l'interior de la casa requereix entrada de pagament.
Monument
Antiga capella franciscana d'Elx erigida a principis del segle XVIII per l'Orde Tercer Franciscà, rehabilitada com a espai cultural.
Natura
La platja d'El Altet és una de les platges de la pedania homònima d'Elx (Alacant), a la costa dels nou quilòmetres de litoral del municipi, guardonada amb bandera blava. S'estén al llarg de 2000 metres de sorra daurada i fina, amb aigües tranquil·les i onatge moderat, en un entorn pràcticament verge sense grans desenvolupaments urbans. Al nord enllaça amb la platja d'Urbanova, ja al terme d'Alacant, i al sud amb Arenales del Sol i les dunes del Carabassí. El seu sistema dunar, d'alt valor ecològic, connecta amb el Fondet de la Senieta i amb espais propers com el Clot de Galvany, les salines de Santa Pola i el Parc Natural d'El Hondo, la qual cosa la converteix en un referent pel seu litoral poc urbanitzat.
Natura
La platja dels Arenals del Sol forma part del nucli costaner del mateix nom, a uns 15 quilòmetres d'Elx i 5 de l'aeroport d'El Altet. S'estén al llarg de 2.800 metres amb una amplada de 40 metres, de sorra daurada i onatge moderat. Va romandre pràcticament verge fins als anys 50 i 60, quan es van aixecar el primer hotel i els edificis pioners, obra en bona part de Tomás Durá Bañuls i Juan García García; el creixement urbanístic es va accelerar a finals dels 90 i als 2000, amb el barri convertit en zona de segones residències, amb 1.937 habitants el 2018. Als seus voltants es conserven espais naturals com l'aiguamoll d'El Clot de Galvany i les dunes fòssils del Carabassí, protegides amb passarel·les de fusta.
Natura
Platja d'El Carabassí, situada entre els termes municipals d'Elx i Santa Pola, amb un sistema de dunes altes, dunes fòssils i pinedes que li dona un notable valor ecològic. Fa uns 900 metres de llarg per 80 d'ample i continua fins a un litoral rocós ja a Santa Pola. És un espai natural pràcticament verge, distingit amb bandera blava, d'onatge moderat i amb tradició nudista en part de la seva extensió. Compta amb vigilància marítima, hamaques, xiringuito i zones habilitades per a esports nàutics, i és de fàcil accés a peu o en cotxe, amb alta ocupació en temporada.
Natura
La platja de La Marina, a la pedania costanera del mateix nom a Elx, és una extensa platja de sorra fina i daurada d'aproximadament 1500 metres de llarg per 20 d'ample, amb sistemes de dunes i grans pinedes als trams no urbanitzats. De caràcter semiurbà, compta amb el distintiu de bandera blava, vigilància, lloguer d'hamaques i para-sols, accés adaptat i una estació nàutica per a esports aquàtics. Se situa vora el Mediterrani, prop de Guardamar del Segura i de les Salines de Santa Pola. La pedania deu el seu origen a l'impuls colonitzador del cardenal Belluga, lligat a l'assecament dels aiguamolls de la Vega Baja del Segura.
Curiositat
El litoral d'Elx té una extensió de dotze quilòmetres, dels quals nou són platges formades per dunes i pinedes de paisatge mediterrani. A la zona nord es troben la platja d'El Altet, de dunes extenses, unida a Los Arenales del Sol, i les dunes del Carabassí; a la zona sud, El Pinet, La Marina i Les Pesqueres-El Rebollo, d'aigües transparents i sorra fina envoltades de pinedes. Diverses d'aquestes platges, entre elles El Altet, Los Arenales del Sol, el Carabassí, La Marina i Les Pesqueres-El Rebollo, compten amb bandera blava.
Activitat
Fira major d'Elx celebrada a l'agost, una de les cites festives més importants de la ciutat.
Natura
El Parc Municipal d'Elx és un dels conjunts més coneguts del Palmerar d'Elx, jardí públic amb exemplars centenaris de palmera datilera en ple centre de la ciutat. Té una extensió d'unes 7 hectàrees, formades per l'agrupació de diverses antigues horts dedicades al cultiu de la palmera datilera. A la seva zona nord es troba l'Arboretum Municipal d'Elx, d'uns 5.000 metres quadrats, inaugurat el 1991.
