Poble
Crevillent és un municipi de la Comunitat Valenciana, a la província d'Alacant, al peu de la serra de Crevillent, a la comarca del Baix Vinalopó, a 129 metres d'altitud i 35 km al sud-oest d'Alacant capital. La seva proximitat a Elx l'integra a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx, i compta amb 30.921 habitants. És conegut per la seva indústria de catifes, que li ha valgut el sobrenom de Ciutat de la Catifa, i celebra dues festes d'Interès Turístic Internacional: els Moros i Cristians i la Setmana Santa. El territori conserva petjades d'ocupació humana des del Paleolític superior, fa 18.000-20.000 anys, fins a la cultura ibèrica i l'època romana. El terme va des dels 838 metres de la serra fins a les llacunes del parc natural d'El Hondo, gairebé a nivell del mar.
Natura
La Serra de Crevillent, amb el Sant Gaietà (835 m) com a cota màxima a prop del mateix Crevillent, actua com a frontera natural entre el Baix Vinalopó -comarca a la qual pertany Crevillent- i la Vega Baja del Segura al sud, i el Medio Vinalopó al seu vessant nord.
Curiositat
Crevillent és internacionalment conegut per la seva indústria tèxtil i de fabricació de catifes, tradició centenària de la comarca d'El Baix Vinalopó. El seu origen es remunta a l'artesania de l'espart i el jonc, consolidada a finals del segle XIX, que va donar pas a la manufactura de catifes amb la introducció de telers mecànics a la dècada de 1920. En la seva època de més auge, el municipi va arribar a comptar amb més de 80 fàbriques i va arribar a representar fins al 76% de les exportacions nacionals del sector. El 1977 es va fundar a Crevillent la Unión Nacional de Fabricantes de Alfombras, Moquetas y Afines (UNIFAM), amb seu a la localitat.
Activitat
Les festes patronals de Moros i Cristians de Crevillent se celebren a finals de setembre i principis d'octubre en honor de Sant Francesc d'Assís, la festivitat del qual és el 4 d'octubre. En la seva forma actual, la festa va arrencar el 1965 i la formen dotze comparses, sis del bàndol cristià i sis del moro, coordinades a través de l'Asociación de Fiestas. A més de les desfilades d'ambdós bàndols, es representen les Ambaixades, actes teatrals que recreen fets històrics del segle XIII i que, a diferència d'altres festes similars, conclouen amb un pacte de vassallatge i no amb una conquesta militar; aquestes Ambaixades van ser declarades Bien Inmaterial de Relevancia Local (figura de protecció del patrimoni immaterial d'àmbit local) el 2010. La festa és d'Interès Turístic Nacional des de 2005 i Internacional des de 2017.
Natura
La Serra de Crevillent s'estén pels termes de Crevillent, Hondón de las Nieves, Hondón de los Frailes, Albatera i Aspe, a la província d'Alacant, i assoleix la seva cota màxima al pic de La Vella, amb 836 metres. Formada per materials calcaris d'edat juràssica, cretàcia i miocena, els seus vessants nord presenten pinedes escasses i abundant espart, tradicionalment usat per a estores, mentre a les zones baixes es conreen en bancals garrofers, ametllers i fruiters. A la serra es conserven jaciments arqueològics com la Raya del Bubo i la Cova del Xorret, i la seva història s'associa al bandoler vuitcentista Jaime el Barbudo.
Curiositat
La indústria alfombrera de Crevillent arrenca de l'artesania de l'espart i el jonc, consolidada a finals del segle XIX. La introducció de telers mecànics a la dècada de 1920 va suposar un salt qualitatiu en la producció, i el municipi va arribar a comptar amb més de 80 fàbriques que van representar fins al 76% de les exportacions nacionals del sector. El 1977 s'hi va fundar la Unión Nacional de Fabricantes de Alfombras, Moquetas y Afines (UNIFAM). La irrupció del mercat estranger va enfonsar després el sector en una profunda crisi, encara que algunes empreses han sobreviscut especialitzant-se i exportant.
Activitat
Les festes de Moros i Cristians de Crevillent se celebren cada any en aquesta localitat alacantina en honor a Sant Francesc d'Assís, patró de la vila, al voltant del primer cap de setmana d'octubre, amb desfilades, representacions històriques, actes religiosos, música i pólvora. En la seva configuració actual, iniciada el 1965, hi participen dotze comparses, sis cristianes i sis mores, declarades d'Interès Turístic Nacional el 2005 i Internacional el 2017. El seu element més característic són les Ambaixades, representacions teatrals de fets ocorreguts a Crevillent al segle XIII recollits a la crònica de Jaume I d'Aragó, que acaben no amb la conquesta militar d'un bàndol sinó amb la capitulació dels musulmans davant el rei; van ser declarades Bé Immaterial el 2010.
