Poble
Santa Pola és un municipi costaner de la comarca del Baix Vinalopó, a Alacant, amb 39.709 habitants i 13 quilòmetres de costa. Vila pesquera tradicional, compta amb una de les llotges més importants de la comarca i el seu nucli urbà s'organitza al voltant del port i del castell. El flanquegen dos espais naturals: a l'oest el parc natural de les Salines de Santa Pola i a l'est la serra i el cap de Santa Pola, on s'alça des de 1858 un far sobre l'antiga torre de l'Atalayola. Davant del cap hi ha l'illa de Tabarca. L'origen del seu nom és incert: s'ha relacionat amb Santa Paula, amb l'apòstol Sant Pau, o amb el llatí palus, aiguamoll. Les seves platges compten amb bandera blava per la seva qualitat ambiental.
Activitat
Les festes patronals de Santa Pola honren la Virgen de Loreto, patrona dels pescadors des que al segle XVII mariners d'Elx hi van instal·lar la seva imatge a l'ermita local; se celebren a l'agost, amb els actes principals al voltant del dia 10.
Monument
El castell-fortalesa de Santa Pola, a la plaza Glorieta, es va construir el 1557 per enginyers italians per encàrrec del virrei de València Bernardino de Cárdenas, per protegir els mariners dels atacs berberiscos freqüents als segles XVI i XVII; avui, declarat Bien de Interés Cultural el 1993 (la màxima figura de protecció del patrimoni), és Centre Cultural i seu del Museu del Mar i del Museu de la Pesca. És una fortalesa de planta quadrada amb dos baluards i dues torretes a les cantonades, propis de l'art militar renaixentista: un d'ells va servir de palau del duc fins al segle XVIII, mentre els altres dos angles alberguen el Baluard del Duc i el Baluard del Rei. Al seu interior es conserven el pati d'armes, l'aljub i la capella de la Mare de Déu de Loreto, patrona de la localitat.
Monument
La Torre del Tamarit, també anomenada Torre de las Salinas o de la Albufera, s'alça al costat de la gola d'accés a l'albufera del parque natural de las Salinas de Santa Pola. És una torre de planta quadrada, construïda amb maçoneria amb carreus que reforcen les seves cantonades, i forma part del sistema de torres de vigilància costanera que Felip II va manar aixecar el 1552 per a la defensa de la costa llevantina, en aquest cas protegint Elche entre el castell de Santa Pola i la Torre del Pinet, amb la qual mantenia comunicació visual. Va estar en estat ruïnós des de mitjan segle XX fins que el 2008 una restauració en va recuperar l'aspecte original. Està protegida com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
La Torre de les Escaletes, també coneguda com Torre del Pep, s'aixeca a la sierra del cabo de Santa Pola, a prop de la costa. Data del segle XVI, concretament de 1552, encara que sembla construïda sobre una torre anterior d'origen andalusí; els seus murs són de maçoneria, arriba als vuit metres d'alçada i remata en mènsules de pedra. Formava part, juntament amb la Torre del Tamarit i l'Atalayola, del sistema de quatre torres vigia aixecat per Felip II per a la defensa davant la pirateria berberisca, amb la funció concreta d'albirar les embarcacions enemigues que s'amagaven a l'illa de Tabarca i avisar de la seva presència. Està declarada Bien de Interés Cultural per la Generalitat Valenciana (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Antiga torre de vigilància costanera situada al punt més alt del cabo de Santa Pola (Alacant), una de les que es van aixecar a partir de 1552, ja al segle XVI, al litoral alacantí. Donada la seva bona visibilitat, el 1858 es va erigir sobre ella l'actual far de Santa Pola. Era una torre de planta quadrada, amb talús en tot el cos i rematada per una cornisa; als seus murs de maçoneria s'obrien espitlleres horitzontals i les cantonades estaven treballades en carreus. Actualment es conserva molt modificada, arrebossada i pintada, encara que continua sent identificable al costat del far.
Monument
El far del cap de Santa Pola està situat al cap homònim, des d'on domina tant la badia d'Alacant com l'horta d'Elx i l'illa de Tabarca. Es va construir el 1858 sobre l'antiga torre de l'Atalayola, una torre de planta quadrada i rematada per una cornisa que al seu torn s'havia aixecat el 1552; avui es troba molt modificada, arrebossada i pintada, encara que encara és identificable.
