Poble
Sant Carles de la Ràpita és una vila de la comarca del Montsià, a la província de Tarragona, a la part nord-oest de la badia dels Alfacs, al costat del sud-oest del delta de l'Ebre. El seu terme inclou la platja del Trabucador i la península de la Banya, amb la Reserva Natural de Punta de la Banya, dins del Parc Natural del Delta de l'Ebre, mentre a l'oest s'alça la serra del Montsià. El nom actual data de 1780 i honra Carles III, impulsor del port; durant la Segona República va passar a anomenar-se la Ràpita dels Alfacs, denominació abandonada després de la guerra civil. El 2021 un referèndum per recuperar el nom de la Ràpita va guanyar en vots però no va assolir la participació mínima. La vila viu de la pesca i d'una gastronomia marinera reconeguda.
Monument
Església neoclàssica inacabada del projecte de ciutat il·lustrada que Carles III va ordenar aixecar al costat del port dels Alfacs el 1780; les obres es van interrompre vuit anys després sense sostre la cúpula prevista sobre la seva planta de creu grega, i va ser declarada monument històric d'interès nacional el 1984 juntament amb la Glorieta.
Monument
Pavelló mirador neoclàssic, conegut popularment com la Capelleta, situat a l'extrem de l'eix urbanístic —els carrers Governador Labadie, la plaça de Carles III, la plaça d'Espanya i el carrer de Sant Francesc fins al mar— que travessa el nucli creat el 1780 per Carles III com a remat de la Ràpita, amb vistes al port i al mar. És un petit edifici exempt i inacabat, de planta de rotonda prolongada per un cos rectangular adossat; cap a la ciutat s'obre amb tres arcs de mig punt flanquejats per pilastres dòriques. Mai no es van arribar a construir la seva cúpula prevista, la coberta, el paviment ni l'arrebossat dels murs. Declarada monument històric d'interès nacional el 1984 juntament amb l'Església Nova.
Monument
Torre del segle XVI de planta rectangular, de maçoneria amb carreus a les cantonades, amb la porta d'accés, en arcada adovellada, orientada al mar; coronada amb merlets, conserva dos matacans -un de decapitat, sobre la porta, i un altre al mur que mira cap a Alcanar- i està en bon estat, amb el sostre original abovedat a la planta baixa. El 1580 pertanyia als Reverter, una de les famílies principals d'Alcanar. És la primera d'un grup de tres torres homònimes alineades al costat de la N-340, aixecades probablement a finals del segle XVI davant l'augment de les accions de pirates berberiscos i turcs sobre la costa tortosina, construïdes i mantingudes per la ciutat de Tortosa amb ajuda de la corona; forma part del conjunt genèric de les cinc torres dels Alfacs.
Monument
S'alça en un turó de 113 metres a l'oest del poble, des d'on domina la costa. Està documentada al segle XV, al XVI va servir per vigilar els desembarcaments corsaris i al XIX es va reaprofitar com a torre de telegrafia òptica de la línia Madrid-la Jonquera. La seva transformació en monument religiós en va rebaixar molt l'alçada: avui les restes estan coronades per una estàtua del Sagrat Cor i el lloc funciona com a mirador sobre el delta.
Monument
Bateria costanera del segle XVIII per defensar el port i el canal de la Ràpita, dissenyada el 1748 i construïda entre 1780 i 1787, tot i que no es va donar per acabada fins al 1811; es va aixecar sobre l'emplaçament de l'antic castell andalusí de la Ràpita, donat el 1097 al monestir de Sant Cugat.
Natura
La badia dels Alfacs és una àmplia badia situada a l'extrem sud del delta de l'Ebre, entre Sant Carles de la Ràpita i la desembocadura del riu, protegida per la llengua de terra de la Banya, unida a terra ferma per l'istme del Trabucador. Antigament un banc de sorra anomenat l'Alfac, va anar creixent amb els sediments de l'Ebre fins a formar l'actual port natural, considerat un dels més segurs de la costa catalana per a embarcacions de fins a 6 metres de calat. Al seu costat sud, dins la Banya, es troben les salines de la Ràpita, i al sector nord, al costat d'Amposta, s'alça la torre de Sant Joan, antiga torre de guaita contra la pirateria.