Natura
Un dels horts històrics del Palmerar d'Elx, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2000.
Natura
Un dels conjunts d'horts històrics que integren el Palmerar d'Elx.
Curiositat
Els habitants musulmans d'Elx van idear al segle X un sistema de reg especial per a terres àrides que va permetre el desenvolupament del Palmerar i que es manté en ús fins avui.
Activitat
Festes d'un dels barris històrics d'Elx, amb actes religiosos i populars.
Activitat
Tradicional Fira de la Mona d'Elx, celebrada després de la Setmana Santa, amb la venda de les tradicionals mones de Pasqua.
Natura
El sistema dunar dels Arenals del Sol s'estén al costat d'una platja d'uns 2.800 metres de llarg per 40 d'ample, al litoral d'Elx (Baix Vinalopó, Alacant), i conserva les dunes fòssils més grans de la zona, cosa que el converteix en un dels pocs sistemes dunars tan importants que queden a Espanya. Des de 2009, dins del Plan E aprovat pel Govern, es va construir un sistema de passarel·les de fusta per accedir a la platja, que contribueix a protegir les dunes. Amb tot, el creixement urbanístic continu d'Arenals del Sol avança sobre les dunes fòssils i les ha fet desaparèixer gairebé del tot.
Curiositat
Un dels barris històrics d'Elx, d'origen morisc, al costat del nucli antic de la ciutat, conegut com el Raval de Sant Joan. Es va formar després de l'aixecament musulmà de 1265, quan Alfons X de Castella, amb l'ajuda del rei aragonès Jaume I, va sufocar la revolta i va expulsar la població musulmana del recinte emmurallat, obligant-la a establir-se en un nou assentament al costat de la Vila Murada que va donar origen a aquest barri.
Activitat
Fira de tardor d'Elx, celebrada al voltant de la festivitat de Tots Sants.
Fita
Cap a l'any 26 a. C. August va fundar al pla il·licità una colònia de veterans de les guerres càntabres. Ilici va encunyar moneda pròpia, va gaudir d'immunitat fiscal i va comerciar per tot el Mediterrani a través del seu port, l'actual Santa Pola.
Fita
L'acord signat el 1305 entre Jaume II d'Aragó i Ferran IV de Castella va tancar el repartiment de l'antic regne de Múrcia iniciat a la sentència de Torrellas. Elx i la seva comarca van quedar incorporades al Regne de València i a la Corona d'Aragó.
Fita
Aixecada a partir del 1632 a la llera del Vinalopó per assegurar el reg de l'horta, té vint-i-tres metres d'alçada i planta corba. Es considera la primera presa d'arc construïda a Europa des d'època romana i és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya).
Fita
L'expulsió decretada el 1609 va buidar el raval morisc d'Elx, extramurs de la vila. Entre 1609 i 1611 el senyor del lloc, Jordi de Cárdenas, va organitzar la repoblació amb famílies cristianes i va reassignar les terres de reg abandonades.
Fita
L'espardenya d'espart i cànem va ser la primera indústria d'Elx. L'arribada de la màquina de cosir el 1875 va obrir pas al calçat de pell, i abans de la Primera Guerra Mundial un centenar de fàbriques ocupava la majoria dels treballadors de la ciutat.
Fita
El 1871 Amadeu I va concedir a Elx el títol de ciutat, reconeixement del creixement demogràfic i industrial que la vila havia viscut durant el segle XIX. La distinció va arribar quan l'espart i l'espardenya sostenien ja l'economia local.
Gastronomia
Varietat de magrana de gra tou i llavor gairebé imperceptible, conreada al Baix Vinalopó i comarques veïnes. Compta amb denominació d'origen protegida des del 2016 i es cull entre setembre i desembre en unes 3.000 hectàrees de regadiu.
Gastronomia
Les palmeres datileres del Palmerar produeixen dàtils que es cullen a la tardor, després de cobrir els raïms perquè madurin. Es venen frescos o secs, farcits de massapà o banyats en xocolata, i compten amb una marca de qualitat pròpia reconeguda.
Gastronomia
Arròs de puchero amb cigrons, pilotes de carn picada, blanquet i llonganissa, que s'acaba al forn cobert amb ou batut fins a formar una crosta daurada. És el plat de festa d'Elx i se serveix a la mateixa cassola de fang.