Monument
Museu instal·lat al Castell-Fortalesa de Santa Pola, construcció militar renaixentista del segle XVI, dedicat a la història marítima i pesquera de la localitat. L'exposició s'organitza en sis apartats: la prehistòria, amb estris de caça i pesca de la Cova de les Aranyes, del tercer mil·lenni abans de Crist; el món íber, amb objectes de comerç marítim i vida domèstica; el jaciment romà de Portus Ilicitanus, amb mosaics, estris de les factories de salaó, vidre, ceràmica i monedes; la fortificació costanera, amb maquetes del castell i les torres de guaita; les arts marítimes, centrades en la pesca i la navegació; i les salines de Santa Pola, base econòmica de la comarca. Inclou també projeccions audiovisuals, biblioteca especialitzada i laboratori de restauració.
Natura
El parc natural de les Salines de Santa Pola és un espai protegit de 2470 hectàrees al terme de Santa Pola (Baix Vinalopó, Alacant), declarat el 1994. És un exemple de simbiosi entre indústria i natura: l'aiguamoll es va formar a partir de l'activitat de Bras del Port, salines que van començar a produir sal per evaporació solar el 1900 i que, juntament amb les de BonMatí, continuen en explotació. El parc combina dunes i platges amb l'explotació salinera i una zona interior d'aigua dolça, i a la seva entrada s'aixeca la Torre de Tamarit, antiga torre de vigilància costanera. És refugi del flamenc comú, que arriba a reunir 8000 exemplars en època de cria, i d'ocells com el bec d'alena o l'ànec blanc, a més del fartet, un peix endèmic mediterrani.
Curiositat
Les salines de Santa Pola mantenen una tradició d'extracció de sal de segles d'antiguitat, amb paisatges de muntanyes de sal blanca. Les salines marítimes actuals van començar a produir per evaporació solar de l'aigua del mar el 1900 i ocupen, juntament amb l'aiguamoll que van generar, un espai de 2.470 hectàrees declarat parc natural el 1994. Avui continuen en explotació les salines de Bras del Port i les de BonMatí, en una convivència entre activitat industrial i natura que ha fet del lloc un aiguamoll de gran valor ecològic.
Activitat
Les festes patronals de Santa Pola en honor a la Mare de Déu de Loreto se celebren del 31 d'agost al 8 de setembre, amb actes al pati d'armes del Castell-Fortalesa. El programa inclou representacions de moros i cristians -amb el desembarcament i l'ambaixada mora l'1 de setembre, la reconquesta cristiana el dia 2 i la desfilada d'entrada de tots dos bàndols el 3-, una desfilada de carrosses amb comparses el dia 6, l'ofrena floral a la patrona a la capella del castell i focs artificials el 7, i la processó solemne de la Mare de Déu de Loreto el dia 8. El 10 de setembre es commemora a més la Vinguda de la Mare de Déu, amb una processó des del port fins a la seva ermita.
Activitat
Festes de Moros i Cristians de Santa Pola, celebrades al voltant del Castell-Fortalesa renaixentista de 1557, entre el 31 d'agost i el 8 de setembre, coincidint amb les festes patronals de la Mare de Déu de Loreto. Inclouen desembarcament, ambaixades i la conquesta i reconquesta simbòlica del castell, desfilades d'entrada i de gala amb carrosses, ofrena floral a la patrona, focs artificials i la processó solemne final.
Activitat
La romeria tradicional de Santa Pola és la Romería del Cap, celebrada al juny en honor de la Virgen del Rosario; les seves festes patronals, del 31 d'agost al 8 de setembre, honren la Virgen de Loreto.
Activitat
Les festes majors de Santa Pola, de Moros i Cristians, se celebren del 31 d'agost al 8 de setembre en honor de la patrona, la Mare de Déu de Loreto, amb desfilades, recreacions de setges al castell, ofrenes florals i focs d'artifici. El 10 de setembre es commemora a més la Vinguda de la Mare de Déu de Loreto amb una processó des del port. Entre les activitats marineres destaca la festivitat de la Mare de Déu del Carmen, el 16 de juliol, en honor dels pescadors, amb missa, ofrena floral i processó; i la Romeria del Cap, al juny, dedicada a la Mare de Déu del Rosario. El calendari festiu s'obre al març amb el Mig Any, antesala de les festes majors.
Natura
La Platja de Llevant és una de les principals platges urbanes de Santa Pola, a la comarca del Baix Vinalopó. Té sorra fosca i aigües tranquil·les, amb uns 1.000 metres de longitud i 30 d'amplada mitjana, i està recorreguda per un ampli passeig des del qual s'hi accedeix per escales i rampes. Es troba al costat del port marítim, prop de les cales de Santiago Bernabéu, un espai artificial situat al sud de la ciutat.