Activitat
Les Festes Majors de Sant Carles de la Ràpita (Montsià, Tarragona) se celebren el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume, i mantenen tradicions lligades al món marítim d'aquesta vila pescadora. L'acte principal és el bou capllaçat, en què el toro es condueix subjecte amb una corda pels carrers del poble; convoca milers d'aficionats, com també passa a les veïnes la Cava, Amposta i Alcanar.
Activitat
La Festa Major d'Hivern de Sant Carles de la Ràpita se celebra a la ciutat de nova planta que Carles III va ordenar aixecar el 1780 al costat de la badia dels Alfacs, i on el 1902 va néixer el novel·lista Sebastià Juan Arbó, autor de Terres de l'Ebre.
Monument
Port pesquer i esportiu de Sant Carles de la Ràpita (Montsià, Tarragona), un dels més importants de Catalunya pel volum de captures i l'elevat nombre d'embarcacions que hi faenen. Destaquen especialment les captures de llagostí i marisc.
Curiositat
Les salines de Sant Carles de la Ràpita, conegudes com a Salines de la Trinitat, ocupen la Punta de la Banya, al costat de la badia dels Alfacs, i amb unes 1000 hectàrees són les de major extensió del delta de l'Ebre. El seu origen se situa cap al segle XIV, tot i que l'explotació de sal ja era rellevant en època àrab, com recull la carta de poblament de Tortosa de 1149. El 1869 Isabel II en va concedir l'administració a perpetuïtat a una companyia minera, i en els anys seixanta del segle XX van arribar a suposar gairebé el 4% de la producció nacional de sal. Declarades Bien Cultural de Interés Local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit local) el 2014, són avui les úniques salines actives del delta i conserven bassals salers, habitatges, oficines i un antic moll de fusta de cap al 1905.
Fita
Carles III va ordenar el 1780 aixecar una ciutat de nova planta i un gran port vora la badia dels Alfacs, amb trama regular i edificis monumentals. El projecte va quedar inacabat després de la mort del rei, però va fixar el traçat urbà que encara es reconeix.
Fita
L'escriptor Sebastià Juan Arbó va néixer a la Ràpita el 28 d'octubre de 1902, fill d'una família de pagesos, i va morir a Barcelona el 2 de gener de 1984. Va treballar com a periodista a La Vanguardia i ABC abans de publicar la seva primera novel·la, L'inútil combat, el 1931. Amb Terres de l'Ebre, la seva obra més coneguda, publicada el 1932, i amb Camins de nit, de 1935, va portar a la narrativa catalana el paisatge dels arrossars i la vida de pescadors i pagesos de la desembocadura del riu. Després de la Guerra Civil va deixar de publicar fins al 1947; el 1948 va guanyar el Premi Nadal amb Sobre las piedras grises, escrita en castellà, i en els seus últims anys va tornar al català amb obres com La masia, de 1975.
Gastronomia
El llagostí de la badia és el producte estrella de la llotja local, de carn dolça i textura fina gràcies a la barreja d'aigua dolça i salada que es dóna als Alfacs. Es prepara a la planxa o bullit i encapçala les cartes dels restaurants del port.
Gastronomia
Les batees de la badia dels Alfacs produeixen musclo i ostra en aigües somes protegides per la barra del Trabucador. Es mengen crus, al vapor o gratinats i són, juntament amb el llagostí, la base de la cuina marinera de la vila.
Gastronomia
Plat mariner fet amb fideus torrats a la cassola i cuits després amb brou de peix de roca, servit amb allioli a part. És una de les elaboracions clàssiques del port, juntament amb els arrossos caldosos i els suquets de peix.