Activitat
La Setmana Santa de Crevillent, que se celebra del Diumenge de Rams al de Resurrecció, té el seu origen en l'últim terç del segle XVII, quan només es feien les processons del Dimecres i el Divendres Sant; es creu que en va impulsar el naixement l'arribada de confraries després de l'expulsió dels moriscos entre 1609 i 1614. El duc d'Arcos va donar el turó de Camposanto per al Via Crucis, de 1768, i al segle XIX els gremis van anar sumant passos, com la Samaritana, la Flagel·lació o el Crist de la Victòria. La Guerra Civil va destruir bona part d'aquestes imatges, substituïdes des de 1940 per altres de noves, moltes obra de Mariano Benlliure. Declarada Festa d'Interès Turístic Nacional el 1992 i Internacional el 2011, les seves processons es compten entre les més destacades d'Alacant.
Monument
L'església parroquial de Nostra Senyora de Betlem, la més gran de la diòcesi d'Oriola-Alacant, es va començar a construir el 1772 sota la direcció de l'arquitecte Miguel Francia i no es va beneir fins al 29 de juny de 1828. Té planta de creu llatina rematada per una cúpula de creuer de teules ocres; a la seva façana destaquen, a l'esquerra, la torre del campanar de planta quadrada, al centre un atri descobert format per tres arcs de mig punt i, a la dreta, una cúpula menor, també de teules ocres, sobre una capella lateral. Al seu interior alberga obres escultòriques de Mariano Benlliure.
Monument
Ermita de Crevillent construïda sobre un antic assentament islàmic, segons la tradició manada edificar per la duquessa d'Arcos, esposa del senyor de Crevillent, cap al 1672 o 1673. S'aixeca al parc de muntanya de Sant Gaietà, que li dona nom. Va ser restaurada i reinaugurada el 2009, i està en projecte una rehabilitació integral del parc i dels seus elements històrics.
Monument
Antic molí històric de Crevillent, testimoni del patrimoni industrial de la comarca del Baix Vinalopó.
Natura
La Rambla del Castellar és la principal artèria urbanitzada de Crevillent, una llera natural integrada en el traçat del municipi. La presideix un obelisc blau de 37 metres d'alçada, a la base del qual figuren els escuts de la Setmana Santa, dels Moros i Cristians, de la tradició musical crevillentina i del mateix municipi, símbols que resumeixen els trets d'identitat de la localitat.
Curiositat
Conjunt escultòric de Mariano Benlliure conservat a l'església de la Mare de Déu de Betlem de Crevillent, considerat un dels millors grups escultòrics de la Setmana Santa espanyola.
Activitat
Festes de Crevillent (Alacant) en honor de San Cayetano, celebrades a l'entorn de l'ermita homònima, situada al parc de muntanya de San Cayetano. Segons la tradició, l'ermita va ser manada construir el 1672 o el 1673 per la duquessa d'Arcos, esposa del senyor de Crevillent, i dona nom tant al parc com a les festes que s'hi celebren.
Monument
Nucli històric de Crevillent, amb carrers estrets d'origen morisc a l'entorn de l'església de Nostra Senyora de Belén. El casc antic, conegut com a barri de la Morería, conserva un caràcter islàmic marcat en carrers com el del Peine o San Francisco, que mantenen el seu traçat d'origen musulmà. L'església de Nostra Senyora de Belén, que dona nom a l'entorn, es va construir al segle XVIII i es va inaugurar el 1829. El conjunt reflecteix la transició del nucli urbà des del seu passat morisc fins a la repoblació cristiana posterior.
Activitat
Festes tradicionals de Crevillent en honor a sant Antoni Abat, amb la benedicció d'animals.
Fita
Després de la conquesta cristiana de 1244, Crevillent va conservar govern musulmà propi com a senyoriu vassall, cas excepcional al sud-est peninsular. Aquesta autonomia es va mantenir fins al 1318, quan el lloc va passar a l'administració del Regne de València.
Fita
Crevillent era una població gairebé enterament morisca quan es va decretar l'expulsió de 1609. El veïnat, d'uns 1.800 habitants, va quedar reduït a la tercera part, i la repoblació posterior amb colons del nord valencià va fixar la llengua actual.
Fita
Jaume Alfonso Juan, nascut a Crevillent el 1783, va passar del bandolerisme a la guerrilla contra els francesos i va tornar després a la partida. Capturat anys més tard, va ser executat el 1824 i va quedar fixat en el romancer popular del sud-est.
Gastronomia
Coques de massa fina cuites en forn de llenya i cobertes de verdures, tomàquet, pebrot o tonyina. Es mengen fredes, tallades a porcions, i acompanyen els romiatges i els àpats de camp que la localitat celebra a la primavera.
Gastronomia
Pa tallat, torrat sobre brases i regat amb oli d'oliva, que es menja amb sardines de bóta, faves tendres i ceba. És el menjar obligat de la Pasqua crevillentina, quan les famílies surten al camp amb el pa i l'oli ja preparats.