Natura
La platja del Varadero, a Santa Pola, pren el seu nom de l'antic varador de vaixells al costat del qual se situava i va ser coneguda abans com a platja dels Ingenieros. Generada per dragatges de fons marins, llueix bandera blava des de 1987 i se situa entre les cales de Santiago Bernabéu i Santa Pola del Este, prop del port pesquer, un dels més actius del Mediterrani amb més de 3.000 caixes de peix descarregades al dia.
Natura
Gran Platja de Santa Pola, al golf de Santa Pola (Alacant, el Baix Vinalopó), a 70 metres del Club Nàutic. És una platja urbana d'1.100 metres de longitud i 50 metres d'amplada mitjana, una de les més extenses del municipi.
Monument
Llotja pesquera de Santa Pola on se subhasta diàriament el peix fresc, al voltant de la marca de qualitat «Peix de Santa Pola».
Monument
Port d'origen romà, un dels racons mariners més autèntics de la comarca del Baix Vinalopó, amb una intensa activitat pesquera tradicional. Al segle I es va construir al costat de l'antic poblat ibèric un port, conegut com a Portus Illicitanus, que servia la ciutat d'Ilici i que ja esmentava Ptolemeu. La primera referència medieval data de 1275, com a port del Cap de l'Aljub, i el 1337 va ser fortificat amb una torre. El port actual es va construir el 1911, després d'ampliar el dic que un temporal havia destruït el 1909, i es va ampliar de nou el 1931 i entre 1953 i 1966. Avui combina la pesca, el turisme i l'exportació de sal; als anys vuitanta va arribar a acollir la flota pesquera més gran de la Comunitat Valenciana.
Curiositat
El port de Santa Pola, a la comarca del Baix Vinalopó (Alacant), té origen romà: al segle I es va construir al costat d'un antic assentament íber un port que servia la ciutat d'Ilici, anomenat Portus Illicitanus segons Claudi Ptolemeu. Va ser un dels ports més importants de la costa juntament amb Cartagena. De la seva etapa romana es conserven restes d'una zona comercial amb murs d'habitatges, un petit pati amb aljub dels segles I al IV, diversos magatzems, una necròpolis i una fàbrica de salaons. Al Palmerar va aparèixer a més una vil·la romana del segle IV amb mosaics policromats, residència d'una família benestant dedicada al comerç del port.
Curiositat
El peix capturat per la flota de Santa Pola compta amb la marca de qualitat Peix de Santa Pola, que en distingeix la frescor i la proximitat. Santa Pola va ser en la dècada de 1980 seu de la flota pesquera més gran de la Comunitat Valenciana, tot i que el volum desembarcat ha anat descendint amb els anys: de les 6000 o 7000 tones anuals dels anys setanta es va passar a 4151 el 2001 i a només 2753 el 2003. El peix se subhasta a la llotja del port i des d'allà es distribueix per tot el litoral, des d'Alacant fins a Almeria.
Activitat
Fira gastronòmica de Santa Pola dedicada al peix i als productes del mar de la llotja local.
Monument
Temple del nucli urbanístic de Gran Alacant, al terme de Santa Pola, dins de la comarca del Baix Vinalopó.
Fita
L'any 460 l'emperador Majorià va reunir al Portus Illicitanus, antecedent del port de Santa Pola, la flota amb què pensava atacar els vàndals del nord d'Àfrica. Els vàndals la van destruir a l'ancoratge i la campanya va fracassar.
Fita
El port de Santa Pola apareix documentat el 1275 amb el nom de Cap de l'Aljub, per l'aljub que abastia els navegants. El 1337 s'hi va aixecar una torre de vigilància i el 1379 consta ja un alcaid al capdavant de la seva guarnició.
Fita
Santa Pola va demanar separar-se d'Elx el 1812, durant la Guerra de la Independència, però la segregació no va ser efectiva fins al 1835. El 1877 Alfons XII li va concedir el títol de vila, ja amb la pesca i les salines com a base de la seva economia.
Gastronomia
Plat de bord de la flota de Santa Pola. Es cou peix de roca amb ñora i all i amb aquest brou es fa després l'arròs; el peix se serveix a part, acompanyat d'all i oli. Es prepara en caldera de ferro, de la qual pren el nom.
Gastronomia
La conservació en sal és tradició antiga al port: mojama de tonyina, ous premsats, capellans i bacallà assecat al sol es preparen encara en obradors locals i se serveixen en tapa amb ametlles, oli d'oliva i faves tendres.